-
-
-
Per ordre de Justinià
-
Compilació de lleis en temps del Rei Recesvint. Deroga lleis vigents (Brevari d'Alaric per als romans i Codi de Leovigild)
-
-
-
-
-
-
-
els francs (carolingis), després d'aturar la invasió musulmana a Poitiers (738) i de recuperar Barcelona (801), constitueixen la Marca Hispànica i que s'estructurarà en comtats. no arriben a cnosolidar la seva presència. Amb el temps les funcions comtals tendiran a ser monopolitzades per diverses famílies, formant petites comunitats rurals autònomes i amb ordenaments jurídics consuetudinaris i furs senyorials. SISTEMA POLIÀRQUIC BASAT EN EL FEUDALISME I EN EL DRET SENYORIAL
-
Guifré el Pelos aconsegueix que se li reconegui el dret d’herència del seu imperi (conjunt de comtats que ha aconseguit monopolitzar)
-
Origen de la dinastia nacional catalana, quan el comte Borrell de bcn ha d'afrontar sol (l'emperador no l'ajuda) a l'atac de musulmà -> es trenca el vincle de subjecció política a l'imperi
-
-
crisi del poder comtal (tal com es pot veure en l'usatge ANTEQUAM USATICI -> triomf de la concepció subjectiva (costums i usatges), autotutela -> clima d'inseguretat -> intervenció de l'Eslgésia (Pau de Déu) En molts llocs protegits per la pau, aparició comunitats organitzades a partir de la llibertat, la franquesa i l'exempció respecte als usos i les violències del dret senyorial -> origen del DRET MUNICIPAL CATALÀ els comtes es relacionaran amb convenientiae -> piràmide feudal a CAT
-
coexisteixen dues concepcions del dret (objectiu i subjectiu). a partir de 1243 en tota causa secular s'havien d'al·legar els Usatges de Barcelona i els costums usats en el lloc on es ventilarà la causa; si no, seny natural. es prohibeix que un advocat al·legués alguna llei del dret comú.
-
eleva la vila a ciudad y concede una serie de buenos fueros para conseguir repoblar la zona. garantiza la propiedad privada, limita las obligacions militares i establece unos derechos de uso sobre bienes comunes aquest dret burgès s'expandeix a Aragó i dona lloc: drets senyorials, fuero de sobrabe i fero de los infanzones de sobrabe + redaccions privades (influiran zones del centre d’A). Sistema de fonts aragonès (d. mun. i seny. > d. general basat en el costum general > seny natural o equitat)
-
recolleixen la tradició del Liber (atorga el poder de fer lleis al monarca) i l'adeqüen a la nova realitat feudal -> redacció dels Usatges de Barcelona usatges posats per escrit (Ramon Berenguer IV) → concepció objectiva
-
naixement Corona d'Aragó
-
-
via:
1) estudiants de noves universitats EUR (alguns seran els juristes del rei)
2) creació d'universitats a la c. d'Aragó
3) professionalització del dret
4) difusió llibres de dret inicialment de caràcter eclesiàstic (és introduit per canonges) -> vinculat al clergat. afecta relacions feudals. utilitzat pels notaris, advocats i jutges;
a favor: ciutadans i burgesos;
en contra: classes populars i rurals i nobles (no volen el model de monarquia legislativa del dret comú) -
-
construcció corts valencianes → extensió del iuscentrisme polític a València
-
-
-
oposicions socials (classes populars i rurals i nobles) -> prohibició (tot i que es pot continuar aplicant el dret comú)
-
Disposició aprovada per Jaume I, davant de les oposicions socials (noblesa i classes populars i rurals); els costums i els usatges eren suficients i abundants per a resoldre totes les qüestions
-
l'equitat (o seny natural) era, en un principi, l'observació dels costums tradicionals; però amb la professionalització de les de l'administració de justícia les observances van ser el camí perquè l'equitat introduïda per completar l'ordenament jurídic fos l'equitat erudita que vehiculava el ius commune -> ARAGÓ S'INTEGRA EN LA CULTURA JURÍDICA DEL IUS COMMUNE i el SISTEMA JURÍDIC ARAGÒNES QUEDA, en bona part, PROTAGONITZATS PELS JURISTES // corts van continuar legislant (furs de caràc. general)
-
Jaume I vol superar el confucionisme (normativa d'Aragó recollida en diversos textos i furs) -> cort d'Osca ordena la compilació i sistematització del dret general d'Aragó => resultat, dues obres:
- FUEROS D'ARAGÓ (o Codi d'Osca): totes les matèries i està basat en el dret tradicional aragonés -> tothom l'accepta fàcilment.
