GRÈCIA ARCAICA I CLÀSSICA

  • 900 BCE

    PRIMER ESTIL GEOMÈTRIC

    PRIMER ESTIL GEOMÈTRIC
  • 850 BCE

    HOMER

    És el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i l'Odissea.
    si ha existit o no aquest personatge i la seva data és molt controvertida.
  • 850 BCE

    ÉPOS

    HOMER:
    - La Il·líada
    - La Odisea
  • 850 BCE

    Estil geomètric mitjà

    Estil geomètric mitjà
  • 800 BCE

    HESÍODE

    Sabi,comparteix característiques amb Homer. es pot observar una evolució en les obres dels dos autors, Homer prima d'una imaginació desbordada i Hesíode s'aprecia una naturalització dels déus. en tots dos preval el rigor narratiu per damunt del realisme.
    Escriu: "TEOGONIA" "Els treballs i els dies".
  • 800 BCE

    Geomètric tardà

  • 700 BCE

    ESTIL ORIENTALITZANT

    ESTIL ORIENTALITZANT
  • 700 BCE

    PERÍODE ARCAIC

    PERÍODE ARCAIC
  • 638 BCE

    SOLÓ

    Estadista, legislador i poeta atenès.
    La seva obra legislativa va ser la base a partir de la qual es va desenvolupar en època de Clístenes la democràcia atenenca.
    Considerat un dels set sabis de Grècia.
    Constitució d'Atenes
  • 635 BCE

    TALES

    Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l'astronomia i la política
    Crea l'escola de Milet.
    té d'alumne a Anaximandre i l'alumne d'aquest és Anaxímenes.
    la seva tesi que comparteix amb aquest és que tot s'origina a partir d'un principi únic.
    el sistema filosòfic és monista. Amb la visió del mon animista i materialista. Diu que el principi de tot és l'aigua. tot prové de l'aigua i tot torna a l'aigua.
    Filosofia anterior a sòcrates, presocràtica.
  • 610 BCE

    ANAXIMANDRE

    Sabi, astrònom, matemàtc i geògraf.
    El seu mestre es Tales.
    Monista.
    diu que el principi de tot és una materia indeterminada, mancada de límits anomenada àpeiron i que tot surt d'això i tot hi torna.
    Filosofia presocràtica.
  • 600 BCE

    ESTIL DE FIGURES NEGRES

    ESTIL DE FIGURES NEGRES
  • 570 BCE

    PARMÈNIDES

    Conegut per les seves tesis sobre la permanència de la realitat. L'únic camí per arribar a la veritat és la raò. Planteja la dificultat per explicar el canvi la permanència de les coses alhora. plantejant que l'ésser és,i necessariament és; el no-ésser no és, i necessariament no és.
  • 565 BCE

    CLÍSTENES

    Clístenes, va ser un noble atenenc de la família dels Alcmeònides. És reconegut com el reformador de la constitució de l'antiga Atenes que va posar els fonaments de la democràcia
  • 549 BCE

    DARIO

    És el tercer rei de la dinastia aquemènida de persa. Hereda l'imperi i a partir del regnat del seu fill Jerjes I el regnat va en declivi.
  • 540 BCE

    HERÀCLIT

    Anomenat també com l'Obscur de d'Efes.
    filosòf grecs i un dels primers filòsofs físics com Aristòtil.
    Hem de parlar de parmènides per explicar el que diu Heràclit.
    Insisteix en el dinamisme de la realitat.
  • 525 BCE

    ESQUIL

    Va ser un dramaturg Grec. predecessor de Sófocles i Eurípides. creador de la tragèdia grega "Agamemnon"
  • 525 BCE

    TEMÍSTOCLES

    Va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
  • 525 BCE

    TRAGÈDIA

    ESQUIL:
    -Agamenón
    -Las suplicantes
  • 519 BCE

    XERXES

    Rei dels reis de l'Imperi Persa.
    Invaeix Grècia l'Elade.
  • 517 BCE

    PINDAR

    Célebre poeta líric de la Grècia Clàssica i mitògraf. discípul d'Agatocles. Escriu "Los epinicios" uns cants corals.
  • 517 BCE

    MÉLOS

    PíNDAR:
    - Victory Odes
  • 510 BCE

    ANAXÀGORES

    Mestre de Pericles.
    Matemàtic, físic, astrònom.
    el seu sistema filosòfic és pluralista. La seva tesi, compartida amb Leucip Demòcrit i Empèdocles, diu que tot s'origina per la combinació de diversos elements.
    Té una visió del món finalista.
    La seva idea és que tot té infinits fragments de tot (homogènia), parlant de la intel·ligència ordenada (nous).
  • 500 BCE

