-
Va néixer el 17 maig a Folgueroles (Osona). -
Als 10 anys entra al Seminari de Vic on cursarà estudis eclesiàstics.
-
Una masia, on a canvi de la manutenció, va alternar les tasques d'estudiant, mosso i mestre dels minyons de la casa.
-
Amb vint anys publicà el seu primer poema “Dos màrtirs de ma pàtria”. -
Format per un grup d’estudiants entusiastes amb sentiments i idees romàntiques.
-
-
Durant el curt vicariat va patir fortes cefalàlgies, que li van fer deixar la parròquia.
-
És ordenat sacerdot pel bisbe Lluís Jordà el 24 de setembre, a Vic.
-
Visitant metges.
-
Va entrar, com a capellà de vaixell, als vapors de la Companyia Transatlàntica, la naviliera d'Antonio López y López.
Durant vint mesos va fer nou viatges per la ruta de les Antilles. La vida marinera li va suposar el restabliment de la salut i l'esperó necessari per acomplir el somni de viatjar, i de fer-ho per l'oceà escenari del seu poema L'Atlàntida. -
La vida amb els marquesos va representar per a Verdaguer l'inici d'un període marcat pels èxits socials i literaris.
-
La primera obra èpica major de Verdaguer.
Explica l'enfonsament del mític continent, alhora que tracten el personatge històric de Colom, predestinat a descobrir Amèrica. -
Volia donar una imatge pública de poeta religiós que completés la que havia ofert com a poeta heroic. -
Amb la poesia "La barretina", dedicada al pintor olotí Joaquim Vayreda. -
A Marroc i Argelia
-
Fa una exaltació del desenvolupament de la ciutat i del seu moment de plenitud
-
Viatja amb el comte de Güell.
-
La coronació, altament simbòlica, anava lligada a la publicació de Canigó.
-
És la segona obra èpica major del poeta. L'obra, dividida en dotze cants i un epíleg, parla dels orígens mítics de Catalunya. -
-
Abandona el santuari, i s’instal·la a Barcelona.
-
-
-
-
-
Es trasllada del carrer d'Aragó, on tenia la residència, a la Vil·la Joana de Vallvidrera, finca d'estiueig de l'alcalde de Sarrià, Ramon Miralles. Allí podrà respirar aires més sanitosos que els de Barcelona i refer-se de la tuberculosi. -
Mor el dia 10 de juny, a mitja tarda. Tres dies després és enterrat a Montjuïc, davant del mar, en una tomba excavada a la roca, després d'un sepeli multitudinari que demostra el reconeixement del poble català al seu poeta nacional.
