-
Les dues gran potencies d'aquel moment Roma i Cartago, lluiten pel control del Mediterrani. La romantització lingüística i cultural és primerenca i intensa, i provoca la rápida desapareció de les llengües preromanes que han perviscut i que trobem en la català formen el substrato preromà.
-
Els poles barbars saquegen Roma: és el cop de gràcia a un Imperi roma que ja fa andas que agoniza i que s'esquartera en un seguir de regnes germànics.
-
Provoca la desaparició del regne visigótica. Davant l'avanç del musulmans, els franco reaccionen, les foragiten de Girona.
-
Establecen la frontera entre el món cristià i el món musulmà al riu Llobregat. Neix així la Catalunya Vella, una terra de frontera organizada en comtats autònoms vassalls de l'imperi franc.
-
Guiaré el Pilós, comte de Barcelona aconsegueix unificar tots els comtats catalans. Les terres del sud del Llobregat "Catalunya Nova" romanen sota el control musulmà fins al segle XII, i el País Valencià i les illes, fins a meitat del segle XIII.
-
L'emperador franc Carlemany impulsa la Renovatio carolíngia un condiment cultural que té l'objectiu de retornar al llatí clàssic l'antiga esplendor.
-
Els comtats de Catalunya i el regne d'Aragó s'apleguen en un regne confederat. Això permet a les dues nations fer un salt qualitatiu encavant en tots els aspects i inicien un période de conquesta i expansió: els comets-reis catalans, que gavien conquerit Tarragona als Grabs l'any 1118.
-
Protagonitzarà la primera gran expansió peninsular i mediterrania del català, incorporant al domino lingüístic dos extensos territorios: les illes Balears (1229) i el País Valencià (1238).
-
Aturde les primeras obres científiques i filosófiques en una llengua romànica. L'obra de Llulll, monumental i enciclopedia contitueix a més un gran avena, des del punto de vista lingüístic, atas que el Doctor Il·luminat és un autèntic creador de lengua.
-
L'expansió catalana continua per torres mediterranies: Sardenya, Sicilia, i fins i tot Atenes i el sur de Grècia. En el terreny lingüista, han quedar testimonis d'aquest periode s'esplendor política, cultural i lingüística.
-
La mort sense descendencia del rei Martí l'Humà
-
La dinastia castellana dels Trastàmara, com a nou rei d'Aragó
-
La fam i la davallada demografie i economica de Catalunya arran de diverses guerres i epidemies, sobretot per la guerra civil contra el rei Joan II i les revoltes pagedes del 1482.
-
Vetllava de manera implacable perquè se seguissin les preceptos de la fe católica i que formentà el castellà com a llengua de cultura religiosa.
-
La revolta de les Germanies al Pais Valencià i a les Illes contra l'oligarquia i el poder central.
-
A la resta del territori el catala continua sent la llengua oral i d'ús habitual i exclusiu de la población i la llengua de la cultura popular.
-
Una revolta popular liderada per la Generalitat de Catalunya i motivada per la pretensió de la monarquia per centralizar l'Estat seguint el model francés.
-
Sense dependencia provoca l'esclat de la guerra de Successió, un conflicto armat que enfronta CAtella, partidaria que el nos reí sigue Felip de Borbó, contra les antics regnesde la corona d'Aragó, que voldrien que el tren dos per a Carles d'Àustria.
-
La promulgació del decret de Nova Planta, del qual s'aboleixen notes les lleis i instituciones pròpies de Catalunya, el País Valencià i les Illes. Així la Generalitat de Catalunya, la máxima institució de gobernó catalana des del XIV, és abolida i no tornar a existir fin al 1931.
-
La publicació del poema La patria de Bonaventura Carles Aribau s'ha pres com a cíbolo de l'inici de la Renaixença, un moviment esseciament cultural que posa fi a la Decadencia i recupera el sentimiento d'identitat catalana i el conque literari de la llengua.
-
El seu primer president fou mossèn Antoni Maria Alcover, considerat el pare de la dialectologia catalana i iniciador del monumental Diccionari català-valencià-balear.
-
La Renaixença dona pas al modernisme, un moviment cultural i artístic brillant, ciutadà, de vocació europea i que esclata en multiple manifestations artistiques, com l'arquitectura de Gaudí o la poesia de Joan Maragall .
-
Autor de La nacionalitat catalana, libera el moviment Solitaritat Catalana, en el qual es reuniesen diversos grupos politics que comparteixen plantejaments catalanistes i esdevé president de la diputación de Barcelona.
-
Fundada el 1907 per tal de posar fi al desgavell normatiu i codificar la llengua.
-
Durant les tres primaires décades del segle XX, la cultura i la llengua catalanes caminen cap a la normalitat, malgrat les esforços del govern central per perpetuar-ne la repressió. El poble recupera conciencia lingüística i politisa, es proclama la república i es restablece la Generalitat de Catalanya.
-
Significa un moment d'intensa recuperació i de normalista de la llengua catalana: la prensa, la radio, l'escoba i les usos público i privats en català son les majoritari i habitual al Principat ...
-
El català torna a ser llengua oficial i de l'escola, després de més de dos-cent anys.
-
L'agitació politica i social que fa decades que sacseja l'Estat espanyol esclataen la Guerra Civil
-
Enmig de la dictadura i la llengua i la cultura catalanes comercien a recuperar espiar públics.
-
La fi del franquisme va donar pas a un regim democràtic i autonomic que va reconeixer l'estatus del català com a llengua oficial a la major part dels països Catalans: efectivament, el catala és cooficial juntamnet amb el castellà a Catalunya, la comunitat Valenciana i les Illes Balears, d'acord amo el que preveu la Constitució Espanyola de 1978
-
Decisions judicial que amenacen de limitar aveníos que sembraren consolidas, com la inmersión lingüística escolar en català o l'as preferente del català en l'Administració.
-
A les illes balears saben parlar català dos termos de la població. El català ha viscut una reculada especialmente visible a Palma i a Eivissa.
-
Sin els territoris on el percentage de cataloanoparlants és més baix sobre el total de población: menys del 30 %.
-
A Catalunya, el cátala és la llengua d'ús normal en l'Administració autonomía i municipal i és un requisito per accedir a llocs de tribal públics. Subsisten, pero, un àmbit important refractario a l'as del català: l'Administració estatal en general i el min de la justicia.
-
La lengua catalana al País Valencià anomenada també valencià, ha experimentar un cert retorcéis en les dues darreres decades, de manera que el percentatge del qui declaren que no la parlen arriba gairebé al 50 % i del qui diuen que no l'entrenen.
-
Andorra té un percentatge de coneixement i ús del català de prop del 70 % de la población, la Franja de Ponent, tot i que enregistra históricament les percentatges más alta d'ús del català, arriben al 88%.