-
Fan digestio intracelular, a partir dels flagels dels coanocits es produeix un fluxe d'aigua que penetra pels porus, passa la cavitat central i surt per l'oscul -
Fan digestió mixta, tenen cèl·lules que secreten enzims per digerir parcialment l'aliment i després passa a vacuols cèl·lulars on es completa la digestio definitiva. Els residus es continuen expulsant per la boca. -
Fan digestio mixta. Els de vida lliure, que tenen una faringe projectable que secreta enzims damunt de les preses i es termina de digerir dins d'un intesti molt ramificat on es realitza digestió extracèl·lular. Als parasits hi ha una simplificacio de les estructures, no tenen intesti i absorveixen els nutrients a través de la pell de l'hoste. -
Es desarolla un gran desenvolupament en els organs sensorial del voltant de la boca per facilitar la detecció i captura de preses. Es poden diferenciar dos tipus de tub digestiu, com el de cuc de terra que te boca, faringe, esófag, pap, pedrer, intesti i anus. I també esta com el de la sangonera que la boca ve proveïda de una mandíbula al centre d'una ventosa i la faringe funciona de bomba per aspirar, te intetsi en forma de cuc de sac, ja que no te anus. -
Els bivals s'alimenten per filtració, tenen la superficie externa plena de cilis que faciliten l'entrada d'aigua. I els gasterópodes i cefalópodes tenen tub digestiu format per boca, esófag, estómac, intesti i anus. A més tenen glandules digestives que secreten enzims i absorveixen nutrients. -
El tub digestiu consta de boca. esófag, estómac i intesto i té glándules digestives. L'eriço de mar te una boca amb cuatre peces de mandíbules que serveixen per raspar l'aliment i l'estrella de mar que te un tub digestiu tortuós que comença la boca a la part inferior i acaba el anus a la part interior. -
La característica més notable d'aquest grup es que la boca esta envoltada d'apèndix cefàlics per a la captura i masticació de l'aliment, dels qui ha multitud d'adaptacions. -
Presenta caracterítiaqes semblants en tots els grups. Hi ha un tub digestiu de longitud, en posició ventral amb boca, faringe, esófag, estómac, intestí (llarg per la absorció dels nutrients) i anus. A més existeixen glánduñes com el fetge i páncrees que secreten sucs digstius en el interior del tub.