-
La Cinta Pfleumer és un mecanisme d'emmagatzematge de dades desenvolupat i patentat per Fritz Pfleumer.
El que volia era millorar les tècniques d'enregistrament magnètic de l'època basades en la utilització de filferro i ampliar l'espectre de recursos sonors d'aquestes gravacions. -
Va ser ideat per Gustav Tauschek, es composa d'un cilindre metàl·lic cobert amb un material ferromagnètic, aquest cilindre pot girar al voltant de 8 000 revolucions per minut, al llarg del seu eix longitudinal te un conjunt de capçals fixos de lectura i escriptura que poden gravar o llegir la informació a les pistes d'aquest cilindre.
-
Els inventors Freddie Williams i Tom Kilburn. Es un tub de raigs catòdics utilitzat com a memòria per emmagatzemar dades binaries.
El ordinador llegeix l'informació del tub a través d'una placa de metall que cobreix el front del tub. Cada cop que un punt és creat o esborrat, el canvi en la càrrega elèctrica indueix un pols de voltatge a la placa. A causa de que l'ordinador sap quin lloc de la pantalla està sent apuntat sempre.
Els tubs podien emmagatzemar, de 500 a 1.000 bits de dades. -
El selectró, és el tub de buit, es feia servir com a memòria d'accés aleatori (RAM), la seva capacitat inicial va ser de 4096 bits, mes tard van tenir que reduir-la per dificultats de producció.
-
Les línies de retard són dispositius que emmagatzemen informació durant un curt període de temps. Si es vol emmagatzemar informació, s'apliquen conjunts d'impulsos a un material que vibra. Per l'altre extrem del material es llegeixen aquests impulsos i a més, es realimenten per mantenir aquesta informació.
Línies de retard de mercuri
Línies de retard de quars
Línies de retard acústiques -
Memòria de nucli magnètic va ser la forma de memòria d'ordinador d'accés aleatori.
Cada nucli emmagatzema un bit d'informació.
El valor del bit emmagatzemat en un nucli és zero o un segons la direcció de magnetització d'aquest nucli.
I la seva capacitat va arribar a ser de 32 kilobits per peu cúbic -
Un disc dur inclou discs giratoris, que emmagatzemen bits d’informació digital d’una superfície plana metàl·lica. El primer disc dur va ser inventat per IBM i tenia una capacitat de 5MB. Pesava a prop d'una tona.
-
Philips va crear la cinta de cassette el 1963. El seu us majoritari, va ser per emmagatzemar àudio. Depenent de la capacitat per cada cara podien gravar al voltant de 5 cançons.
Els cassets van passar dels 2 megabytes en els anys 60 als 330 terabytes d'emmagatzematge en 2017. -
La DRAM es una memòria d'accés aleatori, i la seva capacitat d'emmagatzematge era d'1 kilobit. Va ser desenvolupada per IBM.
-
Va ser introduïda per Bell Labs enrotllant cinta magnètica al voltant d’un cable elèctric. Es va utilitzar entre 1968 i finals del 1970, abans de ser totalment substituït pels xips de RAM.
-
La memòria de bombolla és un tipus de memòria d’emmagatzematge no volàtil que utilitza una pel·lícula de material magnètic de petit gruix que conté petites zones magnetitzades conegudes com bombolles, que emmagatzemen un bit de dades cada una.
La memòria va sorgir com una tecnologia prometedora, però va ser un fracàs comercial a causa de la ràpida caiguda dels preus de discos durs (HD) a principis de 1980. -
És un suport d'emmagatzematge de dades de tipus magnètic, format per material magnetitzable i flexible. És un tipus de memòria no volàtil.
Capacitats de 150kB a 1,2MB -
És un suport d'emmagatzematge de dades de tipus magnètic, format per material magnetitzable i flexible. És un tipus de memòria no volàtil.
Capacitats de 110kB a 1,2MB -
És un suport de disc optic d'emmagatzematge de dades digital amb un radi de 12cm, creat per separat i mes tard en conjunt per Philips i Sony.
Un CD d'àudio es reprodueix a una velocitat de lectura de 150 KB per segon.
Capacitats de 640-700 MB -
És un suport d'emmagatzematge de dades de tipus magnètic, format per material magnetitzable i flexible. És un tipus de memòria no volàtil.
Capacitats de 264kB a 200MB -
És un suport de disc òptic d'emmagatzematge de dades digital amb un radi de 12cm.
Un CD-Rom es reprodueix a una velocitat de lectura de 150 KB per segon.
Capacitats de 650-700 MB (Especials de 800-900MB) -
El 1987, Sony va crear el Digital Audio Tape (DAT). Va redissenyar la cinta de cassette d’àudio amb una cinta magnètica de 4 mil·límetres, dins d’una cobertura protectora. Es feia servir per gravar i reproduir senyals d'àudio digitalitzat. Al final van treure dos versions S-DAT (DAT de Capçal Estacionari) i R-DAT (DAT de Capçal Rotatori).
-
Sony i Helwett Packard van crear el format Digital Data Storage (DDS) per tal d’emmagatzemar i guardar informació d’un ordinador, a una cinta magnètica. El format DDS evolucionava de la tecnologia DAT.
