-
Desconfia de la religió. tracta les branques de l’epistemologia i la metafísica.
comptava amb la fé i la raó. FIgura important del desenvolupament del cristianisme, els seus pensaments van influir en una gran quantitat sobretot en l'àmbit de la teologia.
Seves obres mes importants sondages "Les confessions" i "La ciutat de Deú" -
Igual que Sant Agustí, va neixer avants del començament de la Edat MItjana, i la seva filosofia va influir en la visió del mon ens els següents sigles. Va tractar temes com la ggeografia i l'astronomia. Com a cristiar, també va parlar sobra l'esglesia. Va escriure obres en que va destacar "Etimologies", en el que es veu plasmat tots els seus coneixaments del segle VII.
Creia que els jueus, havia de tornar-se al cristianisme -
Considerat com el creador del primer gran sistema filosòfic de la Edat Mitjana, la seva visió particular de l'univers va ser polèmic, ja que contradeia els pensaments cristians que creïen que l'univers va ser creat de la nada
Figura filosofica el qual seguia l'escolàstic, es va especialitzar en baries branques de la filosofia com la ontologia i epistemologia. -
Filosof musulma el qual va influir en el pensament de filòsofs europeus com son Tomàs d'Aquinó o Sant Bonaventura i altres. Es planteja el mateix que Descartes en la seva famosa i filosofica frase “penso, després existeixo”.
Ell a part de dedicarse a la filosofia, també va fer alguns avanços en la medicina.
Es va dedicar a la branca de la lògica. com tots els altres també va tocar el tema de la teologia. -
Busca esclarecer l'enigma de l’home. La seva intuïció es resol en el cara a cara amb Déu. L’encontrament entre el Déu de l’amor és el fonament de la seva visió antropològica. També de la seva visió cristologica. És recordat pel seu celebre argument ontològic que tracta de provar l'existència de Déu.
Monologium: Meditar sobre la raó i la fe.
Proves de l'existència de Déu.
Proslogieum: Fe que busca la inteligencia.
Es troba l’anomenat “argument ontològic" -
És la figura més important de la escolàstica. Va donar molta importància a la raó, es va negar la teoria averroísta de la doble veritat y va dir que només hi ha una sola veritat pero hi han do formes d’arribar a ella (veritats naturals (s’arriba per la raó) i veritats revelades s’arriba per la fe)
Suma de Teología
Suma contra los gentiles -
principal representant del nominalisme. La seva filosofia s'inscriu en la crítica que els franciscans. Proposa que la fe i la raó son irreconciliables.
El seu pensament es podria dividir en 4 principis:
Principi d’economia
de singularitat
de l'experiència
nominalisme