-
Atenes, Grècia
Fou un filòsof clàssic grec considerat com un dels més grans, tant de la filosofia occidental com de la universal. Va ser mestre de Plató, qui al seu torn va ser mestre d'Aristòtil, sent aquests tres els representants fonamentals de la filosofia de l'Antiga Grècia. -
Atenes, Grècia
Va ser un filòsof grec seguidor de Sòcrates. i mestre d'Aristòtil. En 387 a. C. va fundar l'Acadèmia d'Atenes, institució que continuaria al llarg de més de nou-cents anys. -
Estagira, Grècia.
Fou un filòsof de l'antiga Grècia. És un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle xvi. -
Atenes, Grècia
És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística. Va elaborar una doctrina moral hedonista, basada en una filosofia natural d'inspiració atomista. La seva obra més important conservada és la Carta a Meneceu, síntesi de les seves teories sobre la mort, el plaer, la felicitat i la negació al suïcidi. Epicur afirma que la filosofia és necessària per a tothom, perquè ensenya i prescriu el camí de la felicitat -
Arpino, Antiga Roma
Fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma, és considerat un dels autors més importants de la literatura llatina clàssica. Va estudiar el corrent epicuri amb Fedre com a professor, el corrent platònic amb Filó de Larissa i la filosofia estoica amb Diòdot. -
Alexandria, Imperi Romà
Va ser un filòsof, astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci. Hereu de la concepció de l'univers donada per Plató i Aristòtil, el seu mètode de treball va diferir notablement del d'aquests, ja que fou un empirista. -
Alexandria, Egipte
Va ser una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte. Era una de les ments més brillants de l'escola neoplatònica de la ciutat, on donava classes de filosofia i astronomia. -
Descartes, Regne de França
Va ser un important filòsof racionalista del segle xvii conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica. -
Westport, Regne d'Anglaterra
Va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista. És especialment conegut pel seu llibre Leviatan, considerat el primer tractat modern de filosofia política. A més de la seva feina en aquesta branca del pensament, va escriure sobre història, geometria, teologia, ètica, altres aspectes filosòfics i sobre teoria política. -
Ginebra, Suïssa
Fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa. La seva filosofia política de Rousseau se situa dins del corrent contractualista dels filòsofs britànics dels segles xvii i xviii. Precursor del pensament democràtic, el seu punt de partida és una crítica contra la ingenuïtat del pensament il·lustrat, especialment en la tasca que la Il·lustració atorgà a la cultura i al coneixement com a proveïdor de bondat. -
Königsberg, Prússia.
Fou un destacat filòsof prussià el qual es va basar en l'idealisme alemany i Il·lustració. També va mostrar interès per les ciències naturals, en particular per la mecànica de Newton, fins a tal punt que fou nomenat professor universitari de lògica i metafísica i, més tard, de matemàtiques i física. -
Londres, Regne Unit de la Gran Bretanya
Fou un pensador i reformador polític anglès. Bentham va ser pare de l'utilitarisme. -
Belgrad, Sèrbia
És un filòsof famós per les seves teories ètiques i sobre la ment, la majoria formulades des de la Universitat Harvard, on treballa i investiga. Els seus treballs s'han centrat en la filosofia de la ment, filosofia política i ètica, tot basant-se en el racionalisme. -
Toledo, Espanya És un filòsof, assagista i pedagog espanyol. Investigador de la intel·ligència, el talent i la creativitat. Jubilat, però no retirat. El mateix explica el seu pensament filosòfic com un arxipèlag compost d'illes, una metàfora que l'ajuda a exposar els pilars de la seva filosofia: teoria de la intel·ligència, la creació, la intel·ligència compartida, la cultura, l'educació i el gran projecte ètic. -
Barcelona
És un filòsof i professor universitari l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, escriptor i polític català. Va participar en la resistència antifranquista, motiu el qual de la seva expulsió de la Universitat de Barcelona i exili a París l'any 1975. Les seves obres giren entorn l'àmbit de l'estètica i en la filosofia política a partir dels anys vuitanta. -
Sant Sebastià, Espanya.
