-
Es pot dividir en tres grans etapes: Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls.
-
Obres relacionades amb creences, amb rituals màgics o religiosos i amb caça.
-
Art mobiliari: producció d'objectes funcionals de format petit o gran i de petites escultures. Les petites escultures feien referencia a la fertilitat. -
Caracteritzada per la representació d'animals aïllats. Són pintures policromades. -
- Menhir: pedra de grans dimensions clavada verticalment al terra.
- Domen: monument funerari, format per grans pedres verticals damunt les quals en descansen unes altres d'horitzontals.
- Alineament: conjunt format per múltiples fileres de menhirs disposats en cercle i paral·leles.
- Cromlec: conjunt format per diversos menhirs situats en cercle.
- Sepulcre de corredor: monument funerari.
- Talaiot: construcció defensiva.
- Taula: pedra vertical amb una hortizontal sobre.
- Naveta:
-
Es caracteritza, principalment, pels enterraments col·lectius, les cambres funeràries i les construccions megalítiques.
-
Representen animals juntament amb figures humanes. Composicions amb una gran sensació de moviment. Figures molt estilitzades i esquemàtiques. Colors monocromàtics i plans. -
Shi configuren dues cultures principals: la de Hallstatt, al segle VIII a.C i la de la Tène, al segle V a.C.
-
L'Antic Egipte es divideix en tres períodes: L'Imperi Antic (2920-2060 a.C), l'Imperi Mitja (2016-1670 a.C) i l'Imperi Nou (1580-651a.C).
-
Hi han tres tipus:
1. Mastabes: forma de piràmide truncada i era feta de pedra.
2. Piràmides: va sorgir gràcies a la superposició de mastabes.
3.Hipogeu: tombes excavades a la roca. -
Els temples s'edificaven sobre un monticle de terra. Aqursta estructura va evolucionar fins que es va convertir en el zigurat, una torre de grans dimensions, amb un temple situat a la part superior.
Els palaus es situaven damunt terrasses elevades i també s'hi accedia mitjançant rampes.
Les tombes eren espais excavats, formats per un corredor que conduïa a la cambra funerària. -
L'estela és una escultura estructurada en forma piràmidal, que exalça la victòria del sobirà.
Els kudurrus són esteles ovalades amb inscripcions religioses o jurídiques en les quals es consignaven donacions de terra. -
L'escultura sumèria es caracteritza per la realització de figures de ple volum o exemptes, i de forma cilíndrica i volumètrica. Normalment són figures orants, hieràtiques i amb frontalitat. -
Destaca per tres característiques:
a) Les edificacions són de grans dimensions, és a dir, colossals i monumentals.
b) S'hi fan servir grans carreus de pedra tallats de manera uniforme.
c) S'hi segueixen unes regles fixes i inamovibles. -
L'accés es feia a través d'una avinguda d'esfinxs, anomenades dromos. La entrada estava formada per dues pilones. Després hi havia la sala hípetra, l'única sala pública. Després hi havia la sala hipòstila, per millorar la il·luminació. L'última part era el sancta sanctorum, estança on es guardava la imatge de Déu. -
Els assiris van desenvolupar el relleu, un tipus escultòric en què es narraven històriques quotidianes o episodis diversos per a la exaltació del rei. Es distribuía en bandes.
La glíptica és l'art de gravar les pedres fines. Si el dibuix té relleu, em diem anaglíptica, i si està enfonsat, diaglíptica. -
Hi havien dos tipus d'escultura, el relleu i l'estatuària. El relleu el trobem a les tombes i als temples com a element essencial. Els relleus tenien una prespectiva plana, utilitzant la llei de la frontalitat. L'estatuària eren figures exemptes, monumentals, hieràtiques. -
Hi van haver tres etapes: Arcaic, comencen a definir-se els estils arquitectònics. Clàssic: es divideix en primer i segon classicisme. Hel·lenístic, Grècia exporta el seu refinament cultural als regnes macedonis.
-
Es va dividir en dues etapes: Repùblica, s'observa la influència de les formes culturals gregues i etrusques. L'Imperi, inclou l'art tardoromà. L'arquitectura incorpora l'ús del arc de mig punt i la volta de canó. A més utilitza els ordres grecs i hi afegeix l'ordre toscà, i l'ordre compost, que barreja elements del capitell jònic (volutes) i del corinti (fulles d'acant). En l'escultura destaca el realisme.
