Eix Cronològic models atòmics

By cortega
  • Descobriment electró

    És una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
  • Model àtomic de Thomson

    És un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904[1] per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.
  • Period: to

    Teoria de la relativitat

    S'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència
  • Descobriment protó

    És una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva.
  • Model àtomicde Ruterford

    Segons aquest model, la càrrega positiva i la major part de la massa de l'àtom han d'estar concentrades en un volum diminut al centre de l'àtom anomenat nucli atòmic, mentre que els electrons orbiten al voltant d'aquest mitjançant l'atracció electroestàtica. L'àtom és bàsicament espai buit, sent el seu diàmetre d'uns 10-10 m, mentre que el diàmetre del nucli és d'uns 10-15 m.
  • Model atòmic de Bohr

    El model de Bohr considera que l'àtom està format per un nucli atòmic molt petit que conté tota la càrrega positiva i gairebé tota la massa de l'àtom. Al seu voltant giren, en diferents òrbites estacionàries, els electrons.
  • Descobriment positró

    És l'antipartícula de l'electró
  • Descobriment neutró

    és una partícula subatòmica que té com a símbol n o n0, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó
  • Formació del CERN

    És una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules
  • Descobriment neutrí

    És una partícula elemental amb espín 1/2 (com que té espín semienter, es tracta d'un fermió) i sense càrrega elèctrica ni color.
  • Descobriment quark

    És una partícula elemental i un component fonamental de la matèria
  • Period: to

    Posada en funcionament de l’LHC

    és un accelerador de partícules de tipus col·lidor, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom). Es va posar en funcionament el 10 de setembre de 2008.