És un filòsof, professor de Filosofia i escriptor espanyol. Destaca en el camp de l'assaig i l'article periodístic, i ha conreat també la novel·la i el gènere dramàtic. La seva filosofia és il·lustrada i vitalista. -
És una filòsofa valenciana, catedràtica en ètica per la Universitat de València. Des de 2008 forma part de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. És directora de la Fundació ÉTNOR (per a l'Ètica dels Negocis i les Organitzacions).Després de cursar filosofia i lletres en la Universitat de València, va ingressar en el departament de metafísica. En 1976, va defensar la seva tesi doctoral, sobre Déu en la filosofia transcendental kantiana. -
Neuwaldegg, Imperi austrohongarès.
Fou un filòsof austríac que defensava el corrent de la filosofia analítica. Fill d'una família de l'alta burgesia industrial jueva, rica i culta, va ser famós per haver inspirat dos dels principals moviments filosòfics del segle xx: el positivisme lògic i la filosofia del llenguatge ordinari. -
París, França
És un filòsof francès, membre del Comitè Consultiu Nacional d'Ètica Francès (del 2008 al 2016), basat en l'ateisme, l'humanisme i el materialisme. -
Burlington, Estats Units
Fou un filòsof, pedagog i psicòleg religiós basat en l'humanisme. La seva filosofia és una aplicació del mètode científic a la filosofia. La base de la seva pedagogia és l'educació per l'acció. Les seves concepcions sobre socialització i educació social han exercit una gran influència en la pedagogia contemporània, especialment entre els educadors adscrits al moviment de l'escola nova. -
Girona
És professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona. La seva filosofia es basa en la subjectivitat la política, la història i l'acció; i qüestions de teoria feminista i estudi de la producció filosòfica femenina, amb especial atenció a l'obra de Hannah Arendt i d'altres filòsofes del segle xx. -
Basilea, Suïssa.
Fou un psiquiatre i filòsof alemany, especialment reconegut per la seva influència sobre la psiquiatria i la filosofia moderna. La majoria d'autors emmarquen a Jaspers dins de l'existencialisme, sobretot a causa de les seves idees sobre la llibertat individual i perquè va basar els seus treballs en els de Nietzsche i Kierkegaard. Les seves teories filosòfiques partien de l'empirisme. -
Trellech,Gal·les
A més a més de filòsof, Russell fou matemàtic i polític liberal pacifista. Va ser un dels filòsofs més influents del segle xx, de fet és considerat el precursor de la filosofia analítica i propulsor de la lògica. Un fet destacable és que l'any 1950 guanya el Premi Nobel de Literatura. -
Hannover, Estats Units
Fou una politòloga alemanya d'origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política, el totalitarisme i la modernitat. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, considerant-se ella mateixa com una teòrica de la política. Es va basar en la filosofia política i la fenomenologia. -
París, França.
Fou una novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa. Ardent defensora de l'existencialisme teoritzat pel seu company Jean-Paul Sartre, es plantejà preguntes per tal de trobar un sentit a la vida en l'absurd d'un món en el qual no hem elegit néixer. Associada amb la de Sartre, la seva obra difereix en el sentit que aborda el caràcter concret dels problemes, preferint una reflexió directa i contínua sobre la pròpia experiència. -
Viena, Àustria.
Va ser un dels filòsofs i sociòlegs més importants del segle xx. Els principals coneixements que Popper va utilitzar per a desenvolupar les seves idees recauen en la manera que tenia de veure el mètode inductiu dins de les ciències empíriques. Popper va utilitzar l'argument d'altres científics per a explicar que les hipòtesis poden ser determinades per un criteri de falsació. . -
Madrid, Espanya.
Va ser un dels filòsofs i assagistes espanyols més influents del segle xx. El seu treball filosòfic, com a escriptor i professor d'ètica en la Universitat Complutense de Madrid, és una reflexió ètica, política i religiosa, que s'esforça per recordar-nos els perills d'una societat merament tecno-científica i cibernètica davant l'escassetat de solidaritat i humanisme. -
Reims, França
Va ser un filòsof i historiador de la filosofia especialitzat en la filosofia antiga i, en el neoplatonisme i en Plotí.
