-
Inicien la filosofia tal i com la coneixem. Els principals autors presocràtics són: Pitàgoras, Heràclit, Anaximedes, Tales, Anaximandre i Parmènides.
Pitàgoras creu que tot el que existeix en l'univers té com a fonament les matemàtques.
Heràclit creu que la vida està sotmesa al canvi.
Parmènides creu que el canvi no existeix.
Tales creu que l'origen de tot és l'aigua
Anaxímedes creu que tot es origina pel l'aire
Anaximandre creu que l'origen de tot és gràcies a un element sense determinar. -
En aquesta època s'inicia el pensament filosòfic i es comença a deixar enrere el pensament mitològic.
Comença amb els filòsofs presocràtics i després amb Sòcrates i uns dels seus deixebles. -
Sense cap dubte va ser un dels filòsofs que més van influïr en tota l'era filosòfica antiga i en etapes posteriors.
Sòcreates utilitza la ironia i està en contra del pensament dels sofistes, que creien que ho savien tot, però quan Sòcrates els feia preguntes acabaven dient errors o es contradeien.
Ell mateix va ensenyar a Plató sobre la filosofia.
En canvi, els sofistes s'interessaven més en l'ètica i la política de Grècia. -
Plató va ser un alumne de Sòcrates i va crear l'eliseu per ensenyar al poble sobre la filosofia, ell creia que la raó tenia dos móns: el món inteŀligible (idees veritables conegudes per la raó) i el món sensible (coneixences dels sentits).
Arisstòtil era alumne de Plató i més endevant va ser professor de l'eliseu, però quan Plató va morir, va crear l'academia. Ell creia que la raó no estava dividida en aquests dos móns sinó que només n'hera un sol. -
Es comença a popularitzar l'ètica i es crea una ètica més enfocada en l'individu.
Com Plató i Aristòtil van ser molt influents en aquesta època, la majoria d'autors es basen en el platonisme i en l'aristotelisme, adaptan-la en el moment històric en el que vivien. -
En aquesta etapa de la filosofia es deixa una mica enrere el logos i els filòsofs es centren més en els mites religiosos i la raó. Molts dels autors s'inspiren en Plató i Aristòtil i passen les seves idees a un pensament més enfocat al cristianisme.
-
En el principi de l'era filosòfica medieval (s. IV) es troba Agustí d'Hipona, qui adapta els pensaments de Plató (platonisme) al cristianisme. Uns segles més tard (s. XIII), Tomàs d'Aquino s'inspirarà amb les paraules d'Aristòteles i les seves creences (aristonisme) i les adaptarà al cristianisme tal i com va fer Agustí d'Hipona. L'últim autor que remarcarem és Guillem d'Occan (s. XIV), qui va crear el nominalisme, que vol dir que nega les creences (ment i univers) i les simplifica amb números.
-
Són influenciats per l'humanisme, el renaixement, la revolució científica i la iŀlustració.
-
En aquesta etapa de la filosofia es creen dos bàndols: els racionalistes i els empiristes.
El racionalisme té com a autor principal a Descartes (s. XVII), aquesta creença filosòfica defensa que el coneixement s'arriva er la raó.
En canvi, l'empirisme creu que el coneixement s'obté amb l'experiencia, les idees no s'aconsegueixen pel naixement de les persones i té com a autors John Locke (s. XVII) i David Hume (s. XVIII). -
L'hermenèutica (Hans-Georg i Paul Ricoeur) explica que tot el coneixement és inevitablement subjectiu.
L'existencialisme (Martin Heidegger i Jean-Paul Sartre) creu radicalment en la llibertat humana.
L'escola de Frankfurt està basada en el marxisme. Explica la importància que té en el món l'eficiència i la productiitat (sobreexplotació) a tot cost. -
Avui dia, la filosofia té com a corrents principals les següents perspectives: Marxisme, vitalisme i la psicoanàlisi.
-
Karl Marx (s. XIX) va crear el marxisme i va propagar les seves idees amb el seu llibre anomentat "manifest socialista" que va esdevenir més endevant en el socalisme.
Nietzche (s. XIX) va crear el vitalisme, que vol dir que creu que els procesos de la vida es deuen a un principi vital.
Freud (s. XX) aconsegueix crear la psicoanàlisi, aquesta consisteix a analitzar la ment i a fonamentar les bases de la psicologia, per exemple, va crear un llibre sobre com es poden interpretar els somnis.
