Judaisme

Judaisme

  • 1900 BCE

    Abraham

    Abraham
    Abraham neix a mesopotàmia. Ell i Javhé fan una aliança
    Abraham tindrà descendència i una terra on viure a canvi de la fe/confiança de Javhé
  • 1900 BCE

    Història del Judaisme

    Eix cronologic de la història del poble d'Israel
  • 1850 BCE

    Abraham i l’Aliança

    segons les Escriptures hebrees, cap al 1850 aC, Déu es va revelar a un patriarca (Abraham), sense haver estat invocat, i li va prometre una aliança, per la qual seria el fundador del poble elegit, exigint-li a canvi una total obediència i confiança, és a dir, la fe. En primer lloc, li va ordenar que emigrés des d’Ur, a Mesopotàmia, fins a la terra de Canaan.
  • 1800 BCE

    Sacrifici d'Isaac

    Sacrifici d'Isaac
    Javé posa a prova a Abraham li demana que sacrifiqui al seu fill.
  • 1800 BCE

    Els orígens del poble d’Israel

    moltes religions tenen objectes o imatges sagrades. Per al poble d’Israel, és la seva història la que és sagrada, ja que segons la seva tradició és el relat de la seva aliança amb Déu.
  • 1750 BCE

    . El Déu d’Israel

    . Els hebreus creuen en un Déu únic i etern, que és totpoderós, just i misericordiós. Creuen que Déu va crear el món en un acte de bondat, ja que reflectia la seva pròpia naturalesa, i va fer les persones a imatge i semblança seva. Se’n desprèn, doncs, l’obligació sagrada d’estimar la Creació i el proïsme, ja que estan fets a imatge de Déu.
  • 1700 BCE

    Moisès i l’Èxode

    cap al 1700 aC, els hebreus van emigrar a Egipte, on van viure uns quatre segles i, segons la tradició, van ser progressivament esclavitzats perquè van oblidar l’Aliança amb Déu. Però cap el 1300 aC, un d’ells, Moisès, va tenir una revelació. Se li va aparèixer el Déu d’Abraham, que se li va presentar com a Javhé, i li va dir que volia renovar l’Aliança amb el seu poble. Va prometre que els alliberaria de l’esclavitud i els donaria la terra de Canaan si l’adoraven i l’obeïen.
  • 1700 BCE

    Els profetes, portaveus de Déu

    El terme profeta es refereix a una persona que serveix com a intermediari entre la humanitat i la divinitat. Un profeta és algú que sosté haver tingut una experiència personal amb Déu, rebent d'aquest la missió de comunicar les seves revelacions i, com a conseqüència d'això, parla en el seu nom als éssers humans.
  • 1700 BCE

    El poble jueu sota l’islam

    . L’expansió de l’islam va posar les principals comunitats jueves sota domini musulmà. La seva situació va millorar de forma apreciable. Els jueus van poder participar de l’auge cultural del món àrab, en què va haver-hi grans avenços en astronomia i matemàtiques, medicina, química i filosofia.
  • 1618 BCE

    El poble jueu en l’Edat Moderna

    Un cop expulsats de la major part del sud d’Europa, les comunitats més florents es trobaven als territoris de l?imperi Otomà (Turquia) i a l’Europa de l’est. El domini turc va ser relativament benèvol, tot i que no van deixar de patir injustícies.
  • 400 BCE

    La Bíblia dels hebreus o Tanakh

  • 200 BCE

    . El Talmud

    Significa “estudi i és una recopilació d’escrits. Es compon de :
    • Misnà: els ensenyaments del rabí Judà el Sant, que van ser posats per escrit cap a l’any 200 dC. És la base del Talmud.
    • Guemarà: els comentaris i discussions sobre la Misnà, recollits entre els segles III i VI dC. És la part més extensa del Talmud