-
Va ser l'etapa més perllongada de l'Edat de Pedra, que es va caracteritzar per fer servir eines molt rudimentàries.
Les eines de pedra van resultar els primers artefactes culturals. L'economia del paleolític es caracteritza per ser parasitària, és a dir, no hi havia producció, ja que es limitava a activitats com la caça i la recol·lecció. L'home del Paleolític cercava hàbitats propers a l'aigua per garantir-ne la supervivència. -
L'home paleolític va utilitzar fulles esmolades sent el material de fabricació la pedra, l'os o altres materials durs, però sense mànec de fusta. Van ajudar els herbívors explotar altres fonts d'aliment i explotar la carronya, perquè les seves dents no estaven dissenyades per esquinçar la carn. -
Els raspadors eren usats per tallar pells i possiblement també per separar carn d'ossos d'animals. Els raspadors apareixen durant el Paleolític mitjà però són particularment abundants durant el Paleolític superior. -
Una punta de fletxa és un element, generalment esmolat, que està situat a la part anterior d'una fletxa, augmenta el seu pes i avança el centre de gravetat, conferint-li més estabilitat en vol perquè el seu abast sigui més gran i més precís. -
La llauna és una eina per treballar la fusta. Es tracta d'un tipus de destral de mànec curt i amb la fulla disposada perpendicular a aquest mànec. Serveix per desbastar, llaurar, allisar, buidar, emmotllar formes tornejades i esculpir talles de fusta. -
L'art paleolític s'origina al Paleolític superior, aproximadament cap a l'any 40.000 aC. C., quan els éssers humans moderns poblaven pràcticament tot el globus terraqui. -
La llança i la seva utilització és l'únic art marcial dissenyat originalment per usar-se contra altres espècies diferents de la nostra, i, més que cap altra arma, la llança emfatitza la relació entre la caça i la guerra. Pràcticament sense excepció, la llança és present allà on hi ha humans -
El Neolític es va caracteritzar per l'ús d'eines de pedra modelada i polida. A més, es va destacar pel desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia, la terrisseria, les arts, la domesticació de certs animals i la consolidació de la vida sedentària. L'economia es caracteritza per una poblacio sedentaria. El model d'hàbitat més estès al Neolític peninsular és el de l'ocupació de coves. -
Durant el Mesolític, període de transició entre el Paleolític i el Neolític, es desenvolupa un nou cicle de pintures rupestres amb temàtica, inspiració i tècniques diferents. Les pintures deixen de fer-se a les cavernes per començar a aparèixer a parets rocoses d'abrics naturals. -
Durant l'Edat dels Metalls, l'Antiguitat i l'Edat Mitjana va estar composta normalment d'una moharra metàl·lica i una banya de fusta. Va ser l'arma principal dels soldats fins a l'arribada de les armes de foc. -
Les primeres armes que poden classificar-se inequívocament com a espases són les trobades a la Creta minoica, datades entorn del 1700 a. C., que aconsegueixen una longitud de més de 100 cm -
Els punyals d'antenes, així anomenats per les vistoses prolongacions que remeten les seves empunyadures, són una de les peces més representatives de l'Edat del Ferro al nord-oest peninsular i la seva cronologia s'estén des de finals de l'Edat del Bronze fins a època romana. -
A l'Edat del Bronze es fabricaven d'aquest metall o de coure destrals semblants a les neolítiques, buidant-les en motlles de pedra. Les destrals de coure es lligaven igualment a un pal, mitjançant ranures i una nansa, o s'hi unia per mitjà d'una mena de tub que actuava com a mànec. -
Històricament, les puntes de fletxa eren de pedra o de materials orgànics; conforme la civilització humana avançava van ser utilitzats altres materials, generalment metalls. Les puntes de fletxa són importants peces arqueològiques i una subclasse de punta lítica. -
A l'edat dels metalls el descubriment mes nou va ser el descubriment de nous metalls i nous utensilis per a l'agricultura. Les principals activitats econòmiques van ser, l'agricultura, la ramaderia, amb els metalls es va produir l'intercanvi de béns donant lloc al comerç. Vivien en poblats permanents (emmurallats) situats en llocs elevats per vigilar i defensar-se millor. El habitatge era assentaments estables a llocs elevats i protegits amb elements defensius (muralla, etc.). -
Aquesta etapa arranca aproximadament entre l'any 2000 i el 1500 aC difonent-se des del Pròxim Orient cap a Europa, el sud d'Àsia i el Nord d'Àfrica. -
El paleoltic comença a l'any 2.500.000 a.c. fins a l'any 8.000 a.c.
El paleolitic es periode mes llarg de tota la vida humana i es trobaba en L'Africa. -
S'utilitza bàsicament per cavar i moure terres prèviament trencades o toves i moure munts de sorra o ciment. La pala se sol fabricar de ferro, encara que també n'hi pot haver de fusta. -
Fa uns 10.000 anys, els nostres avantpassats van elaborar la primera farina molin el gra amb una pedra més o menys com fem ara amb el morter. Al Neolític van començar a moldre el gra en molins de mà: es col·locava el gra en una pedra còncava i es fregava amb una altra arrodonida. -
És una eina que va començar a usar-se durant el Neolític, quan era fabricada en pedra o os, i fins a la invenció de la recol·lectora mecànica, l'ús de falçs i dalls estava molt estès en tota la població agrícola, per la qual cosa freqüentment era emprada també com a arma de defensa o d'atac -
El sílex és el material lític per excel·lència.
De gran duresa però alhora fàcil de treballar la feia l'eina perfecta. Es recollia la pedra de considerable dimensió i es tallava per aconseguir lesques, làmines o trossos esmolats de la pedra mare. -
L'Edat dels Metalls és una de les tres grans etapes tecnològiques en què tradicionalment s'ha subdividit la Prehistòria euroasiàtica. Comença al 6.000 a. i acaba al 1.000 a. -
És el període de la història humana en què va aparèixer i es va generalitzar l'agricultura i el pasturatge d'animals (guanyat), donant origen a les societats agràries. ... Al Neolític apareixen els primers poblats i assentaments sedentaris humans -
Aquesta eina s'unia perpendicularment a un element de fusta que funcionava com a mànec. Era un instrument tallant destinat a la feina de la fusta, especialment a la tala d'arbres.