-
V-2
El míssil balístic V-2 va ser el primer coet de combustible líquid realment funcional. -
Sputnik 1 (URSS)
L'URSS va llançar amb èxit el Sputnik 1, el primer satèl·lit artificial a aconseguir posar-se en òrbita, donant així començament a la carrera espacial. -
Satèl·lits i fotografies
La guerra freda va fer que s'intensifiqués l'exploració espacial, on entre alguns dels planetes per explorar, es trobava Mart. Va ser la URSS els primers a intentar enviar un satèl·lit, però tots els seus intents durant aquesta dècada van fracassar. Els primers a aconseguir-ho van ser els Estats Units. -
Marsnik 1/Mars 1M No.1 (URSS)
El primer satèl·lit llançat per volar Mart. La nau espacial va ser destruïda durant el llançament i no va aconseguir arribar a l'òrbita terrestre. -
Mariner 4 (USA)
Mariner 4 va arribar a Mart el 14 de juliol de 1965 i va passar a les 6.118 milles de la superfície del planeta després d’un viatge de vuit mesos. Aquesta missió va proporcionar les primeres imatges de primer pla del planeta vermell. Va tornar 22 fotografies de primer pla que mostren una superfície cràter. Es va confirmar que l'atmosfera fina estava composta de diòxid de carboni entre 5-10 mbar. Es va detectar un petit camp magnètic intrínsec. -
Mariner 6 (USA)
Mariner 6 va arribar a Mart el 24 de febrer de 1969 i va passar a uns 4.437 quilòmetres de la regió equatorial del planeta. Mariner 6 i 7 van prendre mesures de la superfície i la temperatura atmosfèrica, la composició molecular de la superfície i la pressió de l'atmosfera. A més, es van fer més de 200 fotografies. -
Mariner 7 (USA)
Mariner 7 va arribar a Mart el 5 d'agost de 1969 i va passar als 3.551 quilòmetres de la regió del pol sud del planeta. Mariner 6 i 7 van prendre mesures de la superfície i la temperatura atmosfèrica, la composició molecular de la superfície i la pressió de l'atmosfera. A més, es van fer més de 200 fotografies. -
Aterratges a Mart
La URSS va arribar per primera vegada a Mart. El proxim objectiu en la carrera espacial a Mart era aconseguir aterrar en el planeta. -
Mars 2 (URSS)
El primer orbitador de la URSS en arribar a Mart. El desembarcador de Mars 2 va ser alliberat de l'òrbita el 27 de novembre de 1971. Va caure a terra perquè va fallar els seus coets de frenada; no es van retornar dades i es va crear el primer artefacte humà a Mart. L’orbitador va retornar les dades fins al 1972. -
Mars 3 (URSS)
Mart 3 va arribar a Mart el 2 de desembre de 1971. El desembarcador va ser alliberat i es va convertir en el primer aterratge amb èxit a Mart. Després de publicar 20 segons de dades de vídeo a l'òrbita, va fallar i va deixar de transmetre. L’òrbita de Mars 3 va retornar dades fins a l’agost de 1972. Va realitzar mesures de la temperatura superficial i de la composició atmosfèrica. -
Mariner 9 (USA)
Mariner 9 va arribar a Mart el 3 de novembre de 1971 i va ser posat en òrbita el 24 de novembre. Aquesta va ser la primera nau espacial nord-americana a entrar en una òrbita al voltant d'un planeta diferent de la Terra. En el moment de la seva arribada, hi havia una enorme tempesta de pols al planeta. Molts dels experiments científics es van endarrerir fins que la tempesta havia desaparegut. Es van descobrir trets com el riu i el canal. El Mariner 9 continua en òrbita marciana. -
Viking 1 i 2
Els dos propietaris van tenir experiments per buscar microorganismes marcians. Els resultats d’aquests experiments encara es debaten. Els propietaris van oferir panoràmiques detallades en color del terreny marcià. També van supervisar el temps marcià. Els orbiters van cartografiar la superfície del planeta, adquirint més de 52.000 imatges. -
Robots a Mart
