Físics importants

  • 367 BCE

    Aristòtil

    Aquest estableix que la substància és un compost de matèria (el principi indeterminat) i forma (l'essència de la substància, que determina que sigui allò que és). Aquesta teoria també l'aplicarà Aristòtil a l'antropologia, tot sostenint que tot cos està constituït per matèria i forma, que componen un tot únic.
    • El sistema formalitzat del pensament.
    • L'analogia política. -Les troballes a la medicina.
    • La importància de lobservació en la ciència.
    • La forma de la Terra.
  • 127 BCE

    Claudi Ptolomeu

    La teoria de Ptolomeu és coneguda com a Model Ptolemaic, Aquesta teoria, que indica que la Terra és el centre de l'univers i que al seu voltant giren tots els astres, va tenir una gran repercussió i va estar vigent fins al sorgiment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic al segle XVI.
  • Jan 1, 1543

    Nicolás Copérnico

    La gran obra en què Nicolás Copérnico exposava el seu model de cosmos: un univers tancat amb el sol al centre i els altres astres girant al seu voltant.
    Va desenvolupar la teoria heliocèntrica: va descobrir que la Terra girava al voltant del Sol i no al revés, com a la seva època es creia. - Descobrir que la Terra rotava completament sobre si mateixa cada 24 hores
  • Johannes Kepler

    El 1609, va publicar la seva obra més coneguda: Astronomia Nova, on es recullen les tres lleis que descriuen el moviment dels planetes. Les dades recopilades durant anys li van servir per establir-les. Després de diversos anys va descobrir la tercera llei que regeix el moviment planetari i diu «El quadrat dels períodes dels planetes és proporcional a la galleda de la seva distància mitjana al Sol».
  • Galileu Galilei

    Les lleis de Galileu van ser
    Llei de la caiguda lliure: la velocitat d'un cos és independent de la massa (tots els cossos cauen a la mateixa velocitat)
    Llei heliocèntrica: recolzava la teoria de Copèrnic sobre que la Terra no era el centre de l'univers sinó que era el Sol
    Llei de la inèrcia: un cos que es mou pel pla horitzontal es mourà en una direcció concreta a una velocitat constant llevat que pateixi interferència externa.
  • Issac Newton

    Newton va ser el primer a demostrar que les lleis naturals que governen el moviment a la Terra i les que governen el moviment dels cossos celestes són les mateixes. És sovint qualificat com el científic més gran de tots els temps, i la seva obra com la culminació de la revolució científica. Va realitzar la Llei de la dinàmica, el Teorema binomial, la Llei de la cinemàtica, laTeoria corpuscular de la llum, el Desenvolupament del càlcul diferencial i integral i la llei de gravitació universal
  • Albert Einstein

    La fórmula elaborada per Albert Einstein va completar la teoria de la relativitat especial que el físic alemany va postular el 1905 i que sosté, entre altres coses, que el moviment és relatiu a l'observador, mentre que la velocitat de la llum sempre és constant
  • Henrietta Swan Leavitt

    Leavitt va publicar el 1912 un treball original en què explicava que segons les seves dades aquestes estrelles palpitaven amb un ritme regular i tenien una major lluminositat intrínseca com més llarg era el seu període, cosa que semblava succeir d'una forma força predictible.
  • Edwin Hubble

    Hubble i l'univers extra galàctic. El 1925, l'astrònom nord-americà Edwin Hubble va mesurar la distància a Andròmeda i a altres nebuloses espirals i va demostrar que aquestes nebuloses estaven fora, i molt lluny, de la Via Làctia
  • Steven Hopkins

    A mitjans dels anys setanta va explicar que els forats negres tenen una temperatura i produeixen una radiació, coneguda com la radiació de Hopkins, un descobriment que va revolucionar la física teòrica. A més que els forats negres són capaços de emetre energia, perdre materia o inclus desapareixer.