Ferran Canyameres i Casamada

  • Naixament

    Naixament
    Ferran Canyameres neix a Terrassa el 23 de gener, per bé que no fou inscrit al Registre Civil
    fins al dia 25. Fill de Valentí, ebenista, i Teresa, que ja eren pares de quatre noies.
  • Period: to

    Infantesa

  • Batxilletar

    Batxilletar
    Estudia el batxillerat a l'Escola Pia, pensionat per l'Ajuntament de Terrassa.
  • S'acaben els estudis

    La situació econòmica familiar el força a deixar els estudis i posar-se a treballar en el despatx
    del taller d'ebenisteria on el seu pare era l'encarregat.
  • Secretariat d'Entitats Culturals.

    Escrivent en una tintoreria industrial. Col·labora en diverses publicacions locals, sota el
    pseudònim "Ferran d'Egara". És designat per a ocupar el Secretariat d'Entitats Culturals.
  • Un nou treball

    Treballa com a professor de comptabilitat en una escola nocturna.
  • Marxa cap a França

    Ansiejant veure món, marxa a França, en plena guerra europea. Després d'uns mesos en una finca rural de Carcasonne, se'n va a París on treballà en diverses empreses. Després d'una estada a Londres, al no haver aconseguit el permís de residència, torna a París i treballa en el Banco Español del Río de la Plata. Fa amistat amb artistes i escriptors francesos i crea la revista Plançons, escrita en català i francès.
  • Period: to

    Juventud

  • Reclutació a Guadalajara

    Fou reclutat i el destinaren a Guadalajara, al cos d'Aerostació. Es posà malalt de seguida d'arribar-hi. Després d'una estada a l'hospital, passà a la caserna. Va entrar en relació amb alguns cadets de l'Acadèmia d'Enginyers, als quals donava lliçons de francès i ajudava en llurs treballs, sobretot en els de dibuix. També col·laborà, aquest cop en castellà, en una revista cultural d'aquella ciutat.
  • Nous articles

    Després de la mort del seu pare, és llicenciat. Viatja a Tunis, com a mariner, en un vaixell mercant. Torna a Barcelona dos mesos i mig després. Treballa com a escrivent i de dibuixant en una agència de publicitat. Una vegada superada el tifus, que el portà a les portes de la mort, retorna a la vida bohèmia de Barcelona on publica articles sota diversos pseudònims, es relaciona amb artistes i polítics.
  • Intent d'anar cap a França

    Processat per delictes d'impremta, recupera la llibertat mitjançant una fiança. Sense èxit, intenta passar cap a França, però ha de tornar a Barcelona, on no aconsegueix trobar feina. Es reinstal·la a Terrassa. Trenca amb la seva anterior bohèmia i és nomenat Secretari de la Cambra de Comerç i Indústria el 1924.
  • Clavell de sang

    Es prometé amb una noia senzilla, de la petita burgesia, filla de vídua, que treballava de mecanògrafa al Banc Hispanoamericà. Rep un premi pel drama escènic Clavell de sang i tradueix els Paradisos artificials de Baudelaire.
  • Period: to

    Maduresa

  • Delegat de les Fires Internacionals de Mostres.

    És nomenat Delegat de les Fires Internacionals de Mostres per la II República Espanyola
  • Exili a París

    El gener, s'exilia a París, acompanyat del seu fill. L'esposa i la filla romanen a Terrassa. El febrer reprèn el contacte amb Puig i Ferreter, i l'amistat que ja els unia es fa més forta i íntima. Poc després, es barallaren i Canyameres s'allunyà de París, en un poblet on va escriure El gran sapastre, novel·la en què passa comptes amb Puig i Ferreter i relata la seva versió de la ruptura.
  • Period: to

    Exil·li

  • Les memòries

    El mes de març, en la pau del camp, es dedica intensament a escriure. D'aquesta època són les memòries: Quan els sentits s'afinen, De París, el fel i la mel i La vida en pseudònim. Després escriurà L'home que volia patir, una pintura vivíssima del París que va conèixer sota l'ocupació nazi.
  • Un nou gènere

    L'esposa i la filla es reuneixen amb ell a Bouglainval. Aquí resten fins al final de la guerra. Recull material per a la biografia de Josep Oller, el terrassenc que fundà el "Moulin Rouge" i conrea intensament un nou gènere: la poesia. A finals de l'any 1942, funda l'Editorial Albor, que es dedica a la publicació d'edicions de bibliòfil d'autors catalans, il·lustrades per Picasso, Clavé, Grau Sala, Martí Bas, Rebull i Pedro Flores. Acord amb l'escriptor Simenon.
  • Un nou trasllad

    Les tropes aliades entren a Bouglainval el 16 d'agost. El setembre, després de l'alliberament de París, la família es trasllada a la capital, on viurà fins al juliol de 1949.
  • Claror de nit

