-
25,000 BCE
Egipcis
-Els egipcis van observar que les estrelles realitzaven una volta sencera en poc més de 365 dies. A més, van comprovar que aquest cicle de 365 dies del Sol concordava amb el de les estacions. -
25,000 BCE
Egipcis
-Van utilitzar un calendari basat en aquest cicle. Tenia tres estacions de 4 mesos cadascuna:
*Inundació
*Hivern
*Estiu -
25,000 BCE
Egipcis
-L’any civil egipci tenia 12 mesos de 30 dies, més 5 dies.No utilitzaven anys bixestos, sinó que cada 120 anys s’adelantava un mes, de tal forma que als 1456 anys després, l’any civil i l’astronòmic tornaven a coincidir. -
25,000 BCE
Egipcis
-L’inici de l’any començava el primer dia del primer mes de la Inundació. Això era quan la estrella Sirio començava a mostrar-se abans de la sortida del Sol. En aquests dies, el Nil començava el seu desbordament. -
25,000 BCE
Egipcis
-Els egipcis van construir la piràmide de Guiza utilitzant coneixements astronòmics. -
25,000 BCE
Egipcis
-La piràmide de Guiza està alineada amb l’estrella polar. Utilitzant la posició de l’ombra de la piràmide, els egipcis podein determinar l’inici de les estacions. -
25,000 BCE
Egipcis
-També utilitzaven les estrelles per giuar la navegació. -
2000 BCE
Babilonis
L'origen va ser fa 4000 anys a Babilonia i Asiria. Van intentar explicar l'univers a través dels deus, llavors van descobrir els planetes movent-se en el firmament.
Creien que les estrelles estaven fixes i per això van anomenar errants als planetes, perquè és movien. -
2000 BCE
Hores
Van ser els primers en determinar les 12 hores del dia i les 12 hores de la nit a través de l'observació d'astres, ho van fer amb les matemàtques utilitzant un sistema de mesura de base 60, d'on van aparèixer el concepte de 360º. -
2000 BCE
Zodiac
Van ser els primers en definir les 12 constel·lacions del Zodiac, que transitaven en 12 períodes que sumats feien una any solar. 12 mesos dividits en 4 estacions en tres mesos cadascuna.
Els signes del Zodiac els van definir els Babilonis ja que van definir les constelacions i les van donar nom i van dir que definien el caràcter de les persones segons la data la qual neixies. -
2000 BCE
Taules Mul-Apin
Les taules de Mul-Apin és on es van catalogar les estrelles i els planetes i on es van descriure els cicles planetaris. No sabien ben bé com funcionaven els cicles ni com es movien però pensaven que tot girava al voltant de la terra. -
350 BCE
Aristòtil
Segons la cosmologia aristotèlica, el cosmos és finit, ordenat, esfèric, ple, geocèntric, geoestàtic. Dividit en dues regions diferenciades pels elements materials amb els quals estan constituïdes i pel tipus de moviment: -El cel, format per esferes concèntriques d'èter, matèria incorruptible (eterna) i amb moviment circular. -La Terra, esfèrica, quieta al mig de l'univers, formada per terra esfèrica, aigua, aire i foc, en moviment lineal; i la matèria és corruptible, es fa malbé. -
250 BCE
Aristarc de Samos
Actualment, del seus treballs han sobreviscut la teoria de l’heliocentrisme (on el Sol es troba en el centre de l’Univers i la Terra girava al seu voltant), la distància respecte el Sol i el tamany i distància amb la Lluna. -
250 BCE
Aristarc de Samos (II)
Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart, és a dir, quan el triangle és rectangle. Mesurant phi podia resoldre el rectangle. La distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna; llavors el Sol havia de ser molt més gran. Va ser la idea d'un Sol tan gran la que el va induir a pensar que tots els cossos més petits havien de girar al seu voltant. -
200
Almagest
Almagest en llatí es refereix a “El gran llibre”. És un tractat d’astronomia escrit al Segle II per Ptolomeu. Conté el catàleg estel·lar més complet de l’antiguitat i va ser utilitzat fins a final de l’edat mitjana pels àrabs i els europeus. En ell es descriu el sistema geocèntric i el moviment dels planetes i les estrelles. -
200
Descripció dels moviments de Ptolomeu
Ptolomeu defensava la teoría del moviment geocèntric en els planetes, creia que la Terra es situava en el centre de l’univers, i que el Sol, la Lluna i els planetes giraven al seu voltant. -
200
Ptolomeu Segle II
Ptolomeu en dos dels llibres que va escriure, ens parla sobre diferents temes com el moviment dels estels, el mètode utilitzat per registrar les posicions d’aquests i les taules de les constel·lacions a l’hemisferi Nord. També ens parla de diversos temes com les taules de les constel·lacions a l’hemisferi Sud, la ubicació de la via làctia, la construcció d’un globus sòlid, les configuracions de les estrelles fixes i les sortides i posades de les estrelles. -
Oct 24, 1549
Copèrnic
Copèrnic va ser un astrònom del Renaixement que va formular la teoria heliocèntrica del Sistema Solar, concebuda en primera instància per Aristarc de Samos. Va passar prop de vint anys treballant en el desenvolupament del model heliocèntric de l'univers i va ser difícil que els científics ho acceptessin, ja que suposava una autèntica revolució. Sol ser considerat com el punt inicial o fundador de l'astronomia moderna, a més de ser una peça clau en la Revolució científica del Renaixement. -
Oct 24, 1572
Tycho Brahe
