-
Descobriment del foc.
Punt d'inflexió en l'evolució humana i l'evolució cultural. Conseqüencies:
-Canvis en el desenvolupament del cervell
-Canvis en l'activitat humana
-Més varietat a la dieta, incorporació d'aliments que abans no podien menjar crus, pero si cuits
-La cocció tambè elimina paràsits i bacteris, reduint les intoxicacions alimentàries
-Apareixen els primers utensilis de cuina, neix la cuina Aparició de l'agricultura i la ramaderia -
Apareixen les primeres grans civilitzacions: mesopotàmia, egipte, etc
La agricultura adquireix gran importància: ofereix grans avantatges al no dependre de les condiccions climàtiques gràcies a l'emmagatzematge dels excedents de la producció agrícola. La cuina ocupa una estança especifica a les cases. -
Classes privilegiades tenien accés a la carn d'animals com el bou, l'ovella, la cabra i les aus
El poble s'alimentava bàsicament de llegums, hortalises i cereals
Grans consumidors de vi
Aliment més freqüent el pa i la beguda la cervesa
Els homes i les dones menjaven separats.
Utilitzen culleres i forquilles de fusta i metall
Ja feien servir diverses tècniques de conservació dels amilents:
-assecat de la carn al sol
-salmorra o conservació en sal
-confitat o cocció de l'aliment en greix -
Agricultura deficient en cereals, peró apta per al cultiu de la vinya i les oliveres, es dedicaven a la ramaderia . Va assentar les bases de la cuina occidental, els primera en fer servir condiments per amanir els àpats, aparició dels primers guisats de carn, s'atribueix l'origen de la triada de la cuina mediterrania (el pa, el vi i l'oli d'oliva).
-
Fins al s.II la cuina romana es basava en aliments bàsics, i va ser a partir de les conquestes de territoris estrangers que van coneixer el refinament de les corts gregues d'Orient.
La preparació del menjar es va convertir en llarga i costosa. Els serveis dels cuiners (desenvolupat fins aleshores per esclaus) es van començar a pagar molt cars. -
Comença amb la caiguda de l'imperi Romà fins el descobriment d'Amèrica l'any 1492.
Després del declivi de l'epoca romana es produeix la invasió àrab al segle VIII, fet que suposa un gran avenç en les produccions agrícoles i culinàries de l'epoca. -
Es van desenvolupar importants tècniques agràries (el regadiu, millores en el cultiu de l'olivera, procediments com els injerst... es van desenvolupar les bases de la rebosterí, es van refinar els costumsn alimentaris amb l'ús de moltes espécies).
Els musulmans van introduir (canya de sucre,, magrana, albarginia, carxofes...).
De la cuina andalusí han perdurat (els cocidos, les pilotilles i empanades, els salaons, els fregits de carn i peix com els xurros i bunyols...) -
Es perd l'interès pels temes culinaris, degut a les grans fams que hi va haber i a un període de fred glacial.
En conseqüència es produeix un retorces en els avenços gastronòmics, i la cuina es redueix a menjar per sobreviure. Les classes populars s'alimenten de productes locals i amb poca varietat.
Les classes privilegiades tenien accés al menjar en abundancia, degut a la moral cristiana de l'època, el fet de menjar no es considerava una activitat plaent. -
Avarca els segles XIV i XV i es caracteritza per una tornada als plantejaments gastronòmics.
La cuina permet a les llegums, verdures i cereals entrar a la alta societat.
El art del bon menjar requereix que les carns es serveixin tallades, ben cuinades i presentades.
Aquesta es la època dels grans descobriments en el que arriben nous productes de Àfrica, Àsia i Amèrica. -
Es va produir un dels canvis rellevants en la cuina ja que aquesta va passar del palau al carrer. els cuiners passessin a la vida social abandonant les cuines de l'aristocràcia i establecinse pel seu compte.
París es va converti en la capital del món gastronòmic.
anys de lluita per la supervivència, en què aconseguir alimentar la família es pot covertir en odissea. La dieta s'ajusta al que bàsic: pa, de vegades amb cansalada, carn i cervesa. -
Les taules del barroc es sobrecarreguen i l'excés, la desproporció i la ostentació substitueixen a la racionalitat i el moderació renaixentista.
Pel que fa als productes, es generalitzant cultius de productes procedents d'americà, com els tomàquets, les patates ... arrelar en els nostres costums culinàries, passant a formar part indispensable de la dieta de la majoria de la població -
Va sorgir el període anomenat La Belle Époque. És un període en el qual es concentren grans xefs, mestres i prestigiosos restaurants.
S'estableixen les bases de l'actual gastronomia. Gran part d'aquesta població treballa lluny de casa i ha de menjar fora.
Els grans cuiners de l'època i aquest fet s'aguditza amb el boom gastronòmic que suposa l'aparició de la Nouvelle Cuisine
