-
-
-
-
Sense obtenir cap premi -
-
A Vic -
-
A la Companyia Transatlàntica d’Antonio López -
-
-
(primers dos fragments)
"Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra?
en altre temps d'alegres Hespèrides fou hort;
encara el Teide gita bocins de sa desferra
tot braolant, com monstre que vetlla un camp de mort. Aquí els titans lluitaven, allà ciutats florien;
pertot càntics de verges i música d'aucells;
ara en palaus de marbre les foques s'hi congrien
i d'algues se vesteixen les prades dels anyells." -
-
-
A Barcelona -
-
(primers dos fragments)
"Quan á la falda't miro de Montjuich seguda,
m'apar vèuret als brassos d'Alcides gegantí,
que per guardar sa filla del seu costat nascuda
en serra transformantse s'hagués quedat aquí. Y al veure que traus sempre rocam de ses entranyes
per tos casals, que creixen com arbres ab sahó,
apar que diga á l'ona y al cel y á les montanyes:
-Miraula; òs de mos òssos, s'es feta gran com jo!-" -
-
"Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós veire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que del cel davalla." -
-
-
Li retornen les llicències sacerdotals
-
-
(petit fragment)
"Cada poble de l'antiga Catalunya tenia, i té encara, lo seu padró, que sol ser una llosa quadrada sostinguda per un pilaret i coronada com un altar amb la santa creu. (…)
Doncs lo pedró de Catalunya és nostre Montseny, que té per digna sagrera de sa creu gegantina la volta del firmament. En aquell altar se creuen moltes mirades extàtiques i molts pensaments patriòtics; allí es donen cita, s'hi troben i conversen molts cors enlairats i moltes ànimes somiadores." -
Mor a causa de tuberculosi. Tres dies després és enterrat a Montjuïc -
