-
El període d'entreguerres cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra mundial. Hi va haver gran contrast entre un gran desenvolupament del capitalisme als anys 20, coneguts com els feliços anys vint, i una de les crisis més grans de la història mundial als anys 30, la Gran Depressió.
-
El novembre de 1921, Mussolini va fundar el Partit Nacional Feixista. Va adoptar una simbologia pròpia, un uniforme (camisa negra), una salutació i un emblema.
A finals d'abril del 1945, el temps de Mussolini havia acabat. -
L'octubre de 1922, els feixistes van organitzar un cop d'Estat encobert: "La marxa sobre Roma". A causa d'això hi van haver una sèrie de manifestacions i d'actes de força en diferents indrets del país. La marxa va acabar quan el rei Víctor Manuel III va encarregar a Mussolini la formació d'un nou govern. -
A Espanya, el general Primo de Rivera va protagonitzar un cop d'Estat (1923) i va instaurar una dictadura, la qual, dona pas a una república democràtica.
Va acabar en una llarga dictadura dirigida pel general Franco. -
L'incendi del Reichstag (parlament alemany) va ser atribuït als comunistes, tot i no tenir proves. Va ser un pretext per desencadenar una persecució molt violenta contra els militants d'aquesta organització. I, es van suprimir els drets fonamentals reconeguts per la Constitució. -
La Nit dels Vidres Trencats va ser organitzada per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. Va ser en la nit del 9 al 10 de novembre de 1938.
L'atac va ser pensat perquè semblés un acte espontani, però de fet va ser orquestrat pel govern alemany. -
En la primera fase de la guerra (1939-1942) van tenir lloc les victòries principals de l'Eix. Més tard, van aplicar una nova doctrina estratègica coneguda com "guerra llampec".
-
Alemanya va aplicar una nova doctrina estratègica: "la guerra llampec". Va permetre a l'exèrcit alemany ocupar gran part d'Europa en dos anys.
Van començar envaint Polònia i Finlàndia, seguidament, Dinamarca i Noruega. Després, França i els Països Baixos. Per últim, hi va haver la batalla d'Anglaterra. -
En compliment del seu compromís de garantir la integritat de les fronteres de Polònia, Gran Bretanya i França declaren la guerra a Alemanya el 3 de setembre de 1939. L'exèrcit polonès és derrotat a poques setmanes de la invasió alemanya i Varsòvia es rendeix el 28 de setembre de 1939. -
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va incloure totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Va ser el primer conflicte en què es van usar armes nuclears i el conflicte armat més gran de la història. -
L'entrada dels Estats Units en la guerra va ser el factor que va desequilibrar finalment el conflicte a favor dels aliats.
El 1942, tres derrotes de l'Eix van marcar el punt d'inflexió en el desenvolupament de la guerra. -
El 1942, Hitler va aplicar la "solució final" i va transformar els camps de concentració en camps d'extermini.
Per un altre costat, la policia secreta (Gestapo) i les SS van ser les encarregades de posar en marxa i d'organitzar l'Holocaust.
Van perseguir i assassinar els jueus. -
La batalla de Stalingrad va ser decisiva per al front rus. Va ser la primera gran derrota de l'exèrcit alemany. Després d'això, els soviètics van iniciar l'ofensiva cap a l'oest.
Al nord d'Àfrica, l'ofensiva alemanya estava dirigida per Rommel.
Al Mediterrani, els nazis van entrar pel nord i el centre d'Itàlia. -
El novembre del 1944 es van intensificar els bombardeigs sobre Japó, però tot i així no es rendien.
Davant aquesta situació, el president Truman (EUA) va decidir deixar caure dues bombes atòmiques damunt Hiroshima (6 d'agost, 1945) i Nagasaki (9 d'agost, 1945).
El 2 de setembre de 1945 es produïa la capitulació japonesa i la guerra es va acabar. -
Després de la Segona Guerra Mundial, es va crear l'ONU per preservar la pau i la seguretat internacionals i fomentar la cooperació entre els Estats.
El consell més important de l'ONU està format per 15 membres, 5 dels quals en són membres permanents i amb dret de vet sobre les resolucions.