-
Richard Stallman
Richard Matthew Stallman , amb freqüència abreujat com "rms", és un físic, programador estatunidenc, activista i fundador del moviment del programari lliure, del sistema operatiu GNU i de la Free Software Foundation. Entre els seus assoliments destacats com a programador s'inclou la realització de l'editor de text GNU Emacs, el compilador GCC, el depurador GDB, i el llenguatge de construcció GNU Make, tots sota la rúbrica del Projecte GNU. -
Neixament de l'Unix - Neixament de Linux Torvalds
Linus Benedict Torvalds és un enginyer de programari finlandès-nord-americà, conegut per iniciar i mantenir el desenvolupament del nucli Linux, basant-se en el sistema operatiu lliure Minix creat per Andrew S. Tanenbaum i en algunes eines, diverses utilitats i els compiladors desenvolupats pel projecte GNU. Actualment és responsable de la coordinació del projecte. També ha desenvolupat el programari de control de versions Git. -
Sistemas operatius primitius
Al començament de l'any de 1980 els programari no eren considerats com un producte independent sinó com un agregat per a les persones o companyies que llavors compraven els ordinadors.
Però a finals d'aquell mateix any es van començar a crear programari d'ús privatiu, és a dir amb un codi tancat, ningú no podia tenir més accés al codi font més que el creador, per això no es podia modificar o manipular els codis per adaptar-los a necessitats de l'usuari. -
Creació del projecte GNU.
Richard Stallman crea el projecte GNU, amb l'objectiu de crear un S.O completament lliure. -
Stallman veu la necessitat de modificar el codi font.
Stallman veu la necessitat de modificar el codi font d'alguns programaris perquè aquests s'adapten a la necessitat de cada usuari.
Va voler modificar el codi de la impresora. -
Creació de la fundació de programari lliure (FSF)
Richard Stallman crea la fundació de programari lliure i desenvolupa la llicència pública general GNU. Introdueix la definicio de programari lliure i copyleft. -
Linus Torvalds anuncia que està treballant en la creació d'un S.O
Linus Torvalds anuncia que està treballant en la creació d'un nou S.O molt semblant a Minix. -
Terminació de la 1era versió del S.O Linux
Per al 17 de Setembre aquesta llista la primera versió del S.O Linux, la versió 0.01 -
Neix la distribució més antiga de Linux (Slackware)
Slackware és la distribució més antiga. Encara existeix. -
Neix la distribució Debian.
Debian GNU/Linux és un sistema operatiu lliure, desenvolupat per milers de voluntaris arreu del món, que col·laboren a través d'Internet. -
Neix versió 1.0 de Linux.
Neix la versió 1.0 de Linux i aquesta té usos comercials. -
Arriba Tux mascota oficial de Linux, neix la versió 2.0
Tux és el nom de la mascota oficial de Linux. Creat per Larry Ewing el 1996, és un petit pingüí d'aspecte rialler i còmic. La idea que la mascota de nucli Linux fos un pingüí va provenir del mateix Linus Torvalds, creador de nucli Linux. Segons s'explica, quan era petit li va picar un pingüí, i li va resultar simpàtica la idea d'associar un pingüí al projecte. -
Dell comença a vendre equips amb S.O Linux
La companyia Dell comença la venda d'equips amb S.O Linux preinstal·lat. -
Neix Linux version 3.0 del Kernel
Va ser llançada la versió 3.0 del nucli a http://www.kernel.org -
Neix Linux version 3.19
Aquesta versió afegeix suport a Btrfs per a substitució ràpida de dispositius i scrubbing a RAID 5 i 6, suport per a les extensions de protecció de memòria d'Intel, que ajuden a parar l'explotació de desbordaments de memòria intermèdia, suport per a l'arquitectura AMD HSA, suport per a el sistema de depuració ARM Coresight, suport per a l'arquitectura Altera Nios II, suport per a la descàrrega de les funcions de switchs i routers en xips de maquinari. -
Neix Linux versió 4.0 del Kernel
L'última versió estable del nucli Linux 4.0, anomenada com 'Hurr durr I'm a sheep' gràcies a la fantàstica comunitat, porta com a novetats suport a nou maquinari, millores en drivers, lleugers canvis que milloraran el rendiment en determinats casos i els bug fixes esperats. -
Esdeveniments recents- Linux compleix 25 anys
Linux va complir 25 anys el 2016 i la seva difusió a la indústria ha estat impensada. Segons dades de la Linux Foundation, el nucli es fa servir:
-En els sistemes de control de trànsit ferroviari i aeri.
-En més d'1,3 milions de telèfons intel·ligents Android activats cada dia.
-En submarins nuclears i sistemes de defensa.
-A la majoria dels 700.000 televisors venuts cada dia.
-Al programari de seqüenciació de l'ADN.
-Als servidors de Google, Facebook i Amazon.