-
L'esglèsia cristiana va prohibir en diverses ocacions la dansa dins del temple, tot i que de vegades es ballava la chorea i el tripudium. Aguns sacerdots van intentar incorporar danses celtes, anglosaxones, gal·les... Les danses cortesanes es poden agrupar en ràpides (trotto i saltarello) i moderades (ductia, nota i estampida). Aguns sacerdots van intentar incorporar danses celtes, anglosaxones, gal·les...
-
Molt representada al segle XIV, durant l'epidèmia de la pesta negra.
-
Neix la dansa com a espectacle, al les corts italianes del Quattrocento. A les corts hi havia una "mestre de dansa", ja que era escencial saber ballar per ser un bon cortesà.
-
De arte altendi et choreas ducendi va ser el primer tractat de dansa, escrit per Domenico de Piacenza o Domenico de Ferara (1450-1504)
-
El primer balet de cour del qual es conserva la partitura va ser escrit el 1572. Era la primera vegada que uns ballarins actuaven sotmesos a una coreografia. El ballet de cour va ser un ball organitzat al voltant d'una acció dramàtica i amb finalitat propagandística.
-
Va convertir a França en el centre del ballet durant 300 anys.
-
Orchésographie, de Thoinot Arbeau
-
La professionalització del ballet El ballet cortesà va tenir el seu punt culminant durant el regnat de Lluís XIV, el rei Sol, que va fundar el primer ballet professional: l'Académie Royale de Danse. Es van admitir dones i es va professionalitzar el ballet. L'òpera-ballet va ser molt popular, però també la comèdia-ballet i el ballet de cour. La dansa reina de la cort va ser el minuet.
-
Fundació del primer ballet professional.
-
Es substitueixen el vestits incòmodes, perruques i talons per un vestuari més còmode. Durant la segona meitat del segle XVIII l'opera de parís perfecciona la tècnica de la dansa.
-
Fou la primera corògrafa de ballet, tot i que començà com a ballarina. Es posà robes gregues per ballar l'obra Pigmalió (1734)
-
Marie-Anne de Cupis de Camargo (Brussel·les, 15 d'abril de 1710 - París, 28 d'abril de 1770) fou una ballarina francesa d'origen espanyol. Va començar a utilitzar faldilles més curtes i sabatilles sense taló per poder mostrar les seves passes i millorar els seus salts.
-
Lettres sur le ballet et les arts d'imitation, del coreògraf Jean Georges Noverre, és un document de referència en la història de la dansa.
-
Salvatore Viganò (Nàpols, 25 de març de 1769 – Milà, 10 d'agost de 1821), fou compositor, ballarí i coreògraf italià. Nebot de Boccherini, va desenvolupar gran varietat de gestos extpressius ballats al tempo exacte de la música. En la capital espanyola va conèixer a la ballarina Maria Medina, amb la que es casà, i al famós coreògraf Jean Dauberval, en l'escola del qual aprengué les teories de Noverre i l'art de la coreografia basada en la expressivitat pantomímica.
-
Marius Petipà (1818 - 1910), coreògraf, va ser el director del Ballet Imperial de Rússia i l'autor de la majoria de les coreografies més cèlebres de la dansa clàssica, com El llac dels cignes, El Trencanous, La Bella Dorment, Don Quixot, La Bayadère, Raymonda o Paquita. Es considera el fundador de l'escola russa quant a tècnica. A més, va introduir al ballet passos i danses tradicionals, com per exemple la polca, i va desenvolupar la dansa de caràcter fins a tal com es coneix avui dia.
-
S'estrena el ballet La sílfide interpretat per Maria Taglioni. El coreògraf Filippo Taglioni, pare de Maria, va incorporar les sabatilles de punta per realçar l'efecte etèri i sobrenatural de les sílfides. La música es de Jean Schneitzhöffer. Més endevant , el 1836, August Bournonville va coreografiar una nova versió, que és la que ha arribat fins als nostres dies.
-
Culte a la ballarina i lluita entre món terrenal i espiritual. Hi va haver un procés d'alliberament en el moviment, que va portar a l'invenció de l'arabesque i a l'ús de les sabatilles punta. Es popularitza el tutú llarg fins al genoll.