-
Es va caracteritzar per la representació de figures humanes masculines. Tenien una influència de l'antic Egipte: rigidesa i frontalitat, monumentalitat. -
El temple era la construcció religiosa més destacada. Hi havien tres espais: Praons, entrada, Naos, espai sagrat i l'Opistòdom. Depenent del nombre de columnes rep un nom: dístil, tetràstil, hexàstil, octàstil, decàstil. -
Va adaptar els edificis a l'escala humana. Va utilitzar un sistema arquitravat. La plataforma, la columna, l'entaulament i la coberta. A la columna s'hi distingeix la base, el fust i el capitell. En l'entaulament, l'arquitrau, el fris i la cornisa. Tres tipus de columnes: Dòric (VII a.C), Jònic (VI a.C) i Corinti (IV a.C). -
Reproducció de l'anatomia humana amb proporcions equilibrades. Van arodonir la musculatura i tenien actituds més naturals, contrapossto o la corba praxiteliana. -
Es caracteritza per composicons dinàmiques que trencaven els cànons de serenitat i equilibri clàssic. Es va representar la tensió i el moviment, els rostres tenien una gran expressivitat. També va augmentar els grups escultòrics. -
Les pintures es caracteritzen per un grau alt de realisme, us de la prespectiva, el detallisme i la riquesa cromàtica. Hi van haver diferents estils: Estil d'incrustració, imita grans lloses de marbre. Estil arquitectònic, simulava elements arquitectònics. Estil ornamental: representació d'una arquitectura fantàstica i de prespectives impossibles. Estil il·lusionistes.
-
Monuments per a la diversió: circ, teatre, amfitreatre i termes. Monuments administratius: basílica. Monuments commemoratius: altars, columnes commemoratives, arcs de triomf. -
Esta subordinada a l'arquitectura. Està influïda per l'art etrusc i l'art grec. Hi han dos tipues: El Retrat, s'hi inclouen el bust, l'escultura exempta i l'escultura eqüestre. Al principi tenien un caràcter etrusc i realista de l'estatua grega. Després adapta un cert idealisme. Finalment acaba esquematitzant els retrats amb certa rigidesa. El relleu històric es caracteritza per un alt grau narratiu. -
Es va allunyar dels models d'art clàssic. Oblit del nu. Elaboren riques peces d'orfebreria i esmalts i relleus de vori.
-
Al principi va adaptar el model tardoromà de planta basilical, se'n van conservar elements com l'atri, el nàrtex i la coberta de fusta de dos aiguavessos, i s'hi van incorporar elements nous com ara la tribuna. Després van incurpurar grans cúpules. Van incurporar les petxines. També van mantenir l'arc de mig punt, la vola de camó i la volta d'arestes. En les columnes van incorporar el cimaci. -
L'art bizantí va enriquir i embellir els interior de les esglésies amb mosaics. Van fer servir les tècniques musivàries, gran gamma cromàtica. Iconografia religiosa i representació de l'emperador. Formes hieràtica, simètrica, plana i frontal, fons daurats. En la pintura és remarcable la il·luminació de les miniatures. -
Es divideix en tres etapes: Primera Edat d'Or, el període iconoclasta i el període posticonoclasta. Es caracteritza per l'arquitectura i el mosaic. L'arquitectura adequa els edificis al culte i a la litúriga religiosa, passa de l'austeritat i la feixugesa a la lluminositat i la lleugeresa de les plantes centralitzades cobertes amb una cúpula. En les arts pictòriques van tenir una gran presència, vinculat al àmbit religiós.
-
Va ser el primer estil internacional. Hi han tres etapes: Primer Romànic. Romànic Ple i Romànic tardà. En l'arquitectura romànica l'herència clàssica és notaira, en l'escultura i la pintura els conceptes de imitació, naturalisme i proporcionalitat van desaparèixer completament. Van donar prioritat a la funció alegòrica i simbòlica de la imatge. Volen proclamar el triomf definitiu de l'Esglèsia cristiana.
-
Les catedrals i les esglèsies es van orientar d'est a oest, perque la llum entres per l'absis. Es va recuperar el transsepte. L'estructura cruciforme podia tenir dos braços iguals (planta de creu grega) o desiguals (planta de creu llatina). En la intersecció entre la nau principal i el transsepte hi ha el creuer, cobert per un cimbori. També es va aplicar el presbiteri i l'absis. Es va idear el deambolatori. Volta de canó reforçada oer arcs faixons. Volta per arestes. Tribuna. Contraforts. Torre -
Lligada a l'arquitectura. Les dues manifestacios principals van ser: pintura mural al fresc i la pintura al tremp. Temas religiosos,
a) Adaptació de les figures al marc arquitèctonic
b)Absència de prespectiva
c)Horror vacui
d)Prespectiva jeràrquica
e)Geometrització i simetria
f)Definició de les formes amb líneas negres.
Estil francoromànic: naturalisme escènic, detall, expressivitat, moviment.
Estil Bizantí: no té volum. Hieratisme, representació frontal, allargament del cos, simetria. -
L'escultura lligada a l'arquitectura. Temes religiosos. Portaladas: timpà, nucli escultòric amb Crist en Majestat i tetramorf, arquivoltes, els brancals, la llinda i el mainell.
a) Figures hieràtiques, rígides i inexpressives.
b) Falta de prespectiva i absència de fons arquitectònic o paisatgístic.
c) Horror Vacui
d) Adaptació dels personatges al marc arquitectònic.
e)Prespectiva jeràrquica.
f)Tèndencia a la geometrització i la simetria.
g)Ús de la policromia.
