-
8 BCE
La medicina clàssica
La medicina occidental va tenir com a orígen el segle VII i VI aC.
La influència del pensament filosòfic va ser decisiva per a la constitució de la medicina racional.
Empèdocles va formular la teoria dels quatre elements, segons la qual tota la matèria, inclòs el cos humà, seria formada per terra, aigua, aire i foc. Els primers textos mèdics grecs dels quals tenim referència daten del segle VII aC i porcedeixen de la denominada Escola de Cnidos i també la Escola de Cos. -
6 BCE
La medicin hel·lenistica: Galè
Va ser conformada per dues ciutats que van fer de capital: Alexandria i Roma.
L'etapa alexandrina es l'únic moment de l'època clàssica en què es permet la dissecció de cadàvers humans.
Durant l'etapa romana el màxim representant va ser Galè de Pèrgam.
La concepció de la malaltia de Galè es fonamentava en la teoria dels quatre humors. Però va descobrir qua per kes arteèries també hi circulava sang i no aire com pensaven els hipocràtics. -
7
La medicina hipocràtica
Es la medicina clàssics grega, que també es va anomenar hipocràtica.
Diu que el cos humà éstà constituït per quatre humors, paral·lels delsquatre elements d'Empèdocles: la sang, pordoduïda al fetge i vitalitzada al cor; la fegma, humor fred vinculat al cervell; la bilis negra, emmagatzemada a la melsa i la bilis groga, creada pel fetge. -
500
La medicina a l'edat mitjana: la transmissió de textos i els hospitals
En el transcurs de l'edat mitjana es van produir dues grans epidèmies de pesta, la de Justinià al segle VI, i la pesta negra europea, al segle XIV. Un dels fenòmens més importants es la creació d'hospitals.
No eren ni molt menys centres de tractaments de malalts, sinó que es tractava més aviat d'institucions d'atenció social als marginats. Acollien pobres, captaires, bojos, malalts sense recursos i marginats.
Moltes de aquestes institucions estaven lligades a parròquies. -
Jan 29, 1400
La medicina renaixentista: higiene pública i prevenció de malalties
La medicina als inicis de l'edat moderna va passar per dues etapes diferenciades. El segle XV i els principis del XVI es caracteriszaren per una retrobada amb els coneixements clàssics.
En una segona part, aquests clàssics començaren a ser corregits i contrastats amb l'experiència dels metges.
A l'Universitat de Pàdua es va desenvolupar una important escola d'anatomia durant els segles XVI i XVII. Van introduir el concepte de fibra o el de la descripció de la circulació menor entre altres. -
La revolució científica del segle XVII: la classificació de les malalties i la circulació de la sang
El segle XVII és conegut com el segle de la revolució científica, es van formar una seèrie de corrents intel·lectuals: -L'empisme mèdic es centrà en la renovació dels coneixements patològics. El seu representant més significatiu és el metge britànic Thomas Sydenham. -El mecanicisme biològic, desenvolupat per influència de René Descartes va incidir especialment en la fisiologia, i el seu representant principal és el metge britànic format a Pàdua, Willian Harvey. -
La medicina a la Il·lustració
Durant la Il·lustració, segle XVIII, no van haber-hi canvis tan radicals, però es van consolidar algunes algunes de les tendències del segle XVII. Es produí la revifalia del vitalisme que sostenia que la vida en general i la malaltia en particular són conseqüència de l'acció d'una ànima que habita cadascun de les parts de l'organisme, el qual no pot ser estudiat només en termes mecànocs.
Hermann Boerhaave i Albrecht von Haller son les personalitats de la medicina més destacades del segle XVIII. -
La medicina a la Il·lustració: Higiene pública i prevenció de malalties
Per primera vegada en la historia de la humanitat, la medicina, preocupada exclusivament pel guariment de les malalties, va començar a tenir en compte les condicions de vida i a valorar-les com a factor que incideix en l'estat de salut.
Per això, la Il·lustració va aportar com a element original un ampli debat al voltant de considerar els problemes sanitaris en tant que els problemes socials. -
Ciència mèdica i escoles clíniques al segle XIX (II)
En el naixement de la medicina fisiològica van incidir directament les recerques analítiques encaminades a construir una ciència mèdica sobre la base de l'experimentació de laboratori.
Un tercer corrent molt important fou l'anomenat etipatològic, que buscava les causes de la malaltia en elements procedents de l'exterior de l'organisme.
Una altra línia de pensament va ser la de Louis Pasteur i obert Koch en estudiar les malalties causades per altres éssers vius.
Fleming descobrí la penicilina -
Ciència mèdica i escoles clíniques al segle XIX
Importants avenços científics en les ciències biològiques que van incidir de manera directa en els coneixements mèdics, com és el cas de la formulació de la teoria de l'evolució de Charles Darwin, de la genètica clàssica de Mendel i Vries o de la teoria cel·lular de Schleiden, Schwann i Virchow.
En l'àmbit mèdic tres grans tèndencies o escoles marcaren el desenvolupament: l'anatomopatològica, la fisiopatològica i la etiopatològica. -
La institució hospitalària
La institució hospitalària va tenir un paper decisiu en el desenvolupament del pensament mèdic del segle XIX, encara que més endevant els avenços en recerca esperimental es van als laboratoris. Els hospitals van anar augmentant de forma extraordinària a mesura que avançava la industrialització i creixien les agrupacions urbanes.
Un factor important va ser l'increment de les malalties infeccioses, conseqüència deles males condicions sanitàries de les ciutats, que rebien una immigració massiva. -
Els reptes de la medicina actual
Al llarg del segle XX, la medicina es va desenvolupar de manera espectaular, però malgrat l'optimisme de molts, al final d'aquest segle i al principi de l'actual han aparegut noves malalties que no estan encara sota control, com és el cas de la sida i les malalties d'autoimmunitat que, juntament amb els altres, com el càncer, encara no ben conegudes, són els principals reptes de la medicina del segle XXI.
