Joan Maragall

Quarta etapa

1911 BCE

En aquesta etapa, Maragall «entra en una fase de relativa passivitat». Aquest període es caracteritzarà per una «transfusió de corrents de dintre a fora i de fora a dintre», que constitueix una «osmosi espiritual».

Sisè premi

1910 BCE

Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona per Enllà.

Tercera etapa

1906 BCE

Aquesta etapa es caracteritza per una serenitat relacionada amb la pèrdua dels amics (el 1897 mor Josep Soler i Miquel, i l'amistat amb Pijoan no comença fins al 1902). Els amics, no solament l'estimulaven sinó que també l'apartaven «del seguiment de les pròpies conviccions». L'actitud de Maragall és «prompta a l'entrega i a la renúncia, a la serenitat i a la nostàlgia».

Quart premi

1904 BCE

Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona per Glosa.

Cinquè premi

1904 BCE

Mestre en Gai Saber en haver guanyat més de tres premis als Jocs Florals.

Corrents en la seva obra

1900 BCE

La temàtica de l'obra de Joan Maragall és molt diversa. Tots els motius eterns de la poesia hi són presents: l'amor, la natura, el cant a la seva terra i a la seva ciutat, llegendes i herois de Catalunya, els elements espirituals; els temes sempre són tractats amb un lirisme directe i primari, expressiu i sincer. La seva poesia passa per diverses etapes però sempre influïda per dos corrents: el vitalisme, d'arrel nietzschiana, i el decadentisme.

Segona etapa

1900 BCE

En aquesta etapa s'alterna el vitalisme amb el decadentisme; es manifesta un Maragall dual que Gaziel descriu amb la seva teoria del doble fons, una figura desenvolupada arran d'unes paraules de Maragall on manifestava: La vida, contemplada per sobre i en total, és hermosa: la vida, viscuda, és trista

Tercer premi

1896 BCE

Englantina als Jocs Florals de Barcelona per La sardana.

Segon premi

1894 BCE

Englantina als Jocs Florals de Barcelona per La sardana.

Maduresa personal i professional

1892 BCE

La feina de secretari de redacció al Diari de Barcelona (llavors Diario de Barcelona) va representar la seva professionalització com a escriptor. La col·laboració amb el diari, entre el 1892 i el 1903, es va materialitzar en 248 articles, que li serviren per infiltrar les idees modernistes a una burgesia conservadora.

Primera etapa

1891 BCE

Aquesta primera etapa d'escriptor i poeta, anomenada sovint com a «vitalista», abasta des de les seves primeres obres fins al seu casament, l'any 1891, i destaca pels poemes plens de vitalitat i energia. El poeta pateix una crisi de joventut que acaba quan poden confluir «les inclinacions naturals i els valors espirituals: és l'amor a la dona real el que acaba la trasbalsada, incoherent però riquíssima actitud de l'home que ha deixat de ser un infant

Crisi econòmica i maduresa imposada

1886 BCE

L'any 1886, el seu pare va explicar en una reunió familiar que tenia problemes econòmics a causa d'unes inversions fallides. Davant la greu situació, va patir una crisi que li feu perdre l'autoestima. Joan Maragall, com a únic fill mascle, es va veure forçat per la família a intervenir-hi i a agafar les regnes de la situació, i hagué de renunciar a la còmoda vida anterior.

Primer premi

1881 BCE

1881 - Flor Natural als Jocs Florals de Badalona per Dins la cambra.

Joventut, primeres lletres i la creació del círcol:

1878 BCE

Maragall ja havia publicat el primer poema Óptica al diari Lo Nunci el 22 de setembre de 1878,però fou a la facultat on va tenir l'oportunitat de desenvolupar l'interès per les lletres. Va compartir amb els companys d'estudis tertúlies en les quals debatien sobre les lectures, l'òpera i la música en general.

Biografia

1860 BCE

Va néixer el 10 d’octubre de 1860 a Barcelona i va morir el 20 de desembre de 1911 a Barcelona (51 anys).