Maria, devallament, crucifixió. -
Es va gestar a l'Illa de França des d'on es va estendre per Europa. A itàlia al començament del segle XV, va ser substituït per el Renaixement.
a Gòtic Primitiu: partint dels models romànics evoluciona cap a les formes gòtiques,
b)Gòtic Clàssic: Tendeix a la verticalitat i expansió.
c)Gòtic Flamíger: es perd l'harmonia, que és substituïda per una exuberància ornamental. -
Hi van haver diferents tipus:
a)Gòtic Primitiu, amb estètica austera.
b)Gòtic clàssic, importància a la verticalitat i la lluminositat.
c)Gòtic radiant
d)Gòtic flamíger, la onramentació es va fer més complex.
e)Gòtic meridional, Catalunya. Línea horitzontal, prefereix una nau única sense transsepte. A l'interior no hi ha decoració.
f)Gòtic isabelí -
La Catedral l'edifici més important. Van aixecar edificis més alts i lluminosos. Gràcias al arc apuntat o ogival i la volta de creueria (intersecció entre dos arcs ogivals). Els aquitectes van obrir grans finestrals ornamentat amb vidrieres. Van introduïr els arcsbotants.
a)Tres o cinc naus longitudinals, la central més alta i més amplia.
b)Capçalera amb un transsepte més curt.
c)Deambulatori o girola.
La part superior es divideix:
a)Arcades
b)Trifori
c)Claristor
Exteriro: Cimbori, gablet, -
Es va anar alliberant de l'arquitectura. Tema religiós. Característiques:
a)Estilització i arrodoniment de les líneas
b)Elegància dels moviments
c)Captació d'un cert naturalisme en els gestos i en l'expressió
d)Preocupació per la corporeïtat i volumetria de les vestimentes i els cossos. -
Es va generalitzar la pintrua sobre fusta. La miniatura també va ser important. Temes religiosos. Plasmació d'un cànon i unes proporcions naturals, amb una gran expressivitat facial i gestual en les figures. Es va començar a utilitzar la llum. Cal destacar la pintura a l'oli, Es poden distingir quatre estils: francogòtic, italogòtic, internacional i flamenca.
a)Figures menys hieràtiques, sense volum. Traç negre gruixut.
b)herència de l'art bizantí mesclat amb un cert naturalisme. Colors clars. -
b)amb predomini de la línea corba, la cerca de volum en les figures. Primers intents de prespectiva convinat amb fons daurants. Autors: Duccio i Simone Martini, Cimabue i Giotto.
c)Convinació del gòtic lineal frances amb el sentit naturalista dels pintors italians. Figures aristocràtiques amb detalls naturalistes. Mescla de fons daurats i ambientacions paisatgístiques. Autors: Gentile Da Fabriano, Limbourg.
d)Representa la realitat amb gran detall, lluminositat molt avançada. Absència de mov. -
Una de les obres més importants va ser El jardí de les delícies de El Bosch. Estil Flamenc i de temàtica religiosa. -
Té dos períodes: El Quattrocento(segle XV) i el Quintoccento (XVI), també es va desenvolupar el Manierisme (XVI). Recuperació de l'Antiguitat i una desaparició del món mediaval. Influència de l'Humanisme (l'home com a centre de tot).
Aplicació de la prespectiva artifical. Antropocentrisme, home com a centre i mesura de tot. -
Quattrocento:Va agafar com a model l'art de l'antiga Roma. S'utilitza elements sustentadors els tres ordres grecs, als quals es van afegir els dos ordres romans. Es va incorporar la volta de mitja taronja. Autors: Brunelleschi
Cinquecento: Es va crear la decoració grotescos, combinació de monstres i de motius vegetals. Autors:Vitruvi-Donato di Angelo
Manieresime: Ruptura amb la normativa clàssica. -
Quatroccento: Utilització de la prespectiva, representació del cos humà i el roste cada cop més realista. Interès per la natura i el paisatge. Interès pels volums. Tècniques: fresc, tremp i oli. Autor:Botticelli
Cinquecento: es va utilitzar el clarobscur. Introducció del sfumato i la prespectiva aèria. Autor: Leonardo da Vinci -
Quattrocento: es caracteritza per la proporcionalitat i reprèn el cànon de nou caps, com també el contrapposto, al final van guanyar mobilitat i expressivitat. Temes religiosos i mitològics. Monuments funeraris. Autors: Ghiberti-Donatello (David)
Cinquecento: Segueix la línea del quatroccento. Predomino de les líneas corbes i forma serpentinada. Autors:Miquel Àngel
Manierisme: Utilitzen diversos blocs i la multifacialitat. Autors: Giambologna-Cellini -
Art que trenca els cànons formals i busca noves formes d'expressió formal i conceptual. Distorsió de les figures, la creació d'espais irreals i la utilització de colors molt clars. Temes fantàstics.
Autors: Arcimboldo-Parmigianino-El Greco-Miquel Angel (les últimes obres)