Capacitats de 1,3/2-160GB i amb dades comprimides 2,6/4-320GB -
El Magneto-Optical Disc, es capaç d'escriure i reescriure sobre si mateix. Aquest format de disc òptic, utilitzava una combinació de tecnologies òptiques i magnètiques per tal d’emmagatzemar informació digital.
Capacitats des de 650 MB fins a 9,2 GB en unitats de 130mm i en unitats de 90mm les capacitats eren entre els 128 MB i els 2,3 GB. -
El MiniDisc podia guardar tot tipus d’informació, tot i això, predominava al sector de l’àudio. Les seves dimensions eren de (7 cm × 6,75 cm × 0,5 cm) i un MiniDisc es pot re-gravar fins a un milió de vegades sense deteriorament.
Capacitats fins 1GB. -
El CompactFlash (CF), també conegut com a «Flash drives», s’utilitzava com a memòria interna per guardar informació. Els dispositius CF s’utilitzaven en càmeres digitals i ordinadors per guardar informació. Tenen una mida de 36mm x 43mm. Va ser el primer a estandarditzar-se.
Capacitats des de 2MB fins a 512GB. -
El dispositiu ZIP es un perifèric d'emmagatzematge de discos magnètics extraïbles. Les unitats de 750 MB només podien llegir, però no escriure, en els discos de 100 MB per una qüestió de velocitat.
Capacitats des de 100MB fins a 750MB. -
El DVD es va convertir en la futura generació d’emmagatzemament en discs. Era un disc amb més capacitat, més ràpid i utilitzat per a informació multimèdia. Es la evolució del CD-rom, CD, Mini Disc.
Capacitats des de 4,7GB (DVD-5: una cara, capa simple) fins a 17GB (DVD-18: capa doble en ambdues cares). -
Toshiba va treure al mercat SmartMedia el 1995, una targeta de memòria flash, amb la intenció de competir amb MiniCard i ScanDisk. El seu us està destinat a dispositius portàtils com càmeres fotogràfiques.
Dos tipus: 5 V y 3,3 V, segons el seu voltatge d'alimentació.
Capacitats des de 2MB fins a 128MB. -
El Compact Disc Rewritable, era una versió del CD-ROM amb la possibilitat de ser regrabable, la qual cosa permetia als usuaris guardar informació sobre informació prèviament gravada.
Capacitats de 650-700 MB -
La Multimedia Card (MMC) utilitzava una tarja de memòria flash per emmagatzemar informació, i va sortir al mercat de mans de Siemens i ScanDisk el 1997. Es fan servir a telèfons mòbils, reproductors d'àudio digital, càmeres digitals i PDAs.
Capacitats fins a 8GB. -
Un USB Flash Drive, utilitza memòria NAND-type flash per emmagatzemar. El dispositiu es connecta a una interfície USB a qualsevol ordinador. Fa servir tecnologia de disc dur, i es podien usar a càmeres fotogràfiques digitals, càmeres digitals de vídeo, dispositius PDA i lectors de memòria digital.
Capacitats des de 170MB fins a 8GB. -
La tarja Secure Digital (SD) incorpora encriptació DRM que permet emmagatzemar grans arxius. Les targes SD estàndard mesuren 32mm x 32mm x 2,1mm, i se solen utilitzar d'emmagatzematge per alguns dispositius portàtils com càmeres digitals, videoconsoles, i videocàmeres.
Capacitats des de 16MB fins a 2TB. -
Olympus i Fujifilm, van crear la xD-Picture Card el 2002, que s’utilitzava exclusivament per càmeres Olympus, Fujifilm i Sony.
Capacitats des de 16MB fins a 2GB. -
El Blu-Ray és la nova generació de discs òptics utilitzats per guardar vídeo en alta definició i densitat d’informació. El Blu-Ray rep el nom del làser blau que permet emmagatzemar més informació que un DVD estàndard.
Capacitats des de 25GB fins a 128GB (BDXL). -
El Windows Media High Definition Video (WMV-HD) és una codificació de vídeo per a Microsoft Media Video. WMV-HD és compatible amb ordinadors amb plataforma Windows, Xbox i PlayStation.
-
El High-Density Digital Versatile Disc (HD-DVD) és la versió de Blu-Ray que promocionaven Toshiba, NEC i Sanyo. Va ser un format d'emmagatzematge òptic. L'HD DVD treballa amb un làser violeta.
Capacitats des de 15GB fins a 30GB. -
La memòria hologràfica pot emmagatzemar dades digitals a alta densitat a l’interior dels vidres i els foto-polímers. L’avantatge de la memòria hologràfica resideix en la seva capacitat per emmagatzemar un volum de mitjans de gravació. A més, permet que es produeixi un aspecte 3D.
Es fa servir una tècnica coneguda com holografia colineal - en la qual dos làsers, un de vermell i un altre verd-blau, es combinen en un únic feix.
Capacitats fins a 6TB. -
L’emmagatzemament al núvol és l’actual revolució pel que fa a emmagatzemament d’informació. Ja sigui com a backup o com a repositori d’informació, el núvol (cloud) aporta unes característiques de mobilitat, flexibilitat i escalabilitat, que cap dels seus predecessors havia desenvolupat. Gràcies a l’accés fàcil a Internet des d’arreu el món, podem disposar d’infinits volums d’informació sense tenir en compte el dispositiu, el volum o la ubicació.
