-
800 BCE
Medicina clàssica
Els orígens de la medicina occidental es troba en l'antiguitat clàssica. Abans, al haver-hi tanta influència religiosa es creia més en les cures màgiques que no pas en la medicina. Es creia que l'home estava format per 4 elements (terra, foc, aigua i aire) i es van crear escoles importants com ara la escola de Cnidos i la de Cos -
Period: 500 BCE to 450 BCE
Alcmeón
Alcmeón. Metge grec que va viure sobre l'any 500 aC. Va ser el primer que va practicar la dissecció de cadàvers, fent excepcionals descobriments en la anatomia i la fisiologia humana. Va deixar molts pocs fragments, per el que no es coneixen molt bé les seves actuacions. -
Period: 460 BCE to 357 BCE
Hipòcrates el Gran.
Hipòcrates, el Gran (460-357 aC). Famós metge grec considerat el “pare de la Medicina”. Fill d'un metge, va estudiar medicina sota la guia del seu pare i dels amics d'aquest. Va ser metge ambulant, i va viatjar molt. Va ser el primer en separar la medicina de la filosofia i basar el seu aprenentatge en la experimentació, amb el que va aconseguir separar la medicina de la superstició. Es a dir que va ser el primer que va intentar eliminar de la medicina tot el que no fos ciència pura i autèntica. -
Period: 384 BCE to 322 BCE
Aristòtil
Aristòtil (384 a 322 aC). Filòsof grec. Va realitzar investigacions en diferents camps del saber, distingint-se en tots. Como biòleg va ser organitzador d'investigacions científiques que van aportar gran quantitat de dades. Es un dels cims màxims de la humanitat. -
Period: 131 to 201
Galè
Galè (131-201). Metge i filòsof grec. En el any 164 va passar a Roma on va arribar a tenir gran fama. va ser el metge personal de Marco Aurelio (emperador i filòsof romà). Va escriure prop de 400 obres, tot i que actualment es conserva molt poc. Va adaptar la medicina experimental posant el experiment com a base de les seves afirmacions; va acceptar la vivisecció utilitzant per els seus estudis cabrits, monos i altres animals vius. Va ser un dels millors anatomistes i experimentadors. -
476
Medicina de l'edat mitjana
Va ser una època de decadència en la qual la medicina racional va anar cap en darrere i va "manar" la màgia. Però amb la creació de l'imperi Carolingies va començar a crear un clima d'estabilitat. Es va generalitzar la pràctica de dissecció de cadàvers i hi va haver-hi dues grans epidèmies de pesta: la de Justicià i la pesta negra europea que van exterminar bona part de la població. -
Period: Jan 26, 980 to Jan 26, 1037
Avicena
Avicena (980-1037). Metge àrab que el seu verdader nom era Ibn Sina. A més de metge va ser astrònom, matemàtic i filòsof. Tota la seva ciència està continguda en una obra en cinc toms nomenada Canon e inspirada en Aristòtil, Galeno e Hipòcrates, exponents màxims de la ciència grega. El Canon va ser traduït a diferents idiomes i es va utilitzar fins el segle XVI per el estudi de la medicina en Europa. -
Period: Jan 26, 1425 to Jan 26, 1519
Leonardo Da Vinci
Leonardo Da Vinci (1425-1519). Artista i home de ciència florentina. Amb ell comença el Renaixement en el art, la tècnica i la ciència. Va contribuir enormement al estudi de la anatomia realitzant dibuixos realment meravellosos i perfectes agafats directament del natural, ja que en aquesta època va ser permesa la dissecció de cadàvers amb finalitats d'estudi. Sempre va tractar de relacionar la estructura amb la funció. -
Jan 30, 1500
Medicina renaixentista
Als inicis de la edat moderna Galè i Hipòcrates van ser revalorats i van rellegir els seus escrits i corregir-los amb els coneixements actuals -
Period: Jan 26, 1514 to Jan 26, 1564
Andrés Vesalio
Andrés Vesalio. (1514-1564). Anatomista i metge belga qual verdader cognom era van Wesele. Es considera como el reformador de la anatomia i dels estudis anatòmics, por la innovació que van produïr les seves ensenyances i publicacions en el campo científic. -
Period: Jan 30, 1523 to Jan 30, 1562
Gabriel Falopio
Gabriel Falopio (1523-1562). Anatomista i metge italià, que va continuar la obra de Vesalio. El 1561 va publicar les Observacions Anatòmiques, obra que no descuida cap òrgan, encara que els seus més importants descobriments són els relacionats amb el aparell genital y la oÏda. -
Period: Jan 30, 1578 to
William Harvey
