-
Va ser un famós presocratic nascut Milet, va crear el teorema de Tales i va inventar moltes lògiques matemàtiques. Però més important, va ser el primer sabi que va donar el pas del mite al logos preguntant-se el principi de la naturalessa, sent la seva resposta el aigua (ja que es troba a tots els estats i sense aquesta no n'hi ha vida). (624 a.c- 547 a.c)
-
-
Nascut a l'any 570 aC a l'illa de Samos, a Grècia.
Va ser un pensador i matemàtic, creador d'importants teoremes i avenços en la geometria. També establí una escola a Crotona, a la Magna Grècia. Va morir l'any 490 aC. -
Nascut a la localitat d'Efes l'any 535 aC, és famós per la frase "Tot flueix", expressant la idea que en la natura, tot està en constant canvi. Va ser un filòsof presocràtic. A més, va desenvolupar la idea del "logos" com el principi o raó que governa l'univers. És autor d'una obra anomenada, pels historiadors, "Sobre la naturalesa," la qual és considerada com a enigmàtica i difícil de comprendre. Va morir l'any 470 aC.
-
Va neix al 515 aC a Elea. Fou un filòsof presocràtic amb concepcions oposades a Heràclit, ja que creia que la natura era inmutable. Defensava una filosofia d'unitat, sostenint que tot allò que existia era etern i, en última instància, un únic ent. Va morir durant el segle V aC.
-
Va neixer l'any 490 aC a Leontinis, Sicília. Va ser un influent sofista, abraçant una perspectiva altament escèptica. Gòrgies creia que no hi havia manera de conèixer absolutament res. Aquesta visió contrastava amb l'ideal de buscar la veritat i concedia una gran importància a la manipulació i a l'art de persuadir en la retòrica. Va morir l'any 391 aC.
-
Nascut al 469 aC a Alopece, Sòcrates és considerat el filòsof més influent de la història de la filosofia,a nivell universal. El seu mètode socràtic, centrat en el diàleg, ressaltava la importància de la introspecció i el pensament crític. El seu interès en qüestions ètiques i morals, conegut per la màxima "Coneix-te a tu mateix," va ser fonamental per al desenvolupament de l'ètica filosòfica. Sòcrates es contraposava als sofistes i buscava la veritat objectiva. Va morir el 399 aC.
-
La filosofia de Plató (427 aC/347 aC) destaca la importància de la veritat, la raó i la justícia. Creia en un món d'ideals perfectes i en la creació d'una societat justa i ben governada pels filòsofs. Destaca la seva teoria sobre el món de les idees, sostinguent que només podem guiar-nos a través de la raó i que els sentits ens poden enganyar. La seva influència segueix sent rellevant en la filosofia i la política fins als nostres dies.
-
Pel que fa a la filosofia de la natura d'Aristòtil (Estagira, 384 aC/322 aC), contrastava amb la de Plató, essent un empirista i defensant que els sentits són la veritable guia del nostre coneixement. Defensava la importància de la virtut i la felicitat com a objectius de la vida humana. A més, va desenvolupar una teoria política que advocava per un sistema de govern basat en la moderació i la justícia, conegut com a "constitució" (politeia).
-
-
La filosofia d'Epicur (Samos, 341 aC/270 aC) es centra en la cerca de la felicitat a través de la moderació, la tranquilitat mental, l'amistat i la reducció del dolor. La seva perspectiva hedonista posa un èmfasi en els plaers simples i tranquils com a via cap a una vida més plena i satisfactòria.
-
La filosofia de Sèneca (4 aC/65 dC) es centra en l'estoïcisme, la virtut, l'autodominio i la recerca de la pau interior. També té en compte l'ataràxia d'Epicur i parla de la importància de la moderació en les passions i els plaers. El determinisme juga un paper important en la seva filosofia a l'hora d'acceptar les coses negatives que ens succeeixen.
-
-
La filosofia i teologia de Sant Agustí d'Hipona (Tagaste, 354 d.C./430 d.C.) se centren en la seva fe cristiana, l'exploració de l'ànima humana, el temps, el mal i la gràcia divina. Exemplifica com la filosofia, a l'Edat Mitjana, es va centrar en una branca de la metafísica influenciada per la teologia cristiana.
-
La filosofia i teologia de Tomàs d'Aquino (Roccasecca, 1225/1274) es caracteritzen per la fusió del pensament racional i la fe, amb una influència destacada de la filosofia aristotèlica com a marc guia per comprendre la teologia cristiana.
-
La filosofia de Descartes (Descartes, 1596/1650) es caracteritza per un enfocament rigorós en la raó i el dubte metòdic com a mètode per arribar a la veritat, decidint començar des d'una base zero de coneixement. A partir d'aquí, adonant-se que només podia estar segur de la seva existència, va acuñar la frase "Penso, llavors existeixo." Va contribuir amb el seu mètode científic, la dualitat ment-cos i el seu avanç en el desenvolupament del pensament modern.
-
-
La filosofia de John Locke (Wrington, 1632/1704) segueix un pensament modern inspirat en l'empirisme d'Aristòtil. Per tant, creia que la identitat personal de l'individu es formava al llarg del temps amb vivències i la consciència de sí mateix. També es basa en els drets naturals (proto-drets humans), el contracte social i la tolerància religiosa.