    ESTIL DE FIGURES VERMELLES

    ESTIL DE FIGURES VERMELLES
  • 500 BCE

    PERÍODE CLÀSSIC

  • 496 BCE

    SÒFOCLES

    Va ser un poeta tràgic grec.
    Set tragèdies i un drama satíric (Registradors).
    "mite d'Edip i els seus fills".
  • 496 BCE

    TRAGÈDIA

    SÓFOCLES:
    - Electra
    - Antigona
  • 495 BCE

    PERICLES

    POLÍTIC I ORADOR ATENÈS. El vinculem a la Batalla del Peloponès on va destacar pel seu valor.
    "La tragèdia d'Esquill."
  • 491 BCE

    LEÒNIDES

    Rei d'Esparta, el dissetè de la dinastia Agíada, suposadament descendent d'Hèracles, fill d'Anaxàndrides II i la seva primera muller. És conegut per la batalla de les Termopiles, a la segona Guerra Mèdica.
  • 490 BCE

    MARATÓ

    Té lloc la primera Guerra Mèdica
  • 485 BCE

    EURÍPIDES

    Gran poeta tràgic grec com Sófocles i Esquil. Escriu: "Electra" "El ciclop"
  • 485 BCE

    GÒRGIES DE LEONTINS

    va ser un orador i filòsof grec. Sofista, va tenir enfrontaments personals amb Plató. Va influenciar a Sócrates en la seva manera de parlar i expressar-se.
  • 485 BCE

    TRAGÈDIA

    EURÍPIDES¨:
    -Medea
  • 481 BCE

    PROTÀGORES

    Sofista grec que Plató acredita com a inventor del paper sofista. filosof presocràtic. (Sobre els déus) Περὶ Θεω̂ν
  • 480 BCE

    ANTIFONT

    Grec sofista pertany a lageneració de Pròdic de Queos. primer en regular la pràctica de l'Eloquència i va obrir una escola per ensenyar retòrica. va influir a Rosseau.
  • 480 BCE

    PERÍODE PROTOCLÀSSIC

    PERÍODE PROTOCLÀSSIC
  • 480 BCE

    TERMÒPILES

    Té lloc la segona Guerra Mèdica.
  • 480 BCE

    SALAMINA

    Té lloc la 3a Guerra Mèdica.
  • 470 BCE

    SÒCRATES

    Va ser un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Només ens n'ha arribat informació per mitjà dels seus deixebles, com Plató.
    ell, concebia la seva tsca com aquel que extreu la veritat que portem dins mitjançant un mètode dialèctic que tenia doble procés, laprimera fase era la ironia i la segona en dia maièutica.
    universalisme i intel·lecualisme moral.
  • 460 BCE

    TUCÍDIDES

    Va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la guerra del Peloponès, on recull la guerra del segle V aC entre Esparta i Atenes. Es considera el primer treball històric científic, descrivint el món humà produït per humans amb motius senzills, sense cap intervenció dels déus.
  • 460 BCE

    PRIMER CLASSICISME

    PRIMER CLASSICISME
  • 450 BCE

    ALCIBÍADES

    Va ser un general i polític atenès. Era fill de Clínies d'Atenes i nebot de Pèricles.
    El vinculem a la Batalla del Peloponès.
    té amistat amb Sócrates després que aquest el resctés ferit a Potidea.
  • 444 BCE

    ARISTÒFANES

    General i polític atenès. va estar a la batalla de Marató, Salamines

    i Artemísion.
    Escriu Els núvols, burlant-se de Sòcrates, que el tracta com si fos un Sofista entabanador.
  • 444 BCE

    COMÈDIA

    ARISÓFANES:
    -Pluto
    -Les asembleistes
  • 428 BCE

    EUTIFRÓ

    EUTIFRÓ és un diàleg platònic. Se saben molt poques coses d'Eutifró, un personatge presumptivament real. Segons el diàleg, Eutifró és un amic real de Sòcrates, però se saben tan poques coses (o cap) d'ell fora del diàleg, que algú podria suposar que Eutifró és només una invenció literària per explicar idees socràtiques
  • 427 BCE

    PLATÓ

    Desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. Va ser molt important la influencia dels pitagòrics sobre el seu pensament. Mirava el món amb ulls matemàtics.
    "La República"
  • 427 BCE

    DIÀLEG

    PLATÓ
    -El Banquet
    -La República
  • 400 BCE

    PERÍODE HEL·LENISTIC

    PERÍODE HEL·LENISTIC
  • 400 BCE

    SEGON CLASSICISME

    SEGON CLASSICISME
  • 304 BCE

    ARISTÒTIL

    Va ser deixeble de Plató.
    A partir d'aquest es mira el món amb una mirada naturalista. La seva metodología és empírica.
    Obres importants: Òrganon., instrument de treball.
    Estableix que hi ha cuatre fonaments de judicis,: afirmatius, negatius, universals i particulars. entre moltes altres coses.