Filòsofs a la història

  • Tales de Mileto
    546 BCE

    Tales de Mileto

    va ser un filòsof, matemàtic i astrònom grec, considerat un dels Set Savis de Grècia. Va néixer a Milet, a la costa occidental d'Àsia Menor, Tales és considerat el fundador de l'escola filosòfica jònica, que es va caracteritzar per cercar explicacions racionals i naturals als fenòmens del món.
  • Anaximander
    546 BCE

    Anaximander

    Va ser un filòsof i científic grec presocràtic, que va néixer a Milet, a la costa jònica d'Àsia Menor. És conegut per ser un dels primers filòsofs a intentar explicar l'origen i l'estructura de l'univers, així com per les seves contribucions als camps de l'astronomia, la geografia i la biologia.
    Entre les idees filosòfiques hi ha la teoria que l'univers va sorgir d'un caos indiferenciat, que va crear una substància primordial anomenada "apeirón", que significa infinit o il·limitat.
  • DIÓGENES
    323 BCE

    DIÓGENES

    Diògenes de Sinop (412 aC - 323 aC) va neixer a Sinop, en el mar negre i va ser un filòsof grec de l'antiga escola cínica, conegut per la seva vida ascètica i el seu estil de vida extremadament senzill. El seu pensament es basava en la idea que la virtut i la felicitat es troben en la vida senzilla, allunyada de les necessitats i desitjos materials. Va promoure la idea que la felicitat es pot assolir amb la satisfacció de les necessitats bàsiques i la vida en harmonia amb la natura.
  • EPICUR
    240 BCE

    EPICUR

    Epicur, també conegut com; Epicur de Samos va neixer a Somos, Grècia i va ser un filòsof grec que el seu pensament es basa en l’epicurisme; una escola que busca la felicitat i la tranquil·litat a través de la meditació i la vida senzilla. Ell va afirmar que la por i l'ansietat són les principals causes del sofriment i que la virtut és el camí cap a la felicitat.
  • ARISTÒTIL
    322

    ARISTÒTIL

    Tot i ser deixeble de Plató, Aristòtil va néixer a Macedonia i va fundar un sistema filosòfic propi, allunyat d'algunes de les més importants teories del seu mestre. Si Plató parlava de l'existència de dues dimensions diferents de la realitat —el món sensible i el món intel·ligible, de les idees—, Aristòtil va apostar per la idea que el món només és un, sense compartiments. Per a Aristòtil, tot allò que es mou és mogut al seu torn per una causa, i així successivament.
  • PLATÓ
    347

    PLATÓ

    Plató va ser un filòsof grec nascut a Atenes i seguidor de Sòcrates i mestre d'Aristòtil. Va fundar l'Acadèmia d'Atenes, institució que continuaria al llarg de més de nou-cents anys ia la qual Aristòtil acudiria des d'Estagira a estudiar filosofia al voltant del 367 a.C.
    El seu treball més important va ser La República (en grec,'ciutat'), en el qual subratlla la seva visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.
  • SÓCRATES
    399

    SÓCRATES

    És una figura principal de la transformació de la filosofia grega en un projecte continu i unificat. Se'l considera el pare de la filosofia política, de l'ètica i és la principal font de tots els temes importants de la filosofia occidental en general; la seva contribució més important al pensament occidental és la seva manera dialèctica d'indagar, coneguda com el mètode socràtic o mètode d'elencs, que aplicava per a l'examen de conceptes morals clau, com ara el bé i la justícia.
  • Pitágoras
    496

    Pitágoras

    Va ser un matemàtic i filòsof grec preocràtic, considerat el primer matemàtic pur. Va néixer a l’illa de Samos al Dodecanès.
    La filosofia de Pitàgores es desenvolupa en una doble vessant: una místicoreligiosa i una altra matemàtico-científica. a) Pel que fa a la primera, l'eix central està representat per la teoria de la transmigració de les ànimes i la conseqüent afirmació del parentiu entre tots els éssers vius.
  • DESCARTES

