-
218 BCE
218 aC
Les dues gran potencies d'aquel moment Roma i Cartago, lluiten pel control del Mediterrani. La romantització lingüística i cultural és primerenca i intensa, i provoca la rápida desapareció de les llengües preromanes que han perviscut i que trobem en la català formen el substrato preromà. -
410
410 dC
Els poles barbars saquegen Roma: és el cop de gràcia a un Imperi roma que ja fa andas que agoniza i que s'esquartera en un seguir de regnes germànics. -
710
710 dC
Provoca la desaparició del regne visigótica. Davant l'avanç del musulmans, els franco reaccionen, les foragiten de Girona. -
810
810 dC
Establecen la frontera entre el món cristià i el món musulmà al riu Llobregat. Neix així la Catalunya Vella, una terra de frontera organizada en comtats autònoms vassalls de l'imperi franc. -
878
L'any 878
Guiaré el Pilós, comte de Barcelona aconsegueix unificar tots els comtats catalans. Les terres del sud del Llobregat "Catalunya Nova" romanen sota el control musulmà fins al segle XII, i el País Valencià i les illes, fins a meitat del segle XIII. -
988
Segle IX
L'emperador franc Carlemany impulsa la Renovatio carolíngia un condiment cultural que té l'objectiu de retornar al llatí clàssic l'antiga esplendor. -
1137
L'any 1137
Els comtats de Catalunya i el regne d'Aragó s'apleguen en un regne confederat. Això permet a les dues nations fer un salt qualitatiu encavant en tots els aspects i inicien un période de conquesta i expansió: els comets-reis catalans, que gavien conquerit Tarragona als Grabs l'any 1118. -
Period: 1213 to 1276
El rei Jaume I
Protagonitzarà la primera gran expansió peninsular i mediterrania del català, incorporant al domino lingüístic dos extensos territorios: les illes Balears (1229) i el País Valencià (1238). -
Period: 1232 to 1316
Ramon Llull
Aturde les primeras obres científiques i filosófiques en una llengua romànica. L'obra de Llulll, monumental i enciclopedia contitueix a més un gran avena, des del punto de vista lingüístic, atas que el Doctor Il·luminat és un autèntic creador de lengua. -
Period: 1324 to 1397
El segle XIV
L'expansió catalana continua per torres mediterranies: Sardenya, Sicilia, i fins i tot Atenes i el sur de Grècia. En el terreny lingüista, han quedar testimonis d'aquest periode s'esplendor política, cultural i lingüística. -
Period: 1396 to 1410
L'extendió de la distancia
La mort sense descendencia del rei Martí l'Humà -
Period: 1412 to 1416
Ferran d'Antequera
La dinastia castellana dels Trastàmara, com a nou rei d'Aragó -
Period: 1462 to 1472
L'empobriment
La fam i la davallada demografie i economica de Catalunya arran de diverses guerres i epidemies, sobretot per la guerra civil contra el rei Joan II i les revoltes pagedes del 1482. -
1487
Inquisició
Vetllava de manera implacable perquè se seguissin les preceptos de la fe católica i que formentà el castellà com a llengua de cultura religiosa. -
Period: 1520 to 1523
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies al Pais Valencià i a les Illes contra l'oligarquia i el poder central. -
Period: 1579 to
1579-1623
A la resta del territori el catala continua sent la llengua oral i d'ús habitual i exclusiu de la población i la llengua de la cultura popular. -
Period: to
La guerra dels Segadors
Una revolta popular liderada per la Generalitat de Catalunya i motivada per la pretensió de la monarquia per centralizar l'Estat seguint el model francés. -
Period: to
La mort del Rei Castellà Carles II
Sense dependencia provoca l'esclat de la guerra de Successió, un conflicto armat que enfronta CAtella, partidaria que el nos reí sigue Felip de Borbó, contra les antics regnesde la corona d'Aragó, que voldrien que el tren dos per a Carles d'Àustria. -
Felip V
