-
-
Per a ell el més important era el número. Natiu de Samos, illa de Grècia, va crear el Tetrakytis, del grec Τετρακτύς. Aquest sistema representava 10 números constituïts en 4 fileres de punts diferents units entre sí. La 1ª, anomenada unitat, significava el ser, l'origen de tot. Diada, la segona, representava la parella entre un home i una dona, la unió de dos sers. La 3ª (Triada) era el cel, el terrestre i l'infernal. I el Quaternari: quatre elements: l'aigua, el foc, l'aire i la terra.
-
A la ciutat de Éfeso situada a Turquia, vivia un pensador anomenat Heràclit, el qual afirmaba la següent oració: "Tot el que és, és canvi". Ell creia que l'únic que era etern, inmutable i perfecte era el canvi.
-
Parmènides, habitant i pensador de la ciuitat de Elea (Turquia), afirmaba el contrari que Heràclit; deia que l'únic que posseïa 3 característiques concretes imposadas per ell mateix (etern, inmutable i perfecte) era el ser. Ell sostenia la teoria de que aquest sempre ha sigut igual i no canvia.
-
S'instala el sistema democràtic a Atenes, la ciutat més important de Grècia per aquells temps, i apareix Sòcrates. Va ser denunciat per pedofilia (la majoria de edat eren els 31 anys). Ell es considerava no culpable al judici, de tal manera que va beure's un verí que el va matar davant del jurat. Tots els sofistes van quedar impactats, ja que el seu profesor va morir. El pensador també afirmaba que qui deia "jo només sé que no sé res" era algú més sabi que qui deia que sí sabia.
-
Després de la mort de Sócrates, Plató (alumne de Sócrates) va crear una escola a la que va posar-li el nom d'Academia i va ensenyar a moltes persones el que el seu ja difunt profesor va ensenyar-li a ell.
-
-
Un home, natiu del país Europeu Macedònia i metge, va enviar al seu fill, Aristòtil, a l'Academia, l'escola de Plató. El jove va viatjar i va convertir-se en alumne de Plató per entendre el món de la filosofia. Quan el seu professor va morir finalment, Aristòtil va cabrejar-se molt ja que ell havia de heretar l'Academia tal com li havia dit Plató, però no el van deixar, així que va retornar a Macedònia i va demanar al seu pare ser mestre del fill de la família reial, Alexandre el Gran.
-
Quan al mencionat anteriorment també va arribar-li l'hora, l'Hel·lenisme va aparèixer, així com l'estoicisme, l'eicureisme i l'esceptisime. Ser escèptic vol dir que dubtes absolutament de tot, no et creus res, no ets capaç d'afirmar una cosa amb total seguretat, així com ho feia Pirron (filòsof).
L'estoicisme es basava en la moralitat, no en la natura. En ell es considerava el plaer com l'origen de l'existència humana.
L'estoicisme era la capacitat de controlar les teves emocions. -
-
Apareix la patrística (l'estudi del cristianisme als primers segles després de la mort de jesús).
-
-
Va ser un determinat moviment filosòfic de l'era medieval que es basava en la teologia. És a dir, en la creença d'una sola religió i de que hi existeix un sol Déu. Santo Tomàs va ser una figura influyent pensadora de la teologia del cristianisme, de la esglèsia catòlica.
-
-
-
Es va donar a terme la revolució científica de l'any 1650 quan un filòsof, René Descartes, va declarar que si pensa, després existeix. Galileu, altre pensador, també va afirmar que ell mateix era la revolució científica perquè primer pensa, i aquestes paraules van ser crucials per a la història de la filosofia, va remoure l'àmbit bruscament un cop va acabar la revolució francesa al 1789 i, amb ella, l'edat moderna. Avui dia encara s'utilitza aquesta expressió.
-
Hi va haver una revolució de drets i molts progressos tècnics que han fet que nosaltres estiguem en aquest punt determinat de l'actualitat. Això va fer que, durant tants canvis al llarg del segle 20, a meitats d'aquest s'iniciara la filosofia posmoderna, un concepte en el qual es plantegen moltes preguntes sobre anteriors afirmacions filosòfiques al llarg de la història que critica la cultura i les suposicions modernistes d'abans en aspectes de sabiduria, raó i coneixement.