en cas d'insuficiència, es recorre al seny natural (doctrina juristes) -> es dona valor normatiu als precedents jurisprudencias
- VIDAL MAIOR: molta influència del dret comú -
-
aquestes reiterades prohibicions demostren:
la ineficàcia
i les tensions de lea monarquia amb les classes nobiliaries i populars -
El comte de Barcelona aconsegueix ratificar jurídicament la independència dels monarques catalans dacant dels francs
-
-
-
monarca ha de crear la llei general, justa i vinculada al DN cristià -> convertir equitat rude en DP (amb consentiment dels altres estaments o de la majoria de l'assamblea) [PACTISME JURÍDIC]
El dret constiuït obliga a tothom (DO) [IUSCENTRISME POLÍTIC] x vetllar aquesta equilibri constitucional + limitar la monarquia -> creació de la Generalitat (estaments) -> ja no hi haurà problema polític en la recepció del dret comú (que no havia deixat de practicar-se) -
-
*(ordre de nomenclatura, conjunt de normes emprades; no de prelació no d'enumeració)
- dret general: Usatges de Barcelona i lleis de cort
- dret municipal i senyorial consuetudinari
- dret comú (en les seves fonts originàries)
- equitat (jurisprudència judicial -> els jutges poden crear el DP o convertir la equitat rude en equitat erudita)
- bona raó (doctrina dels jutges) -
llibres de lleis:
- cinc volums ordinaris i volums del dret canònic -> dret comú
- llibre de lleis de CAT -> dret propi general -
per fixar en un llibre el dret general català dispers per evitar ignorància i establir-ne l'aplicació obligatòria en tots els tribunals catalans; és a dir, per a defensar el dret general català i el control de la seva observança necessitat de reunir en un llibre els usatge de BCN, les constitucions de CAT i els capítols de cort vigents, seguint uns criteris:
- criteri d'ordre dispositiu (emprat pels redactors del Codi de Justinià)
- criteri d'ordre cronològic de promulgació de la norma -
la Generalitat veurà facilitada la seva comesa de controlar l'observança del dret compilat pel fet de disposar d'excel·lents juristes com a assessors i per la pràctica de motivar les sentències
-
-
-
-
(no es coneix cap exemplar, però sí que tenim referències)
-
-
-
Usatges de BCN, constitucions i capítols de cort >
(dret subsidiari de 1r grau) dret canònic >
(d.s. de 2n grau) dret civil (DR) i doctrina dels doctors >
(d.s. de 3r grau) equitat judicial basada en l'equitat rude *totes les fonts subsidiàries són del IUS COMMUNE
*indeferenciació entre d. general i d. especials (senyorials i municipals)
*l'excel·lència en la tasca de constituir l'equitat erudita es troba en el dret canònic, per això està en primer lloc
*prohibia l'equitat judicial lliure -
ningú pot ser rei si no jura respecte a les constitucions i altres drets de Catalunya → iuscentrisme polític i pactisme jurídic. Neix la Generalitat (tres estaments, anomenats Diputació del General). Hi ha ius proprium (usatges i lleis sorgides en corts –constitucions i capítols de Cort– i l’equitat) i dret especial (dret senyorial i dret municipal)
-
-
Amb la victòria militar i el conseqüent dret de conquesta (perquè el dret com a successor legítim no atorgava domini absolut), Felip V abrogava els ordenaments jurídics d'Aragó i de València (reduïts a províncies) i els substituïa pel castellà -> uniformtizació. l'únic legislador és el monarca. creació d'una Audiència per a l'administració de justícia (dues sales, integrada pel regent i ministres; presidida pel comandant militar)
-
-
-
-
-
estructura de poder polític (semblant al d'Aragó) per a Catalunya: piràmide de poders jerarquitzats que parteix de la sobirania del monarca (adquirida pel dret de conquesta) basada implícitament en la doctrina política de Bodin
-
Per tant, es manté la vigència subsidiaria del ius commune