William Harvey (1578-1657). Metge i fisiòleg inglés que va reunir i organizar les observacions i descobriments realizats per els seus predecesors. El 1628 va publicar una obra revolucionària sobre la circulació de la sang anomenada Pràctica anatòmica sobre el movimient del cor i de la sang. -
Period: to
Marcelo Malpighi
Marcelo Malpighi (1628-1694). Metge i anatomista italià fundador de la anatomia microscòpica, ja que va ser un dels primers científics que va utilizar el microscopi per estudiar els teixits, ensenyant per primer cop una estructura interna particular dels órgans. Va descubrir la estructura membranosa-vesicular del pulmó, i els capil·lars sanguínis al comprovar la seva existencia i comunicació en els pulmons, les papil·les gustatives de la lengua, els glóbuls vermells de la sang, etc. -
Period: to
Antón van Leewenhoek
Antón van Leewenhoek (1632-1723). Minuciós i modest naturalista holandés. Va ser un habilíssim preparador de lents, el que li va permitir realtizar observacions de gran valor, siguent considerat un dels fundadors de la microscopía. Va observar la circulació de la sang en la cua d'un capgrós, els glóbuls vermells, els músculs estriats, els espermatozoides, protozous en aigües estancades, bacteries, etcétera. -
La medicina de la Il·lustració
No van haver-hi canvis tant radicals. Es creia que la malaltia era conseqüència de l'acció d'una ànima que habita cadascuna de les parts del organisme. -
Period: to
María Francisco Javier Bichat
María Francisco Javier Bichat (1771-1802). Metge francés, autor de varios tractats (Tractat de les membranes. Tractat d'Anatomia Descriptiva, etc.). Va ser un investigador infatigable, considerat el fundador de la histologia i la anatomia general. -
Ciència mèdica al segle XIX
Importants avenços científics en les ciències biològiques de l'evolució (Darwin, Mendel i Vries) o en teoria cel·lular (Schleiden, Schwann i Virchow).
En l'àmbit mèdic van aparèixer tres grans tendències: l'anatomopatològica, que vinculava la malaltia a algun tipus de lesió morfològica; la fisiopatològica, a alteracions funcionals i la etiopatològica, a algun tipus d'agent extern, microbis o tòxics. -
Period: to
Claudio Bernard
Claudio Bernard (1813-1878). Metge i fisiòleg francés, autor de llibres sobre medicina experimental. Va realtizar investigacions sobre la formació de sucre en el fetge, les funcions del pàncreas i de les glàndules salivals, el gran simpàtic, etcétera. -
Period: to
Camilo Golgi
Camilo Golgi (1843-1926). Eminene metge italià. Es va distinguir per les seves investigacions sobre el teixit nerviós. El 1906 va obtenir, junt amb Ramón y Cajal, el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia. -
Period: to
Juan León Testut
Juan León Testut (1849-1925). Anatomista i metge francés. Es autor d'un tractat d'anatomia humana que s'ha tornat clàssic mundialment. -
Period: to
Juan Petrovich Pavlov
Juan Petrovich Pavlov (1849-1936). Notable investigador, metge i fisiòleg rus. Les seves investigacions i descobriments sobre digestió, secrecions, reflexes cerebrals, etc., van causar sensació. El 1905 va obtenir el Premi Nobel de Medicina i Fisiologa. -
Period: to
Santiago Ramón y Cajal
Santiago Ramón y Cajal (1852-1934). Ilustre històleg espanyol. Va ser mundialment famós per els seus estudis sobre teixits nerviosos. El 1906 va obtenir el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia juntament amb Camilo Golgi. Va publicar notables treballs sobre histologia. -
Period: to
Pedro Belou
Pedro Belou (1884-1955). Metge uruguayà de gran actuació en el nostre pais, en el que va organizar la Facultat de Medicina de La Plata. Va merèixer el Premi Testut de 1922, otorgat per Franca, com a consecuència dels seus treballs realitzats sobre la anatomia del òrgan de la oïda. -
Period: to
Gregorio Marañón
Gregorio Marañón (1887-1960). Metge i ensallista espanyol. Es va distinguir per els seus estudis sobre endocrinologia (glàndules de secreció interna), i va recibir honroses distincions. Va destacar com a ensallista per els seus notables treballs d'interpretació història. -
Medicina actual
La medicina es va desenvolupar de manera espectacular, però per desgràcia han aparegut moltes malalties noves que encara no estan sota control i també moltes d'autoimmunitat que no eren ben conegudes a inicis de S.XXI són el repte de la medicina actual.