La promulgació del decret de Nova Planta, del qual s'aboleixen notes les lleis i instituciones pròpies de Catalunya, el País Valencià i les Illes. Així la Generalitat de Catalunya, la máxima institució de gobernó catalana des del XIV, és abolida i no tornar a existir fin al 1931. -
La Renaixença
La publicació del poema La patria de Bonaventura Carles Aribau s'ha pres com a cíbolo de l'inici de la Renaixença, un moviment esseciament cultural que posa fi a la Decadencia i recupera el sentimiento d'identitat catalana i el conque literari de la llengua. -
Period: to
1862-1932
El seu primer president fou mossèn Antoni Maria Alcover, considerat el pare de la dialectologia catalana i iniciador del monumental Diccionari català-valencià-balear. -
Segle XIX
La Renaixença dona pas al modernisme, un moviment cultural i artístic brillant, ciutadà, de vocació europea i que esclata en multiple manifestations artistiques, com l'arquitectura de Gaudí o la poesia de Joan Maragall . -
Eric Prat de la Riba
Autor de La nacionalitat catalana, libera el moviment Solitaritat Catalana, en el qual es reuniesen diversos grupos politics que comparteixen plantejaments catalanistes i esdevé president de la diputación de Barcelona. -
Sección Filología de l'Institut d'estudia Catalans
Fundada el 1907 per tal de posar fi al desgavell normatiu i codificar la llengua. -
República
Durant les tres primaires décades del segle XX, la cultura i la llengua catalanes caminen cap a la normalitat, malgrat les esforços del govern central per perpetuar-ne la repressió. El poble recupera conciencia lingüística i politisa, es proclama la república i es restablece la Generalitat de Catalanya. -
Period: to
Periode Republicà
Significa un moment d'intensa recuperació i de normalista de la llengua catalana: la prensa, la radio, l'escoba i les usos público i privats en català son les majoritari i habitual al Principat ... -
L'Estatut de Núria
El català torna a ser llengua oficial i de l'escola, després de més de dos-cent anys. -
Period: to
Guerra Civil
L'agitació politica i social que fa decades que sacseja l'Estat espanyol esclataen la Guerra Civil -
Escletxes de Llibertat
Enmig de la dictadura i la llengua i la cultura catalanes comercien a recuperar espiar públics. -
Marc legal de la llengua
La fi del franquisme va donar pas a un regim democràtic i autonomic que va reconeixer l'estatus del català com a llengua oficial a la major part dels països Catalans: efectivament, el catala és cooficial juntamnet amb el castellà a Catalunya, la comunitat Valenciana i les Illes Balears, d'acord amo el que preveu la Constitució Espanyola de 1978 -
Tribunal Constitucional
Decisions judicial que amenacen de limitar aveníos que sembraren consolidas, com la inmersión lingüística escolar en català o l'as preferente del català en l'Administració. -
Illes Balears
A les illes balears saben parlar català dos termos de la població. El català ha viscut una reculada especialmente visible a Palma i a Eivissa. -
Catalunya Nord i l'Alguer
Sin els territoris on el percentage de cataloanoparlants és més baix sobre el total de población: menys del 30 %. -
Catalunya
A Catalunya, el cátala és la llengua d'ús normal en l'Administració autonomía i municipal i és un requisito per accedir a llocs de tribal públics. Subsisten, pero, un àmbit important refractario a l'as del català: l'Administració estatal en general i el min de la justicia. -
País Valencià
La lengua catalana al País Valencià anomenada també valencià, ha experimentar un cert retorcéis en les dues darreres decades, de manera que el percentatge del qui declaren que no la parlen arriba gairebé al 50 % i del qui diuen que no l'entrenen. -
Andorra i Franja de Ponent
Andorra té un percentatge de coneixement i ús del català de prop del 70 % de la población, la Franja de Ponent, tot i que enregistra históricament les percentatges más alta d'ús del català, arriben al 88%.