    DESCARTES

    Va néixer a Atenes i la seva filosofia es basa en l’acceptació de certes veritats essencials, no derivades de l’experiència i en la recerca d’un sistema de pensament filosòfic basat en aquestes veritats a priori i elaborat amb ajuda del mètode de raonament que Descartes anomenava “dubte metòdica ”.
    L'objectiu de la filosofia de Descartes és utilitzar el mètode per assolir la veritat.
  • JEAN JACQUES ROUSSEAU

    JEAN JACQUES ROUSSEAU

    Aquest filòsof va néixer a Suïssa i la seva filosofia general està centrada en que l'home és bo per naturalesa, però la societat l’esclavitza i corromp. L'home natural és un ésser humà lliure, motivat per conservar el seu benestar (amour de soi) i limitat per la pietat (pitié).
  • IMMANUEL KANT

    IMMANUEL KANT

    Immanuel Kant nascut a Konigsberg és considerat com el pare de la filosofia moderna. El gran repte que es planteja és donar una estructura intel·ligible als fets “singulars i amorfs” que hi ha fora del subjecte. Kant assenyala que l'espai i el temps són “formes a priori” de la sensibilitat, cosa que significa que tot allò que capten els nostres sentits està contextualitzat en un marc temporal i espacial.
  • Jeremy Bentham

    Jeremy Bentham

    Jeremy Bentham (1748-1832) nascut a Houndsditch, va ser un filòsof i jurista anglès, considerat el fundador del utilitarisme. La seva filosofia es basa en la idea que les accions són correctes o incorrectes en funció de si produeixen el major benestar per al major nombre de persones possible. El seu pensament es va centrar en la idea que cal mesurar la felicitat i el dolor en termes quantitatius per poder determinar quines accions són les més beneficioses per a la societat en el seu conjunt.
  • Thomas Nagel

    Thomas Nagel

    És un filòsof nord-americà. Els seus treballs han estat centrats en filosofia de la ment, filosofia política i ètica. És conegut per la seva crítica dels estudis reduccionistes sobre la ment en el seu assaig "What Is it Like to Be a Bat?" (1974) i per la seva contribució a la teoria polític moral liberal i deontològica a "The Possibility of Altruism" (1970).
  • XAVIER RUBERT DE VENTÓS

    XAVIER RUBERT DE VENTÓS

    Xavier Rubert de Ventós nascut a a Barcelona (83 anys) reparteix el seu temps entre la reflexió filosòfica i la dedicació a la política activa. És catedràtic d'Estètica a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i ha estat a prestigioses universitats americanes, a més de membre fundador del New York Institute for the Humanities. La seva creació filosòfica, polífica i multiforme és crítica i heterodoxa i per ella ha rebut múltiples premis al llarg de la seva carrera.
  • LUDWIG WITTGENSTEIN

    LUDWIG WITTGENSTEIN

    Wittgenstein nascut a Vienna afirma que el món és “tot el que és el cas”, que s'emmarca en la totalitat dels fets, en tot allò que passa. I aquests fets no són necessaris; la realitat és com és, però podria ser altrament. Però aquesta aleatorietat de la realitat no significa que el món no tingui lògica
  • KARL JASPERS

    KARL JASPERS

    Jaspers nascut a Oldenburg, Alemanya rebutja la qualificació d'existencialista i prefereix definir-se com a filòsof de l'existència. Preocupat pel problema religiós, si bé aliè a qualsevol confessió concreta, descobreix l'existència humana com un fracàs davant d'una transcendència inassequible.
  • BERTRAND RUSSELL

    BERTRAND RUSSELL

    Russell nascut a Trelleck, Anglaterra considera que la filosofia extreu els seus problemes de les ciències naturals i té la missió d'analitzar i explicar els principis i els conceptes científics naturals; l'essència de la filosofia és la lògica, l'anàlisi lògica. Russell és fundador del neorealisme i el neopositivisme anglesos.
  • Fina Birulés

    Fina Birulés

    Va néixer a Girona l’any 1979 i va ser professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca s’articulen entorn de dos nuclis: d’una banda, la subjectivitat política, la història i l’acció i, de l’altra, la teoria feminista i la producció filosòfica femenina, amb una atenció especial a l’obra de Hannah Arendt i altres filòsofes del segle XX.