-
Estrenat amb la ballarina austríaca Fanny Essler, que protagonitzava un personatge terrenal i sensual. Tot i que es un ballet romàntic, no és de temàtica etèrea i sobrenatural. El seu ball més famós, la "cachucha", és un solo d'estil espanzol interpretat amb castanyoles.
-
Escrit pel poeta Thérophile Gautier per la seva estimada, la ballarina Carlotta Grisi, amb música de d'Adolphe Adam i coreografia de Jean Coralli. També té una primera part més terrenal, que passa a un poble, i una altra sobrenatural, on apareixen les Willis.
-
Va ser un empresari rus i fundador dels Ballets Russos, una companyia de la qual van sorgir nombrosos ballarins i coreògrafs famosos. Va portar a terme espectacles com L'Ocell de foc, Petrixka, L'espectre de la Rosa, La mort del cigne...
-
El fonògraf va ser l'eina més comuna per a enregistrar i reproduir so mecànic des de l'època dels 1870 fins a la dècada dels 80.
-
Va ser una ballarina i coreògrafa nord-americana considerada per molts com la creadora de la dansa moderna. És una de les primeres en ballar descalça, a més de sense recollir-se el cabell i sense maquillatge, amb túniques vaporoses. Els seu moviment era més lliure, inspirant-se en formes naturals.
-
Va ser primera ballarina al Ballet imperial rus i als Ballets Russos. Es va fer molt coneguda amb la seva actuació de La mort del cigne. Va fundar la seva pròpia companyia, i va ser la primera en fer gires arreu del món.
-
-
Fou un ballarí i coreògraf d'origen polonès. Va debutar com a ballarí de dansa clàssica al Ballet Imperial, amb divuit anys, i va ser el primer ballarí absolut de la companyia dels Ballets Russos, que va revolucionar el ballet amb les seves coreografies. Els seus salts prodigiosos i el seu estil depurat foren l'admiració del seu temps. És considerat el pare de la dansa moderna.
-
Va ser una ballarina i coreògrafa estatunidenca considerada com una de les grans pioneres de la dansa contemporània i la dansa moderna. Va crear la Martha Graham Dance Company.
-
-
-
Va ser un ballarí i coreògraf de ballet que va fundar el Ballet de Nova York. Es considera el creador del neoclàssic, i la seva tècnica seguix sent molt utilityada avui dia. Algunes de les seves coreografies són Serenade, Joc de Cartes, Joyaux, Les Quatre Tempéraments, Symphonie en Ut...
-
Van tenir una gran influència a París, després de l'èxit de la seva primera actuació (1909)
-
-
Ballarí i coreògraf. Es va separar de la companyia de M. Graham per crear el seu propi estil i companyia.
-
-
-
-
Ballarí i coreògraf francès. El seu estil barreja la tècnica clàssica i la Graham, principalment. Va crear a companyia del Ballet du XXe siècle, i després el Béjart Ballet Lausanne, que encara existeix actualment i és un referent internacional. Les seves coregorafies són conegudes per arribar a un públic molt ampli i que moltes vegades no té relació amb el món de la dansa.
-
-
Crada per Laban, és una escriptura de la dansa basada en la notació geomètrica.
-
-
Es una ballarina i coreògrafa de gran prestigi. La seva versió de la Bayadere es especialment coneguda, i es representa avui dia en algunes de les més grans companyies. Makarova segueix dirigint i assistint els seus assajos.
-
-
-
Els primers artistes i grups que van experimentar amb música electrònica van ser Kraftwerk, Ralf Hunter, Florian Schinneider, Tagerine Dream, Can, Kluster i Brian Eno.
-
-
Es crea l'estil tecno-pop, amb bandes com Depeche Mode, Human League, Heaven 17 o Erasure, i també subestils més tecnificats com Hard-tecno, Electric Body Music, New Beat, Cyber-punk i Electro. Als EUA es diferèncien dues tendències, El House Sound of Chicago i el New DAnce Sound of Detroit, i també apareix el subestil Ambient o Chillout.
-
-