-
Va néixer a les colònies Greuges de l'Àsia menor i d'Itàlia en el s. VI aC. Els seus primer representants (Tales, Anaximandre, Empèdocles, Pitàgores, Heràclit i Parmènides) es van preguntar sobre l'origen de la natura i si la multiplicitat de les coses que veien diàriament podia en realitat obeir a les diferents maneres en què es manifesta en un únic principi.
Els sofistes els quals es van centrar en el concepte de veritat i van explorar les possibilitats lògiques del llenguatge. -
La filosofia medieval comença al 530 dC i la seva funció era ajudar a aclarir el significat de la doctrina teològica cristiana. Es va crear la primera escola filosòfica cristiana, i es deia "Patrística"
A partir del s. XII, la filosofia d'Aristòtil va ser reintroduïda a l'Europa cristiana. Després van donar lloc al moviment conegut com escolàstica, els representants van ser Aquino i Duns Escot.
En el s. XIV, Guillem d'Occam, exponent del nominalisme va criticar l'existència real dels universals. -
A partir del segle xv es va generalitzar a Europa un moviment conegut com a renaixement, aquest període es caracteritza per l'humanisme. Va ser una època d'intensa reflexió política amb la creació del gènere de la utopia. La filosofia de la modernitat és herva del renaixement la qual s'orienta de manera principal cap a la teoria del coneixement. Així van sorgir dues escoles filosòfiques de plantejaments diferents, la racionalista i l'empírica.
-
La filosofia contemporània es caracteritza per el seu tarannà crític i la seva actitud de denúncia i sospita. Aquesta actitud és espacialment palesa en els corrents filosòfics que inauguren el segle XIX: el marxisme, la psicoanàlisi freudiana o l'irracionalisme de Nietzsche. Però també hi ha certs corrents de la filosofia actual: fenomenologia, neopositivisme, existencialisme, personalisme, estructuralisme, hermenèutica i l'escola de Frankfurt.