-
L’eó hadeà va començar fa 4.550 milions d’anys, amb la formació de la Terra.
La Terra primigènia era una esfera de materials fosos, sotmesa a un bombardeig constant d’asteroides, amb una atmosfera formada per diòxid de carboni, hidrogen i vapor d’aigua.
Al llarg de l’Hadeà, la intensitat del bombardeig meteorític va disminuir i el planeta es va anar refredant. -
L’inici de l’Arqueà el marca un esdeveniment clau en la història
del planeta: l’aparició de la vida.
La vida va sorgir probablement al voltant de les xemeneies
volcàniques submarines, on es donarien les condicions necessàries per a la formació espontània de molècules orgàniques. -
En el Proterozoic van proliferar els cianobacteris, bacteris fotosintetitzadors que van produir enormes quantitats d’oxigen.
Després d’oxidar els minerals de la superfície, l’oxigen es va acumular a l’atmosfera i va acabar causant l’extinció de molts procariotes, per als quals era tòxic. A partir de bacteris tolerants a
aquest gas va evolucionar un grup de bacteris que utilitzaven
l’oxigen per a la respiració cel·lular. -
El Fanerozoic és l’eó actual, i abraça uns 542 Ma. El seu nom
deriva del grec i fa referència a l’abundància de formes de vida
macroscòpiques. -
El Cambrià és el primer període del Paleozoic i s’hi va produir la diversificació més
gran de la vida macroscòpica de tota la història de la Terra. -
El Cambrià és el primer període del Paleozoic i s’hi va produir la diversificació més gran de la vida macroscòpica de tota la història de la Terra.
-
Durant l’Ordovicià, la vida aquàtica va seguir diversificant-se en els mars poc profunds.
És notable l’aparició de grans artròpodes depredadors, així com la diversificació dels equinoderms o dels cefalòpodes amb closca, que van dominar els mars. També es va diversificar el primer grup de vertebrats: els peixos sense mandíbula. Petites plantes terrestres, similars a les hepàtiques actuals, van començar a habitar el medi terrestre. -
Després de l’extinció amb la qual es va acabar l’Ordovicià, en el Silurià van proliferar, entre molts d’altres invertebrats, els esculls
coral·lins.
També van seguir proliferant els peixos sense mandíbula, i van aparèixer els primers peixos amb mandíbula.
En el medi terrestre van veure la llum les primeres plantes vasculars, i es té registre de l’existència de fongs i artròpodes (com aràcnids i milpeus). -
En els mars del Devonià, els peixos mandibulats es van diversificar i, entre ells, van aparèixer els primers taurons i els peixos cuirassats. Els peixos cuirassats van desaparèixer, juntament amb el 20% de les famílies d’animals marins, en una extinció massiva que es va produir cap al final del període, les causes de la qual no es coneixen amb certesa.
-
Durant el Carbonífer, la terra ferma va quedar coberta per boscos de falgueres arborescents.
Gràcies al clima càlid i humit imperant, aquests boscos van produir enormes quantitats de matèria orgànica que van donar lloc als principals jaciments de carbó del planeta i d’oxigen; i es va assolir la màxima concentració atmosfèrica d’aquest gas. -
El Permià posa fi a l’era paleozoica.
Sota unes condicions climàtiques cada vegada més seques, es comencen a diversificar els rèptils i les plantes amb llavor, que
resisteixen millor l’aridesa que els amfibis i les
falgueres. -
El Mesozoic, l’era dels rèptils, comença amb el Triàsic.
En aquest període de clima àrid i càlid, amb grans deserts, la biosfera es va tornar a diversificar després de la gran extinció que havia tancat el Paleozoic.
La vegetació va passar a ser dominada per coníferes i altres plantes amb llavor, i els vertebrats terrestres van proliferar i es van diversificar, donant lloc a múltiples grups de rèptils, entre els quals van aparèixer els primers dinosaures, i els primers mamífers. -
Durant el Juràssic, el clima global era càlid i cada cop més humit. Els deserts del Triàsic van donar lloc a boscos tropicals de coníferes
i falgueres.
L’extinció amb què va acabar el Triàsic va donar pas al domini dels dinosaures, que es van diversificar i van ocupar tots els ecosistemes terrestres, així com a la proliferació de grans rèptils voladors (pterosaures) i marins, com els ictiosaures i els plesiosaures.
Al final del Juràssic, alguns d'ells és van transformar en ocells. -
En el Cretaci van aparèixer i es van diversificar les primeres angiospermes, plantes amb flor i fruit.
L’evolució de les seves flors va anar associada amb la dels insectes pol·linitzadors.
També van proliferar petits mamífers i ocells, però encara sota el domini dels grans rèptils. -
El Cenozoic comença amb el Paleogen i el Neogen, dos períodes que tradicionalment s’agrupaven en un de sol, anomenat Terciari.
-
El Quaternari és el període actual, durant el qual el planeta ha experimentat diverses glaciacions.
Els éssers humans moderns (Homo sapiens) van aparèixer a l’Àfrica fa tan sols uns 300.000 anys si bé les primeres espècies del gènere Homo daten del principi del Quaternari i al llarg dels últims 100.000 anys van colonitzar el planeta i es van convertir en l’espècie dominant.