    Publicació de la narració "Claror de nit", a París.
  • Period: to

    Retorn

  • Secretari dels Jocs Florals de la Llengua Catalana

    Fou nomenat Secretari dels Jocs Florals de la Llengua Catalana. L'acte se celebrà a París, al mes de novembre del 1948, en el gran amfiteatre de la Sorbona que s'omplí de gom a gom. Fou conseller de l'Associació d'intel·lectuals catalans Cultura Catalana; col·laborà a la Revista de Catalunya i a la redacció d'un diccionari Català-Francès i Francès-Català.
  • Enyorança de Catalunya

    A començaments d'any, lloga un pis a Barcelona. Contracte amb l'Editorial Aymà per a editar les novel·les de Simenon fins a l'aparició de l'Editorial Albor. Pel juliol, la família s'estableix definitivament a Barcelona i entén el retorn com una capitulació, però l'enyorança de Catalunya va poder més. Fa freqüents viatges a París, entre 1949 i 1954, i aprofita per portar encàrrecs i diners a famílies d'exiliats.
  • l'Editorial Albor

    Funda altra vegada l'Editorial Albor, associat amb un terrassenc, ubicada primerament a la Rambla de Santa Mònica.
  • Acusat del delicte de rebel·lió militar

    El 12 de juny és detingut per la policia, a causa de l'ajuda que prestà a Joan Comorera, aleshores secretari general del PSUC en la clandestinitat. La policia registra el seu domicili però aviat comprovaren que Canyameres no era de cap partit polític. Passà un mes detingut a Via Laietana, del 12 de juny al 20 de juliol, en què ingressà a la Model on li afecta profundament la seva salut. Finalment, és acusat del delicte de rebel·lió militar empresonat fins l'estiu de l'any 1955.
  • En llibertat

    El 16 de juny és posat en llibertat. Durant els mesos d'empresonament, la família li va fer arribar llibres i va dedicar-se a llegir i escriure. Poemes, com els aplegats en el recull Hores de prova i retrobament, reflecteixen l'experiència de la presó i l'efecte que causà en el cos i l'esperit de Ferran Canyameres. Pel Nadal, publica un llibre de versos, Poesia secreta, amb una declaració de Joan Triadú i quatre dibuixos de Picasso.
  • Reingres a la Model

    La nit del 7 de març es representa la versió catalana de l'obra de Paul Claudel L'Anunciació a Maria, en versió de Ferran Canyameres i Joan Oliver. L'Editorial Albor continua editant amb penes i treballs les novel·les de Simenon i obres d'altres temàtiques. El 12 de setembre se celebra el judici de la causa Comorera, dos anys de presó. Li quedaven tres mesos de presó per complir, i l'any 1957 reingressà a la Model.
  • Abandonament de la presó

    Aprofita la segona reclusió a la presó per treballar de valent, vencent l'angoixa i la indignació que sentia. A la primavera, abandona definitivament la presó. Pocs dies després d'obtenir la llibertat, l'editorial Aymà publica El bon assassí, d'Anton Coolen, en la seva versió, traduïda en gran part durant la primera estada a la Model.
  • Tancament de l'Editorial Albor

    Tancament de l'Editorial Albor. L'escriptor es decideix a no emprendre cap més aventura en el món editorial, i es concentra en la seva tasca literària. Publica "El gos udolà a la mort", de Josep Oller i la seva època (premi de la Crítica) i de Quan els sentits s'afinen.
  • Preparació d'un diccionari de termes mariners

    Redacta el llibre El Vallès, vigor i bellesa, que obté el premi Maspons i Camarassa. Aquest any apareix també París en l'obra de Gaspar Miró. Es dedica a la confecció d'un diccionari de termes mariners, que ja feia anys que anava preparant i que li comportà una gran feina realitzada amb rigor i esforç. Però, a poc a poc, minvava l'empenta creadora i la seva salut. Amb la seva presència, contribueix a mantenir viu el caliu de la vida cultural catalana en aquells anys difícils.
  • Col·laboracions i entrevistes

    Al gener, cau malalt de pulmonia. Prepara una biografia sobre Picasso, encarregada per l'Editorial Aedos. Treballa en un estudi sobre la dansarina Roseta Mauri, filla de Reus, Té col·laboracions en revistes catalanes: Serra d'Or, Pont i Conferències sobre la "belle époque" i catalans que triomfaren a la capital francesa, tema que li era particularment agradable. A la tardor, viatge a París per recollir material sobre Roseta Mauri, on aprofita per visitar el seu familiars.
  • Mort

    Comença a ordenar tota la seva obra escrita i el seu arxiu personal. Redacta el testament, i nomena set marmessors, posant tota la seva literària sota llur custòdia.
    Al retorn de Mallorca, firma el contracte amb Editorial Bruguera per a l'edició de dos llibres: De París, el fel i la mel i La vida en pseudònim. El mes de setembre prepara una conferència sobre Pere Aldavert, havia de fer-ne la lectura el dia 29. Però el dia 27 de setembre, una embòlia cerebral li causà la mort.
  • A començaments de l'estiu, viatge a Perpinyà