-
La filosofia de David Hume (Edimburg, 1711/1776) es basa en l'empirisme, que sosté que tot el coneixement es deriva de l'experiència. Hume destaca la importància de les impressions (experiències vívides) i les idees (representacions mentals) i planteja dubtes sobre la inducció i la certesa en la comprensió del món, impulsant una visió escèptica en què es qüestiona severament la realitat.
-
La filosofia de Kant (Köninsberg, 1724/1804) emfatitza la raó com a fonament de la comprensió humana i destaca la moralitat. La distinció entre fenomen (coneixement empíric) i noumen (realitat inaccesible) és clau. Kant promou l'obligació moral a través de l '"imperatiu categòric", en busca d’un bé universal i emfatitza la llibertat i l'autonomia individuals com a valors essencials.
-
-
Karl Heinrich Marx (Trèveris, 1818-1883). El marxisme és una teoria social, econòmica i política. Els aspectes més destacats d'aquesta doctrina inclouen el materialisme històric, la revolució del proletariat, la lluita de classes, la plusvàlua, la crítica de l'alienació i el materialisme dialèctic. Les idees de Karl Marx apuntaven a la alliberació del proletariat a través d'una revolució i, posteriorment, a una nova doctrina política amb la idea d'una societat sense classes.
-
La teoria de Nietzsche (1844 - 1900) es basa en la crítica a la tradició i, amb això, la conformitat, la inexistència d'una veritat universal i en la crítica a la religió i la metafísica. Nietzsche busca l'afirmació de la vida, la individualitat i la creativitat.
-
Sigmund Freud (1856-1939), la teoria filosòfica de Freud es centra en la importància de l'inconscient, la intuïció i els seus impulsos i els mecanismes de defensa en la formació de la personalitat i com influeixen en el comportament humà. La seva obra va influir en moltes àrees com ara la psicologia i la psiquiatria. La seva teoria continua sent objecte de debat i estudi actualment.
-
La filosofia de José Ortega y Gasset (Madrid, 1883/1955) destaca la importància de l'individu i la seva relació amb la cultura i la història. Promou la "raó vital," que valora l'existència personal i les seves circumstàncies. La seva frase "yo soy yo y mi circunstancia" subratlla com les circumstàncies influeixen en la identitat. Destaca l'educació i la cultura com a elements clau en el desenvolupament humà.
-
La filosofia de Martin Heidegger (Messkirch, 1889/1976) se centra en l'existencialisme i l'existència autèntica. Considera que la comprensió de l'ésser és fonamental i introdueix el concepte de "existencial" com a maneres d'ésser autèntiques o inautèntiques. L'existència humana és vista com una preocupació per la mort i la temporalitat. Heidegger també va desenvolupar la noció de "Ser-en-el-món," que destaca la interconnexió de l'ésser humà amb el seu entorn.
-
Hans-Georg Gadamer (1900/2002) és conegut per la seva filosofia hermenèutica, que es centra en la interpretació i la comprensió. La seva obra principal, "Veritat i mètode," destaca la importància de la fusió d'horitzons i els prejudicis en la comprensió. Gadamer subratlla la dimensió històrica i cultural en la interpretació i com les expectatives configuren la nostra comprensió. La seva hermenèutica ha tingut un impacte profund en la filosofia, la teoria literària i la comprensió de la cultura.
-
La filosofia de María Zambrano (Vélez-Málaga, 1904/1991) es caracteritza per una profunda reflexió sobre l'existència i la condició humana. Destaca la importància de la "raó poètica," que abraça la complexitat de l'ésser humà i la seva relació amb el món. Aboga per una perspectiva filosòfica que integri la poesia i la filosofia, i promou una visió de la vida com a experiència profunda i enriquidora.
-
La filosofia de Jean-Paul Sartre (París, 1905/1980) anomenada existencialisme, destaca la llibertat individual i la responsabilitat. Argumenta que les persones han de crear el seu propi sentit a la vida, ja que no hi ha una naturalesa humana predefinida. L'angoixa i les decisions autèntiques són aspectes clau de la seva visió, i la frase "L'existència precedeix l'essència" resumeix la seva perspectiva sobre la condició humana.
-
La filosofia de Hannah Arendt (1906-75) es centra en la política, l'acció i la responsabilitat. Destaca la importància de l'espai públic i la participació activa en la vida cívica. Arendt també parla de la "banalitat del mal" en el context de l'Holocaust, argumentant que les atrocitats poden ser perpetrades per persones normals en situacions totalitàries. La seva obra influent explora la relació entre la política i la moral i destaca la necessitat de la crítica i la reflexió en la vida pública.
-
La filosofia de Habermas (1929) es basa en la teoria de l'acció comunicativa i la crítica social. Posiciona la comunicació i l'argumentació com a mitjans per construir consensos racionals i planteja la idea d'una "esfera pública" per debatre qüestions polítiques i socials. Destaca la importància de la moralitat i l'ètica en la vida pública i promou la participació activa en la democràcia. La seva filosofia cerca una societat més justa mitjançant el diàleg i la raó.