-
Un conjunt de directors d'algunes corals infantils catalanes, vinguts de Barcelona, Manresa, Vic i Vilfranca del Penedès i juntament amb responsables de les Joventuts Musicals de Manresa, van decidir reunir-se per expressar les seves preocupacions i il·usions respecte a l'educació musical i el cant coral infantil per tal de posar-les en comú, tenint en compte les dificultats polítiques contra les quals s'enfrontaven. Van acordar fer una primera trobada de corals a Manrea.
-
La organització va anar a càrrec de les Joventuts Musicals de Manresa, i les comunicacions oficials eren encara en castellà. L'acte va aplegar unes 11 corals que sumaven un total de 800 cantaires.
Al matí es va fer un assaig a la plaça de l'Ajuntament, i la la tarda un concert a la Sala Loyola, on es va interpretar el primer Programa Comú de la història: "Sonen les campanes", "A qui Déu vol donar una gràcia", "El rossinyol" i "Els tres tambors". Als cantaires se'ls oferí un opuscle de Manresa -
Aquest cop, l'organització va anar a càrrec del l'Orfeó Lleidatà.
Es va preparar un Programa Comú renovat, integrat per vuit cançons. El nombre de corals assistents va incrementar fins a les 22, fet que agrupava més de 2000 cantaires. Aquesta realitat va donar algunes dificultats en relació al ritme de la jornada, una mica feixuc a causa del gran nombre d'assistents, però va ser, igualment, tot un èxit. -
Es redacten els "8 punts del SCIC". Es creeen els Equips Tècnics comarcal i es designa a Onofre Boqué com a primer Secretari General del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
-
Després d'acordar diversos temes amb les corals participants a les trobaes, l'Equip Tècnic del SCIC va decidir organitzar una tercera trobada, aquesta vegada, a Barcelona. Per primera vegada es va interpretar una cantata, "El flautista d'Hamelí", amb acompanyament de cobla. També va cantar-se per primer cop la "cançó sorpresa" i al final del concert es va obsequiar als cantaires amb un opuscle sobre la història de Barcelona.
-
L'any 1970 el Secretariat va comptar amb la primera cantata composada especialment per l'entitat. Es tractava de "L'ocell daurat", realitzada pel reconegut compositor Federic Mompou i l'escriptora catalana Núria Albó.
-
L'organització interna del Secretariat anava prenent més forma i es van assignar els càrrecs de Caps Comarcals als representants de les diferents demarcacions.
-
El SCIC va iniciar els contactes amb el SOC, una entitat que començava a fer-se veure en l'àmbit cultural.
Actualment s'anomena FCEC (Federació Catalana d'Entitats Corals) i cfa la funció de coordinar i impulsar les activitats de les corals catalanes. -
Per primera vegada una associació europea mostra interès per la feina del Secretariat i hi estableix contacte.
-
L'any de l'arribada de la democràcia a l'Estat espanyol va coincidir amb el desè aniversari de l'entitat.
Es va celebrar una nova trobada general, amb l'estrena de la cantata "Tirant Lo Blanc" d'Antoni Ros-Marbà i Núria Albó, adaptant el clàssic de Joanot Martorell per cor infantil, narrador i orquestra.
Es va enregistrar el disc d'aquesta cantata. -
Els "8 punts del SCIC" van passar a ser 9, renovant així alguns aspectes del Secretariat per tal de millorar funcions, càrrecs i tenir noves perspectives.
-
El 1986 es redacten i s'aproven els Estatuts del SCIC, fet que fa avançar l'entitat i obrir nous horitzons de treball,
-
Els representants del Secretariat es reuneixen amb els Cors Juvenils de Catalunya, la Federació Catalana d'Entitats Corals i els Cors de Clavé per tal de cooperar i intercanviar opinions i projectes.
-
El Ministeri de Cultura del moment atorga al SCIC la Medalla de plata al mèrit artístic.
