-
700 BCE
La medicina clàssica
Entre els segles VIII i VI aC, a la Magna Grècia, els canvis culturals van provocar una transformació en la medicina gràcies als sistemes cosmològics. Al costat del pensament racional va aparèixer la medicina màgica, que va tenir una forta implantació als temples i santuaris d'Apol·lo i d'Asclepi, qui es va convertir en el símbol mític de la medicina.
Els filòsofs de la natura, anomenats també presocràtics, van crear sistemes racionals de l'interpretació del món a partir de la noció d'element. -
600 BCE
Primers textos mèdics gregs
Els primers textos mèdics dels quals tenim referència daten del segle VII aC i procedeixen de l'Escola de Cnidos. Hi trobem un interès pel diagnòstic i un sistema de classificació de les malalties. -
500 BCE
La medicina hipocràtica
VI-V aC
El cos humà està constituït per 4 humors: la sang, la flegma, la bilis negra i la bilis groga. La salut era considerada com l'equilibri entre aquests humors, i la malaltia el desequilibri entre ells. Per al metge, era més important preveure la evolució i desenllaç de la malaltia que diagnosticar-la.
La medicina hipocràtica es caracteritza per un plantejament conservador, mai dràstic o agressiu contra el malalt. No utilitza teoria però exclou l'intervenció divina en la causa de malalties. -
500 BCE
La gran escola mèdica
Va aparèixer durant el segle VI aC. És l'Escola de Cos, que posava molt d'èmfasi en el pronòstic i en un tractament més integral de la malaltia. A aquesta escola pertanyia Hipòcrates, qui va escriure la majoria dels tractats mèdics que formen el Corpus Hippocraticum (col·lecció de llibres i tractats mèdics escrits en grec) -
300 BCE
La medicina hel·lenística: Galè
IV-III aC
Alexandria i Roma es van convertir en capitals culturals d'Occident.
Durant l'etapa d'Alexandria, la medicina va avançar molt ja que es va permetre la dissecció de cadàvers humans.
Durant l'etapa romana, el màxim representant era Galè. Va elaborar una doctrina mèdica amb sabers teòrics que es diferenciava de les pràctiques artesanals. Aquesta, partia dels 4 humors però introduint-hi coses com que a les artèries hi circula sang.
Galè considerava la malaltia un desaquilibri dels humors. -
Jan 25, 700
La medicina a l'edat mitjana: la transmissió de textos i els hospitals
La medicina racional es va fer enrere a favor de la màgia. La creació de l'Imperi Carolingi per Carlemany entre els s.VIII i IX va crear estabilitat política i es van recuperar les obres clàssiques.
La medicina medieval no va aportar innovacions però es va aprovar la dissecció de cadàvers.
Durant l'edat mitjana es van produir 2 grans epidèmies de pesta, la de Justinià i la europea, que van matar gran part de la població. Els metges van buscar solucions pròpies ja que no hi havia cap tractament. -
Jan 25, 700
Els hospitals
Un dels fets més importants de l'edat mitjana va ser la creació d'hospitals, és a dir, institucions socials d'acollida de malalts.
No estaven destinats al tractament de malalties, sinó que atenien als marginats. Així, es va mantenir el control i l'ordre social.
Moltes d'aquestes institucions eren lligades a parròquies i algunes atenien malalts, com leproseries o hospitals de folls. Aquests, van formar l'edat moderna per a la fundació dels primers hospitals generals amb assistència mèdica. -
Jan 25, 1400
La medicina renaixentista: higiene pública i prevenció de malalties
XV
Es van retrobar amb els coneixements clàssics llegits de primera mà. Galè i Hipòcrates van ser valorats i corretgits.
A la facultat de medicina de Pàdua es va desenvolupar una important escola de medicina. Els paduans eren neoaristotèlis, és a dir, estudiosos de les obres d'anatomia i biologia del filòsof grec, junt amb recerca pròpia.
Miquel Servet i Juan Valverde són els 2 metges espanyols més importants de l'època. Juntament amb Realdo Colombo van descriure la circulació menor de la sang. -
La revolució científica del sXVII: la classificació de les malalties i la circulació de la sang
En les ciències mèdiques van destacar 2 corrents intel·lectuals: empirisme mèdic i mecanisme biològic.
El representant de l'empirisme mèdic és Sydenham, considerat el creador de la patologia moderna. Va dir la idea d'espècie morbosa, distingí malaltia crònica i aguda, i la primera classificació de les malalties.
El representant del mecanisme biològic és William Harvey, considerat el creador de la fisiologia moderna. Va interpretar el moviment del cor com una bomba i va dir que la sang circula. -
La medicina a la il·lustració
Al sXVIII no va haver-hi canvis tan radicals. La novetat es produí amb el vitalisme. Deia que la vida i la malaltia són conseqüència de l'acció d'una ànima que habita a cada part d'un organisme.
Hermann Boerhaave va intentar construir un model d'aproximació a la salut i malaltia combinant aspectes del mecanicisme i l'observació directa del malalt.
Albrecht von Haller va fer contribucions a l'anatomia microscòpica i va estudiar les propietats fisiològiques del teixit muscular i el sistema nerviós -
Higiene pública i prevenció de malalties
Al segle XVIII es produí un moviment ideològic i polític que culminà amb la Revolució Francesa. Una de les coses més importants va ser el fet de deixar de banda la preocupació per la salvació de l'ànima i preocupar-se per millorar les condicions de vida del món en què vivim. Prenia importància el desenvolupament de la ciència per transformar el món.
Per primera vegada en la història, la medicina va tenir en compte les condicions de vida i a valorar-les com a factor que inciteix en la salut. -
Ciència mèdica i escoles clíniques al segle XIX
Al sXIX, la medicina experimentà transformacions. La teoria de l'evolució o la genètica clàssica van incidir directament.
Tres escoles marcaren el desenvolupament de les ciències de la salut: l'anatomopatològica, viculava la malaltia a alguna legió morfològica; la fisiopatològica, alteracions funcionals, i la etiopatològica, a algun tipus d'agent extern.
L'etiopatològic buscava les causes en elemens exteriors de l'organisme.
Dels científics koch i Pasteur es va formar la microbiologia mèdica. -
La institució hospitalària
Els hospitals van anar augmentant a mesura que avançava la industrialització i creixien les agrupacions urbanes.
Un factor important va ser l'increment de les malalties infeccioses, conseqüència de les males condicions sanitàries de les ciutats, que rebien una immigració massiva de les zones rurals. Aquests canvis demanaven noves instal·lacions hospitalàries i donaven als metges abundant material per a l'observació clínica i per a la pràctica de disseccions post mortem. -
Els reptes de la medicina actual
Al llarg del sXX, la medicina es va desenvolupar de manera espectacular, però al final d'aquest segle i al principi de l'actua han aparegut noves malalties que encara no estan sota control, com el cas de la sida i les malalties d'autoimmunitat que, juntament amb d'altres, són els principals reptes de la medicina del segle XXI