El 1991, l'URSS es va desmantellar i el programa espacial soviètic va ser heretat per Rússia i Ucraïna. La última missió amb l'objectiu d'anar a Mart va ser el Mars 96, el qual no va sortir de l'òrbita terrestre. Mentres, els Estats Units es plantejava enviar rovers per explorar la superfície marciana. -
Pathfinder (NASA)
Va lliurar un desembarcador i un rover superficial al Planeta Vermell el 4 de juliol de 1997. El rover de sis rodes, anomenat Sojourner, va explorar la zona propera al terreny. L’objectiu principal de la missió era demostrar la viabilitat d’aterratges de baix cost a la superfície marciana. Després d’un gran èxit científic, la missió va acabar formalment el 4 de novembre de 1997, quan la NASA va posar fi a les comunicacions amb el Pathfinder i el rover Sojourner. -
Mars Odyssey (NASA)
Llançat el 7 de març del 2001 i arribat al Planeta Vermell el 24 d'octubre de 2001. L'orbitador continua duent a terme la seva amplia missió científica. Va batre el rècord de la nau espacial amb més servei a Mart el 15 de desembre de 2010. La nau espacial ha retornat prop de 350.000 imatges, va cartografiar distribucions globals de diversos elements i va retransmetre més del 95 per cent de totes les dades dels viatgers Spirit i Opportunity. -
Mars Express (ESA)
El primer orbitador terrestre de l'Agència Espacial Europea. El desembarcador es va perdre a l’arribada el 25 de desembre del 2003, però l’òrbita va completar la seva missió principal el novembre del 2005 i actualment està en una ampliació. missió -
Spirit i Opportunity (NASA)
Spirit i Opportunity, van ser enviats a la superfície de Mart el 2004. Cadascun va descobrir àmplia evidència que l’aigua fluïa al planeta vermell. Spirit va morir en una duna de sorra el març del 2010, mentre que Opportunity va continuar treballant durant gairebé una altra dècada. L’Opportunity va callar durant una tempesta de sorra a l’estiu del 2018 i la NASA va declarar la missió finalitzada a principis del 2019. -
Phoenix (NASA)
Phoenix va ser dissenyat per estudiar la història de l'aigua i el potencial d'habitabilitat al sòl ric en gel a l'Àrtic. El desembarcador amb energia solar va completar la seva missió de tres mesos i va continuar treballant fins que la llum del sol va desaparèixer dos mesos després. -
Curiosity (NASA)
El rover més potent de la NASA, anomenat Curiosity, va arribar al Grat Crater el 2012 per cercar signes d’antics entorns habitables. Els seus principals resultats inclouen trobar zones prèviament xopades amb aigua, detectar metà a la superfície i trobar compostos orgànics. -
MAVEN (NASA)
El MAVEN (Mars Atmosphere and Volatile EvolutioN), té la missió d'obtenir mesuraments crítics de l’atmosfera marciana per comprendre encara més el canvi climàtic dramàtic que s’ha produït al llarg de la seva història. -
Falcon Heavy (SpaceX)
El falcon heavy és un coet reutilitzable de la família dels falcons disseñado per SpaceX. Té la intenció de fer viatges tripulats a Mart. Després de diferents intents, la prova de vol va funcionar, aconseguint mantenir intactes totes les seves etapes reutilitzables. -
In Sight (NASA)
InSight farà un primer cop d’ull a l’interior profund de Mart per veure per què el Planeta Vermell va evolucionar de manera tan diferent de la Terra com un dels planetes rocosos del nostre sistema solar. -
Perseverance i Ingenuity (NASA)
El rover Perseverance buscarà signes de vida antiga i recollirà mostres de roca i sòl per a un possible retorn a la Terra. Junt amb el rover viatja l'Ingenuity, un helicòpter robòtic que es planeja utilitzar per provar la tecnologia per explorar Mart i ajudar a planificar la millor ruta de conducció per als futurs rovers de Mart.
