-
Als seus 20 anys de vida va ser enviat al front com a soldat de lleva.
-
Amb la retirada que va succeir al febrer del 39, va quedar reclòs al camp d’Argelers. Del qual en va sortir durant un breu període en què el seu cosí, Ignasi Planell, que vivia de feia anys a Perigús i casat amb una francesa, i se'n va fer càrrec d'ell.
-
L’esclat de la segona guerra mundial va fer que el govern francès el tornés a recloure, al camp de Sant Cebrià, en el qua va trobar altres manresans amb qui compartiria sort: Bernat Toran, Josep Pons i Francesc Playà. -
Va ser incorporat a la 115a Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) que va ser enviada al Nord per fortificar la Línia Maginot, amb els manresans amb qui va compartir sort al camp de Sant Cebrià. Allà van viure l’enfonsament francès davant l’ofensiva germànica de maig-juny de 1940.
-
Van ser capturats ell amb els manresans pels alemanys, que els van recloure al camp de presoners de guerra (Stalag) núm. 210, a Estrasburg, on trobaren el també manresà Pere Parés.
-
Al cap d’unes setmanes de l'alliberament del 5 de maig, marcades per la incertesa, va ser acollit pel govern francès i al cap d’uns anys retornà a Manresa, essent vigilat per les autoritats franquistes i havent d’observar silenci.
-
Va treballar a la pedrera, com a picapedrer, i va passar per situacions límit. Va viure amb gran dolor la mort del seu amic Bernat Toran, a la infermeria del camp. Va sobreviure gràcies a les xarxes de solidaritat i va viure l’alliberament.