-
En una família de baixa noblesa. Fill de Giulia Ammannati (mare) i Vincenzo Galilei (pare, músic i matemàtic). Va ser el major de 6 germans
-
Els seus pares es trasladen a Florència i ell es queda a càrrec d'una veí religiós (Jacobo Borhini). Entra al convent, on rep una formació piadosa que li fa plantear-se fer-se monjo, idea que desagrada al seu pare.
-
El seu pare el matricula a Medicina. També mostra interès per la literatura i la filosofia.
-
Seguidor de Pitàgores, Plató i Arquímedes. Encara estudiant, descobreix la llei de la isocronia dels pèndols,el que el portarà al descobriment d'una nova ciència: la mecànica.
-
Torna a Florència sense haver completat ni la carrera de Medicina, ni Matemàtiques ni Filosofia. No obstant, havia adquirit grans coneixements i curiositat científica.
-
-
Continua els seus estudis sobre les oscilacins del pèndol pesant i inventa el pulsòmetre, aparell que permet ajudar a mesurar el pols i aporta una escala de temps, que encara no existia. També comenta els seus estudis sobre la caiguda dels cossos.
-
Fernando I de Médici l´anomena per la càtedra de Matemàtiques de la Universitat de Pisa. La seva lliçó inaugural va tenir lloc el 12 de novembre de 1589.
-
La fa servir per dibuixar arcs i ponts
-
-
Exerceix com a professor de geometria, mecànica i astronomia i arquitectura militar. Com Padua pertenyia a la República de Venecia, la Inquisició no era efectiva allà, el que li va donar una gran llibertat intel·lectual
-
Coneix a Marina Gamba, una atractiva noia veneciana amb la qual mantindrà una relació, però sense mai casar-se ni viure junts. Té 2 fieles i 2 fills amb ella. La seva separació no va ser conflictiva. Galileo es responsabiliza del fill i envia les filles a un convent, ja que eren il·legítimes, segons el seu avi.
-
-
-
-
La va associar a una llei de velocitats errònies.
-
-
Consagra 5 lliçons sobre la nova que havia estat observant. Ja que l'aparició d'una nova estrella, i la seva desaparició sobtada entrava en total contradicció amb la teoria establerta de la inalterabilitat del cel, Galileo fingia ser aristotèlic (encara que estiques en contra) en públic, però en privat defensava la teoria de Copèrnic (heliocentrisme). Esperava la prova irrefutable sobre la qual recolzar-se per denunciar l'aristotelisme.
-
-
-
Primer aparell de la història que permet comparar de manera objectiva el nivell de calor y de fred
-
-
Al sentir el rumor d'un telescopi construït a Holanda pel fabricant de lents Hans Lippershey que permitia veure estrelles invisibles a simple vista, Galileo construeix el seu primer telescopi. El de Galileo era millor ja que no deformava els objectes i els augmentvaa 6 vegades, o sigui, el doble que el seu oponent. També és l'únic de l'època que aconsegueix obtenir una imatge dreta gràcies a la utilització d'una lent divergent en l'ocular.
-
Aquest telescopi aumentava x8 o x9. Quan el presenta al Sena de Venècia al Campanile de la plaça San Marcot, tothom queda entusiasmat ja que es podia veure Murano, situat a 2 km i mig, com si estigués a 300m només.
-
Però només alguns d´ells són adequats
-
Observa les fases de la Luna amb un telescopi de 20 augments i descobreix que no és perfecta com ho creia la teoria aristotèlica.
Também observa el terminador (lenia de separació entre lombar i la llim en un cos celestial) que al no ser regular evidencia l´existència de muntanyes (també invalidava la teoria aristotèlica) -
-
S´explica gràcies a la hipòtesi heliocèntrica
-
Obra basada en les observacions de Galileo que va provocar el colapse de la teoría geocèntrica.
-
Veu Júpiter i els seus satèlits com un model del sistema solar
-
-
No obstant, els savis de moment no confirmen les conclusions heliocentristes de Galileo
-
Roman a la capital un mes, durant el qual rep molts honors.
-
-
-
-
Ja que un salm dona a entendre una cosmologia geocéntrica («Tú has fijado la Tierra firme e inmóvil»), Galileo és finalmente condemnat d´heretgia després de fer-lo confessar, amb amenaces de tortura, i refer les seves idees. Quan és obligat a refer els seus pensaments diu la famosa frase: Eppur si muove (i encara així es boumou. Finalment és condemnat a arrest domicialiari de per vida.
-
Últim llibre de Galileo. Inclou gran part del seu treball dels 30 anys anteriors. Estableix els fonaments de la mecànica (bases físiques i matemàtiques per analitzar el moviment) marcant així el final de la física aristotèlica i l´inici de la ciència moderna. Va permetre demostrar les lleis de caiguda en el buit i elaborar una teoria completa del disparament de projectils
-
-
-