-
Van sorgir altres possibilitats d'ús de la oxitocina. Que són promoure el part, secretar llet, perquè no és nomès una hormona perifèrica.
-
Es va demostrar en un estudi aleatori que un sistema d'infusió d'oxitocina amb increments cada trenta minuts és mes segur que cada quinze.
-
Es va trobar que es produïa un pic nocturn en les concentracions plasmàtiques d'oxitocina.
-
Es va arribar a la conclusió de que l'oxitocina, si s'utilitza correctament és important en el control mèdic del part en la obstetricía moderna
-
Álvarez i Caldeyro-Barcia van demostrar que l'activitat uterina podria quantificarse com un producte de l'intesitat de la presiió intrauterina en mmhg i la frequència de contraccions uterines en 10 min.
-
V. du Vigneaud va ser el primer a demostrar que la oxitocina era un polièptid.
-
Werle va trobar l'activitat occitenassa nomès en dones amb placenta.
-
Sir Henry Dale va descobrir l'oxitocina
-
l'ús d'alcaloides durant el part va demostrar que l'interval entre la inducció i el part es reduïa a només quatre hores, generalment, amb resultats desastrosos com trencament d'úter i mort fetal.
-
Es va dir per primer cop que les espines de secale cornutum provoca una reacció contràctil durant el part, però el seu ús, s'associava frecuentment a la mort materna i fetal.ç