Fets més importants del Catalanisme

By Joel_03
  • Bullangues

    Bullangues
    Les Bullangues són revoltes o moviments populars que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843 van ser una mostra de l'oposició al centralisme
  • Valentí Almirall

    Valentí Almirall
    Valentí Almirall i Llozer (Barcelona, 8 de març del 1841 - 20 de juny del 1904) fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
    La seva situació econòmica benestant i la poca vocació que tenia per a exercir com a advocat l'empenyeren cap a la política activa.
  • Torras i Bages

    Torras i Bages
    Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
    Es traslladà a Barcelona i hi exercí una intensa labor tant pastoral com intel·lectual. Mentre exercia de confessor del Seminari i de les monges de Valldonzella, i de la Unió Catalanista i fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
  • Creació del Centre Català

    Creació del Centre Català
    El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.
    El 19 de gener de 1884 es va constituir en partit polític, proposant fomentar l'associacionisme comarcal catalanista.
  • El memorial de Greuges

    El memorial de Greuges
    El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa dels interesos morals i materials de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.
    Consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques entre els catalanistes i l'Estat espanyol amb la intenció d'unificar el dret civil català.
  • Unió Catalanista

    Unió Catalanista
    La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català.
  • Bases de Manresa

    Bases de Manresa
    Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba, respectivament.
  • Fundació de la Lliga Regionalista

    Fundació de la Lliga Regionalista
    La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents» (Sebastià Torres, Albert Rusiñol i Prats, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. El seu primer secretari era Ferran Agulló i Vidal.
  • Els "Quatre Presidents"

    Els "Quatre Presidents"
    Els quatre presidents van ser el grup de personalitats que donava suport a la candidatura de la Lliga Regionalista a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 i a les municipals del 10 de novembre de 1901. Els quatre presidents eren: Bartomeu Robert i Yarzábal
    Albert Rusiñol i Prats.
    Lluís Domènech i Montaner.
    Sebastià Torres i Planas.
  • Pistolerisme

    Pistolerisme
    El pistolerisme va ser una pràctica que va tenir lloc a Espanya sota la monarquia d'Alfons XIII, particularment entre 1917 i 1923, utilitzada principalment per empresaris, que consistia a contractar pistolers i altres per matar destacats sindicalistes i treballadors, per així frenar les seves reivindicacions.