Baixa (1)

HUMANISME I RENAIXEMENT

  • IMPRENTA DE GUTEMBERG
    1450

    IMPRENTA DE GUTEMBERG

    Johann Gutenberg va inventar la impremta moderna a mitjan el segle XV. Encara que ja els romans 400 anys a. C. utilitzaven motlles d'argila i els xinesos al segle XI utilitzaven peces de porcellana per fer reproduccions. A Europa, durant la baixa edat mitjana, s'utilitzava la xilografia per imprimir cartells i pamflets.
  • ACADÈMIA PLATÒNICA DE MARSILI FICINO
    1456

    ACADÈMIA PLATÒNICA DE MARSILI FICINO

    Acadèmia platònica, Accademia platònica italiana, un grup d'erudits en la Florència de mitjans de segle XV que es van reunir sota el lideratge de l'destacat traductor i promulgador de la filosofia platónica.Marsilio Ficino (qv), per estudiar i debatre sobre filosofia i clàssics. La influència del seu platonisme modernitzat i cristianitzat en el pensament de el Renaixement italià va ser profunda i encara sobreviu en el concepte popular de "Amor platònic."
  • ELOGI DE LA BOGERIA (ERASME)
    1511

    ELOGI DE LA BOGERIA (ERASME)

    Tom prestat el títol de la cèlebre obra d'Erasme de Rotterdam perquè no Trobe de més adequades per comentar L'últim tuacte de l'alcalde Bugia de Xàtiva. Bugia, perquè Obre La boca i fa perla. L'última perla: dir que «estan bojos» als ciutadans dels pobles on Esquerra Unida governa amb majoria. Frase que il·lustra l'osteoporosi ideològica d'un polític que sembla TRET de la vinyeta d'un exemplar d'Astèrix; no només perquè imita el gal ( «són bojos, aquests Veïns»).
  • EL PRINCEP (MAQUIAVEL)
    1513

    EL PRINCEP (MAQUIAVEL)

    El príncep, publicat pòstumament en 1531, escrit per Nicolau Maquiavel, escriptor, diplomàtic i filòsof polític italià de l'època renaixentista. Encara que va ser escrita en 1513, durant el confinament de Maquiavel a San Casciano, a causa de les acusacions que sobre ell pesaven per estar assenyalat de conspirar contra els Mèdici, no seria sinó fins 1531 quan veuria llum a Roma.
  • UTOPIA (THOMAS MORE)
    1516

    UTOPIA (THOMAS MORE)

    Quan Thomas More, en 1515, a Flandes, va escriure la segona part d'Utopia, aquesta que dóna compte detallat de com s'organitza l'illa meravellosa, segurament no era conscient l'empenta que aquell llibre significaria per al gènere utòpic ni de les implicacions en la política, la filosofia i la literatura que aquella obra tindria.
  • 95 TESIS (LUTER), BIGLIA POLIGLOTA
    1517

    95 TESIS (LUTER), BIGLIA POLIGLOTA

    Al novembre de 1517 moria Francisco Jiménez de Cisneros, el cardenal Cisneros. Quatre mesos abans, al juliol d'aquest mateix any, es publicava l'últim tom de la Bíblia Políglota Complutense. Segons explica la tradició, Cisneros va exclamar a l'rebre'l: "res és tan del meu grat, per la que hagueu felicitar-me amb més efusió, que per aquesta edició de la Bíblia".
  • ANGLICANISME A ANGLATERRA
    1534

    ANGLICANISME A ANGLATERRA

    Un cas especial de la Reforma protestant va ser el d’Anglaterra, país on va ser dirigida pels mateixos monarques i es va dur a terme en diverses etapes. El primer pas cap al trencament amb l’Església catòlica va ser donat per Enric VIII (1509-1547). Gran defensor del catolicisme enfront de les idees luteranes, Enric VIII desitjava, no obstant això, exercir un control més gran sobre el clergat i les seves riqueses, molt superiors a les de la mateixa monarquia.
  • CALVI A SUÏSSA
    1536

    CALVI A SUÏSSA

    Posteriorment a l’aparició del luteranisme, a Suïssa, es va propagar una nova doctrina, encara més radical, encapçalada per Joan Calví i que va rebre el nom de calvinisme. D’aquesta manera, el moviment reformista del segle XVI va aconseguir el seu més complet significat i valor amb la doctrina de Calví.
  • CONCILI DE TRENTO
    1545

    CONCILI DE TRENTO

    Primera (1545-1547): hi van acudit prelats i teòlegs, sobretot espanyols i italians. Hi havia dos corrents, d'una banda l'imperial i els espanyols, que volien que es tractessin primordialment qüestions de reforma dels costums i de disciplina eclesiàstica, que haurien animat a acudir-hi es protestants i de l'altra el Papa i els italians, que hi anteposaven qüestions de dogma relacionats amb els errors dels heretges. Al final es va arribar a l'acord de discutir els temes alternativament.