-
Neix a folgueroles (Osona,Plana de Vic) 17 de maig al si d'una família camperola. -
ingressa com a alumne extern al Seminari de Vic (Barcelona) Tot i això, mostra un enèrgic caràcter i sorprèn per la seva natural capacitat per a la versificació de gèneres poètics tradicionals, cosa que és motiu d'èxit entre els seus companys de seminari.
-
El seu talent literari l'animarà a aprofundir en els estudis de retòrica i de poètica, començats
-
s'aventurarà en composicions de temàtiques més cultes, pròpies del medi literari coetani, el franciscanisme i els clàssics com Virgili, es van introduint en el seu cabal literari autors romàntics -
Des d'aquest any participa als Jocs Florals de Barcelona, celebració poètica que reuneix els intel·lectuals i artistes compromesos en la regeneració catalana.
-
Iniciat amb anterioritat el projecte de poema èpic L’Atlàntida, el presenta sense èxit el als Jocs Florals, on coneixerà personalment Frederic Mistral qui vaticina el seu futur poètic.
-
S'ordena capellà i té un primer destí parroquial com a capellà de llogaret. Insistirà aleshores en una poesia religiosa de perfil popular i místic.
-
Amb primers signes de tuberculosi i diagnosticada «anèmia cerebral», passa a Barcelona i aconsegueix el càrrec de capellà de navili de la Companyia Transatlàntica, que exercirà fins al 1876.
-
És l'any del Premi Extraordinari de la Diputació de Barcelona per a L’Atlàntida, que suposa la consagració acadèmica i popular de Jacinto Verdaguer.
-
Publica Idil·lis i cants místics, prologat per Manuel Milà i Fontanals, que el consagra com a poeta religiós davant d'aquell mateix entorn social i literàriament privilegiat.
-
És en aquest temps quan es troba en el seu període de màxim apogeu, cosa que oficialitza la consecució del títol de Mestre a Gai Saber als Jocs Florals
-
Al servei dels marquesos de Comillas fins al 1893, Verdaguer disposa d'una situació privilegiada. A més del reconeixement religiós i social, viatjarà per Espanya
-
Per aquests anys publica Canigó. Llegenda pirinenca del temps de la Reconquesta, a propòsit dels orígens de Catalunya, i és coronat Poeta de Catalunya a les festes del mil·lenari del Monestir de Ripoll.
-
Comença a sentir i donar mostres de la seva crisi espiritual. Indici d'això és la progressió de la seva obra poètica des d'una lírica religiosa serena .El somni de Sant Joan (1887), Jesús Infant (1890-1893) a una altra de més tensió, preocupació i zel espirituals ,Sant Francesc (1895), Flors del Calvari (1896)
-
És rebutjat pels seus antics benefactors i confinat pel bisbat fora de Barcelona. Després d'una escapada a Mallorca, convidat pel catalanòfil arxiduc Lluís Salvador de Habsburg-Lorena
-
Viatja a Madrid on els agustins de l'Escorial intercedeixen en la solució del conflicte.
-
Es retracta i es reconcilia amb l'Església i, incorporat novament a la vida eclesiàstica i literària, reprèn la seva actuació acadèmica. Es mostra molt actiu, per exemple fundant el setmanari Lo Pensament Català (1900)
-
Mor el dia 10 de juny. Les cròniques de la ciutat de Barcelona sempre han recordat que l'enterrament de Jacinto Verdaguer va ser una de les seves manifestacions cíviques més conegudes fins ara. Aleshores, feia temps que catalans, mallorquins, rossellonesos i valencians ho havien consagrat en diverses ocasions com el gran poeta contemporani de l'idioma comú.