Filòsofs

  • Period: 624 BCE to 548 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet és considerat el primer filòsof de la història i precursor de la ciència moderna. Fou qui va crear l’escola de Milet i el primer en intentar explicar de manera racional, deixant de banda els mites, l’origen de l’univers. Respecte al seu pensament, ell pensava amb fermesa que l’aigua era el principi de totes les coses que existeixen a l’univers. Aquesta teoria on s’afirmava que el principi de tot l’univers era d’una substància física era nomenat arjé.
  • Period: 588 BCE to 524 BCE

    Anaximandre de Milet

    Com el seu mestre Tales, Anaximandre també creia que l’existència de l’univers tenia un arjé. Establir que aquest origen no era d’una substància física, sinó de «l’apeiron», un terme que es pot traduir com “lo indefinit”. Aquest terme, per ell, no és percebut per l’experiència, sinó que ha de postular-se com a causa permanent i transcendent de l’esdevenir del món empíric; alguna cosa indefinible en l’espai i en el temps.
  • Period: 585 BCE to 525 BCE

    Anaxímenes de Milet

    L’últim membre esmentat de l’escola de Milet és Anaxímenes. D’aquest filòsof grec es coneix que fou el deixeble d’Anaximandre. Parlant dels seus pensaments, per Anaxímenes, l’arjé era l’aire. Gràcies a aquesta teoria, va proposar conceptes físics fonamentals, com els diferents estats de la matèria (rarefacció i condensació). Aquests conceptes li van permetre explicar les modalitats de moviment quantitatiu i qualitatiu que donaven origen a tots els canvis de la natura.
  • Period: 569 BCE to 475 BCE

    Pitàgores

    Pitàgores fou un filòsof i matemàtic grec que va crear la seva pròpia escola anomenada Itàlica o Pitagòrica. Respecte al seu pensament, pensava que l’individu és un ésser que havia estat creat en harmonia, en el qual és foc i l’esperit es movien amb llibertat. Aquest esperit era indivisible, no manifest i tenia un pensament creador. D’altra banda, també va aportar grans coneixements en àrees com les matemàtiques. De fet, avui dia existeix el teorema de Pitàgores, ensenyament molt important.
  • Period: 563 BCE to 470 BCE

    Heràclit

    Pertanyent a l’escola jònica, Heràclit fou un filòsof i escriptor grec. Heràclit d’Efes també era anomenat com el fosc, ja que es considerava que els seus pensaments eren bojos. Segons el seu pensament, el món no va ser fet per cap déu ni per l’home, per a ell tot era foc etern. A través d’aquest foc, un cop encès, és extingit gràcies als elements contraris, cosa que el filòsof anomena guerra contra els elements. D’altra banda, per a ell res era fix o estable, tot flueix, tot es transforma.
  • Period: 515 BCE to 450 BCE

    Parmènides d'Elea

    Parmènides fou un filòsof grec atrubuït a l’escola eleàtica. Ell va proposar l’existència de l’ésser com una cosa única i immutable; és a dir, rebutja per complet el canvi o el moviment de les coses. Per a ell, no pot haver-hi multiplicitat de l’ésser, ja que per ell és únic. Aquest filòsof va definir a l’ésser amb les les característiques d'únic, indivisible, finit, immutable i etern. Darrerament, exposa que per arribar al coneixement d’un fenomen hi ha dos camins: la veritat i l’opinió.
  • Period: 500 BCE to 428 BCE

    Anaxàgores

    De l’escola pluralista, Anaxàgores es va dedicar a la filosofia, matemàtiques i física. Ell pensava que el «nous» era l’origen de l’univers i causa de l’existència, però alhora tracta d’explicar-se i crida a trobar les coses quotidianes del que passa al món. D’altra banda, va fer formar part de la seva explicació de la realitat al concepte de nous (intel·ligència), la qual, sent un «fluid» extremadament subtil, es filtra entre els racons de la matèria, a la qual anima amb el seu moviment.
  • Period: 495 BCE to 444 BCE

    Empèdocles

    Empèdocles fou un filòsof grec materialista de l’escola pluralista, ideòleg de la democràcia esclavista. Contradient a l'escola de milet, Empèdocles redueix la creació de l'univers a quatre arrels que serien la terra, l’aigua, l’aire i el foc. Ell creia que la diversitat de l’univers va ser creada gràcies a aquests quatre element, remarcant en especial al foc. En addició, explicava la seva combinació o separació d’aquests elements a partir de l’acció de dues forces contràries: l’amor i l’odi.
  • Period: 469 BCE to 399 BCE

    Sòcrates

    Fou un filòsof idealista en contra del materialisme. Segons ell, l’objecte de la filosofia és el d’ensenyar la virtut. El coneixement en si, font de la virtut, comença pel dubte. «Només sé que no sé res», repetia Sòcrates. El mètode socràtic té per objecte el descobriment de la «veritat» per mitjà de les dissensions (diversitat d’opinions). De fet, a vegades preguntava quelcom per fer que les persones relexionéssin de la seva ignorància i ajudava el pensament a "donar llum".
  • Period: 460 BCE to 370 BCE

    Demòcrit

    Juntament amb el seu mestre Leucip, va ser un dels fundadors de l’escola atomista a més de ser matemàtic. Tal com deia el seu conductor, els àtoms i el buit són els dos principis primaris de tot l’univers. Ell insistia en el fet que els àtoms, és a dir, les partícules indivisibles de la matèria, són immutables i eterns, es troben en constant moviment i es diferencien els uns dels altres tan sols per la forma, magnitud, situació i ordre.
  • Period: 460 BCE to 370 BCE

    Leucip

    Leucip va ser el filòsof grec atomista. Aquest pensador va arribar a la conclusió que existien petites partícules de naturalesa diversa. Aquestes partícules, els àtoms, ni es creaven ni es destruïen. A més, afirmaven que la matèria es creava quan aquests àtoms s’agrupaven. La conclusió de Leucip va ser que l’arjé eren els àtoms. El model atòmic de Leucip considerava imprescindible l’existència del buit. Els àtoms que componen tota la matèria necessitaven d'aquest buit per poder desplaçar-se.