-
Tot i els problemes de salut propis de l'edat, els vuitanta i els noranta van ser uns anys molt productius, en què se'l reclamava arreu.
El 28 de desembre de 1998, sobtadament, va caure per les escales del seu estudi i, dos dies després, a causa de les greus lesions cerebrals produïdes, va morir a l'hospital. -
Després del franquisme, va ser reconegut pels escriptors més joves, que van facilitar l'escampament de les seves obres i la seva personalitat. Per tant, durant aquesta época va ser reconegut com a poeta.
-
Entre els anys 60 i 70 va aprofitar per escriure moltes poesies. Entre les quals destaquen: "Poemes de seny i cabell" i Rua de Llibres"
-
La divulgació de l'obra de Brossa va rebre un nou impuls, sobretot a l'estranger, amb l'èxit de l'estrena de Suite bufa a Bordeus, amb la música de Josep Maria Mestres Quadreny i Carles Santos. La seva bona entesa amb aquests dos músics el va portar a col·laborar-hi durant els següents anys.
-
Va començar a crear obres de poesia visual utilitzat materials casolans (fils, agulles, cordills...). A partir d'aquí va col·laborar amb diferents artistes com Miró (1960) o Antoni Tàpies (1963).
-
Es va allotjar durant uns mesos a l'estudi de Joan Vila Casas. A part d'escriure diversos poemes (Poemes de París i El poeta presenta quinze pantomimes), l'estada li va servir per assistir a cines i a espectacles d'striptease, la qual cosa donaria peu a escriure el recull Striptease.
-
Joan Brossa, juntament amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Arnau Puig i Joan Josep Tharrats va fundar la revista Dau al Set.
-
Va començar la seva producció teatral amb l'obra "El cop desert".
-
Poemes de caràcter visual que va anomenar "experimentals"
-
Va néixer a Barcelona
