-
La guerra de posicions
Aquesta fase de la guerra és coneguda també com a “Guerra de trinxeres” per la forma en què es van desenvolupar les operacions militars. Va abastar els anys 1915 i 1916. Va ser conseqüència del fracàs de la guerra llampec iniciada pels alemanys el 1914. -
El Sistemes Bismarckians
Conjunt d'aliances, basades en la diplomàcia secreta, promogudes pel canceller Bismarck. L'objectiu era aïllar França, enemistada amb Alemanya
per la pèrdua d'Alsàcia i Lorena durant la guerra francoprussiana. -
Invenció del telèfon, el fonògraf, el cinematògraf i la ràdio
Les comunicacions van progresar amb invents com el telèfon (Meucci, 1854), el fonògraf (Edison, 1876), el cinematògraf (germans Lumière, 1895) i la ràdio (Tesla, 1897). -
La Conferència de Berlín
La Conferència de Berlín o Tractat de Berlín foren unes conferències tingudes entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín. La conferència va ser convocada i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck a petició de Portugal, amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa per l'Àfrica. -
La Pau Armada
Els països europeus, preveient una guerra, es van rearmar i es van agrupar en dos blocs d'aliances: la Triple Aliança, formada per Alemanya, Äustria-Hongria i Italia; i la Triple Entesa, integrada per França, Rússia i el Regne Unit. -
La guerra de moviments
Es coneix com a "guerra de moviments" una fase de la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc el 1914, duta a terme per Alemanya, que volia derrotar França per posteriorment centrar-se en Rússia, a través d'una estratègia de desplaçaments ràpids de material i de tropes. -
L’assassinat de Francesc Ferran
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia, una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial, anomenada al seu moment la Gran Guerra, va ser un conflicte armat multinacional que es va desenvolupar entre els anys 1914 i 1918. La Guerra va iniciar el 28 de juliol de 1914 amb la declaració de guerra de l'Imperi Austrohongarès a Sèrbia, on van ser assassinats l'arxiduc Francisco Fernando i la seva esposa. A partir d'aquell moment es van enfrontar dues aliances internacionals: La Triple Aliança
La Triple Entente -
Batalla de Verdun
La batalla de Verdun, lliurada del 21 de febrer al 18 de desembre de 1916, va ser la més gran i més llarga batalla de la Primera Guerra Mundial al front occidental entre els exèrcits alemany i francès. -
El final de la guerra
Després d'anys de relatiu estancament, la guerra va començar el seu desenllaç al març de 1917 amb la caiguda del govern rus després de la Revolució de Febrer i la signatura d'un acord de pau entre la Rússia revolucionària i les Potències Centrals després de la Revolució d'Octubre, a març de 1918. -
Guerra civil russa
La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa. -
Govern de Lenin
Va demostrar flexibilitat com a governant aprovant la Nova política econòmica (NEP) l'any 1921, que va suposar un retorn transitori al capitalisme per fer front al desgavell econòmic que havia suposat l'anomenat comunisme de guerra. -
El feixisme de Mussolini
L'any 1919, Benito Mussolini fundava els Fasci de Combattimento, una organització que es presentava per a fer front tant a l'ofensiva socialista, organitzadora de les vagues i ocupacions, com a la debilitat de la democràcia, incapaç de frenar aquelles accions. Temorosos de que les esquerres poguessin fer-se amb el govern, els feixistes es presentaren, doncs, com una alternativa de poder. I així ho feren saber al propi rei. I actuaren amb contundència, utilitzant sovint la violència. -
El govern de Stalin
La Unió Soviètica entre 1927 i 1953 va ser, sovint, qualificada d'Estat totalitari, modelat per un dirigent que disposava de tots els poders. L'ascens al poder definitiu de Ióssif Stalin, el Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre 1927 i 1929 marcà l'inici d'una transformació radical de la societat soviètica. -
El nazisme de Hitler
El nacionalsocialisme (en alemany, Nationalsozialismus), comunament escurçat a nazisme, és la ideologia del règim que va governar Alemanya del 1933 al 1945 amb l'arribada al poder del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany d'Adolf Hitler (NSDAP). Hitler va instituir una dictadura, l'autoproclamat Tercer Reich. -
La guerra civil espanyola
La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat anteriorment. -
La segona guerra mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. Va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer en què es van usar armes nuclears.