-
El transport marítim va tenir gran importància en el desenvolupament del comerç i per tant de la seva economia. Les seves embarcacions més primerenques tenien com a base el rem i no tenien la vela. Amb aquestes primeres embarcacions van pagar la península de Yucatán i aconseguien sortir de la perillosa barrera coral·lífera ajudant-se de fars que els indicaven les distàncies, perills
-
Hi havia gran diversitat i complexitat entre les extenses xarxes de carreteres i camins. Són dignes d'importància dels sacbe'ob (sacbé en singular, de Sak, blanc, i beh, camí). En general, la construcció de les carreteres i camins es realitzaven mitjançant tot un conjunt de procediments laboriosos. En primer lloc, es podava el camí prèviament determinat, després, amb l'ajuda de gegantesques moles de pedra, allisaven la terra.
-
La dona va tenir posicions elevades en la societat i algunes van ser governants. Les dones eren molt importants per a l'economia familiar, perquè elaboraven estris de ceràmica, dissenyaven peces en fang o esculpides o tallades a manera d'escultura, i teixien el cotó per confeccionar vestits.
-
Els governants suprems (ahau) atorgaven terres als seus súbdits, segons el seu rang social i divisió del treball s'atorgaven parcel·les de terreny cultivable per família per subsistir, per pagar tribut i pel comerç, en una extensió que tingués la capacitat de producció per cobrir els requisits abans exposats.
-
La noblesa, formada per sacerdots, guerrers, buròcrates i comerciants, exercia el poder i es pertanyia a aquest grup només per naixement.
Els artesans, especialitzats, que elaboraven els objectes utilitzats per la noblesa per vestir-se, adornar els seus habitatges i demostrar el seu rang.
Els camperols, que vivien dispersos entorn de les ciutats i tributaven un terç del que produïen a la noblesa. -
Les característiques d'aquests grups eren modificades per influències màgiques i/o rituals, ja que modificaven la posició dels ulls per obtenir una vista estràbica causada (segons Diego de Landa), amb comptes de cera que els pares posaven enfront dels ulls dels seus fills. La deformació del crani era practicada en els nens aprofitant que els ossos, entre la primera setmana de nascuts i els dos anys, no estan soldats i són emmotllables
-
Segons la religió maia, després de la mort l'ànima emprèn un camí a Xibalb (metnal, món subterrani o inframón), on ha de travessar un riu ajudat d'un gos (el xoloitzcuintle). El fet de portar una peça de jade li facilitarà les coses. El pelegrinatge acabarà al sud on arriba l'ànima (l'inframón per les cultures nahuas, entre ells els asteques o mexiques, s'associa amb el nord i el color negre; pels maies amb el sud i el color groc).
-
El comerç va ser indispensable per a l'economia dels maies, ja que l'àrea geogràfica maia proveïa gran quantitat de productes, però tenien escassetat o absència d'altres. Durant el Clàssic es van desenvolupar grans mercats en les urbs, que es deien p'polom. Després de la reorganització social de finals del Postclàssic es van desenvolupar els tianguis.
-
Existeixen cases unifamiliars on vivien els pares i els fills els qui adoptaven a membres vells o joves de la família o fora d'ella (exemple: Tulum), També hi havia edificis multifamiliars habitats per persones de llaços sanguinis comuns d'elevada posició social (exemple: els complexos residencials de Kohunlich). Els materials de les cases varien de murs i sostres de fusta i palmell a materials resistents com pedra i estuc.
-
Sent l'agricultura una activitat central en la vida dels maies, s'ha especulat molt sobre les tècniques agrícoles que utilitzaven amb més freqüència en l'època precolombina, si les de tipus extensiu, com el sistema de frega-tomba-crema, o les de tipus intensiu, com el reg i les terrasses.
