-
En una humil família pagesa d'una certa cultura i ja de ben jove la seva mare l'instrueix en la lectura d'alguns llibres. -
Humanitats i Retòrica; Filosofia i Teologia; i Moral, Dret canònic i Pràctica.
-
Els minyons d'En Veciana i A la mort d'En Rafel de Casanova.
-
Va ser ordenat sacerdot. En comptes de viatjar a Barcelona a ampliar els seus estudis. -
Marxa de Barcelona per recuperar-se de aquesta malaltia.
-
Té ocasió de freqüentar els ambients socials més elevats i de crear amb el mecenatge dels marquesos alguns dels seus poemes més importants.
-
Aconsegueix un èxit clamorós immediat, premiada als Jocs florals.
-
Simultàniament a l'organització del mil·lenari, Verdaguer publica Idil·lis i cants místics que són, en paraules de Carles Riba, "un llarg, insadollable enyor de la natura angèlica"
-
Apareix El somni de Sant Joan
-
Amb el càrrec d’almoiner, administra la beneficiència del marquès i es un període en que fa nombrosos viatges.
-
Aquest segon gran poema èpic serveix al poeta per vèncer les insatisfaccions i rectificar els defectes de L'Atlàntida.
-
És important, d'altra banda, per dos fets de signe contrari: per un costat, la coronació a Ripoll com a poeta de Catalunya pel bisbe de Vic (fet que mostra el cim de la glòria de Verdaguer) i, per l'altre, el viatge a Terra Santa, que significa el començament de la crisi espiritual.
-
Va ser refosa dia i ampliada lo somni de Sant Joan.
-
Poc després de publicar Pàtria, publica Dietari d'un pelegrí a Terra Santa són les anotacions que mossèn Cinto va pren mentre fa el viatge i que expliquen el desig de purificació i el canvi d'orientació en la seva vida. Aquest canvi consisteix a dedicar-se més a les tasques eclesiàstiques que no pas a les d'escriptor, cosa que inclou una pràctica desordenada de la caritat, que l'omple de deutes i, més tard, el posa en contacte amb un grup d'exorcistes.
-
Al santuari de la Gleva, prop de Vic, va descobrint que el lloc de repòs era realment de reclusió. Després de visitar el marquès i el bisbe Morgades, és obligat a romandre a la Gleva, vigilat per un capellà que escampa rumors negatius sobre el seu comportament. -
Entra en la vida del poeta la família Duran, formada per una dona vídua i dues filles, a les quals promet que no abandonaria. Aquesta actitud d'ajuda incondicional als desvalguts i els comportaments que se'n deriven li valen la desconfiança dels marquesos de Comillas i, finalment, la decisió de prescindir dels seus serveis com a capellà domèstic. Tampoc és entès per les autoritats eclesiàstiques, que, amb un diagnòstic de follia, l'allunyen de Barcelona.
-
Davant d'una situació d'empresonament insostenible, Verdaguer s'escapa de la Gleva i torna a Barcelona. Només la casualitat fa que Verdaguer no sigui detingut per la policia, enviada pel bisbe Morgades; això provoca que el poeta trameti un breu comunicat a la premsa en què demana justícia i ajut a la gent de Barcelona.
-
La notícia va impactar tant que va prendre dimensions d'escàndol. Un mes després, un tribunal eclesiàstic el suspèn de poder exercir les seves funcions sacerdotals i, per tant, de poder fer missa. Verdaguer contraataca amb un seguit de cartes enviades a la premsa diària (anomenades Un sacerdot perseguit), gràcies a les quals guanya força i noves amistats.
-
Publica el llibre Flors del Calvari. A més, escriu La Pomerola, poema autobiogràfic.
-
Es retracta i és rehabilitat. Passa els seus darrers anys de beneficiat de l'església de Betlem, de Barcelona.
-
En els darrers quatre anys de vida, Verdaguer torna a l'activitat literària. Els últims llibres publicats en vida van ser: Santa Eulària. Poemet (1899), Aires del Montseny (1901) i Flors de Maria (1902).
-
Va ser enterrat a Montjuïc enmig d'una manifestació espectacular de dol popular que va acompanyar el poeta per la Rambla de Barcelona.