Tycho Brahe va ser un astrònom danès, considerat el más gran observador del cel en el període anterior a l'invenció del telescopi. Ell pensava que el progrés en astronomia no podia aconseguir-se per l'observació ocasional i investigacions puntuals sinó que es necessitaven mesures sistemàtiques, nit rere nit, utilitzant els instruments més precisos possible. -
Giordano Bruno
Giordano Bruno va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Les seves teories cosmològiques van superar el model copernicà, ja va proposar que el Sol era simplement un estel; que l'univers havia de contenir un infinit nombre de mons habitats per animals i éssers intel·ligents. -
Johannes Kepler
Kepler va ser un astrònom i matemàtic alemany; figura clau en la revolució científica. Va ser conegut fonamentalment per les seves lleis sobre el moviment dels planetes en la seva òrbita al voltant del Sol. Va ser col·laborador de Tycho Brahe. -
Galileu Galilei
Galileu Galilei va ser un astrònom, filòsof, enginyer, matemàtic i físic italià, relacionat amb la Revolució Científica. Els seus èxits inclouen la millora del telescopi, gran varietat d'observacions astronòmiques, la primera llei del moviment i un suport determinant a la Revolució de Copèrnic. Ha estat considerat «pare de l'astronomia moderna», «pare de la física moderna» i «pare de la ciència». El seu treball es considera una ruptura de les teories assentades de la física aristotèlica. -
Isaac Newton
Newton va ser un físic, filòsof, teòleg, inventor, alquimista i matemàtic anglès. És autor de la llei de la gravitació universal i va establir les bases de la mecànica clàssica. Entre els seus altres descobriments científics destaquen els treballs sobre la naturalesa de la llum i l'òptica (que es presenten principalment en la seva obra Opticks) i el desenvolupament del càlcul matemàtic. -
Newton (MERCURI)
Segons les observacions de Newton, Mercuri presentava una anomalia en la seva òrbita ja que mercuri no es mou en circumferències al voltant del sol, sinó que fa forma d’el·lipses en la que el sol esta en dels seus focus. -
Albert Einstein
Relativitat especial: tracta de la física del moviment dels cossos en absència de forces gravitatòries, en el qual es feien compatibles les equacions de Maxwell de l'electromagnetisme amb una reformulació de les lleis del moviment. -
Albert Einstein
Teoria de la relativitat: és una teoria de la gravetat que reemplaça a la newtoniana, encara que coincideix numèricament amb ella per camps gravitatoris febles i "petites" velocitats. La teoria general es redueix a la teoria especial en absència de camps gravitatoris. -
Aleksander Friedmann
Va descobrir una de les primeres solucions cosmològiques de les equacions de la relativitat general, la corresponent a un univers en expansió. -
George Lemaitre
Va publicar un informe en què va resoldre les equacions d'Einstein sobre la geometria de l'Univers (que Alexander Friedman ja havia resolt, sense que Lemaître ho sapigues) i va suggerir que s'estava expandint, segons una de les solucions. -
Edwin Hubble
Demostració sobre l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament cap al vermell de galàxies distants. -
Penzias i Willson
De forma accidental van trobar una font de soroll a l'atmosfera que no podien explicar. Després d'afinar la recepció de l'antena, el soroll va ser finalment identificat com una radiació còsmica de fons de microones. Això, fou una confirmació inicial de la Teoria del Big Bang exposada per George Gamow. -
Dicke Peebles Roll Wilkinson
Robert Henry Dicke va ser un físic experimental dels Estats Units que va fer importants contribucions als àmbits d’astrofísica, física y gravetat entre d’altres. L’any 1961, juntament amb Carl Brans, va crear una variant de la relativitat general de Einstein on postulava una variació de la constant de gravitació universal en funció del temps. -
Alan guth
Alan Guth és un físic y cosmòleg dels Estats Units que va elaborar la primera formulació de la teoria de l’univers inflacionari: és un model cosmològic que diu que l'univers, poc després del seu naixement, travessà una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant a causa d'una energia del buit positiva; contrari al model tradicional proposat per la teoria del big bang, l'expansió inflacionista allunya dos objectes a un ritme sempre més ràpid fins a superar els 300.000 m/s. -
Missió COBE de la NASA
L’Explorador del Fons Còsmic (COBE), també conegut com Explorer 66, va ser el primer satèl·lit construït especialment per estudis de cosmologia. El seu objectiu principal va ser la investigació del fons d'un microones. Els resultats obtinguts d’aquests experiments, van confirmar en gran part els postulats de la Teoria del Big Bang (l'eco de l'explosió que va provocar el Bug Bang). -
Observacions de supernoves de tipus IA
Una supernova IA és un tipus de supernova que passa en sistemes binaris (sistemes de dues estrelles que tenen òrbites entre elles) en els quals una de les estrelles és una nana blanca. Les nanes blanques comunes de carboni i oxigen són capaces de reaccions de fusió generadores d'una gran quantitat d'energia si s'arriba a temperatures prou altes. Aquestes tornen a tenir combustió i en alguns casos generen una explosió de supernova.
