-
A començament del segle VIII, l'antiga Hispània romana estava governada per una moonarquia visigòtica, sumida en una profunda crisi económica per l'empobriment del regne, i política pels enfrontaments entre diferents candidats al tron.
-
Els musulmans controlaven ja gairabé tota la Península, excepte l'estreta franja muntanyosa del nord. -
A causa dels pactes assolits, els nobles visigòtics van poder mantenir les seves possesions i les seves creences religioses, encara que a L'AL'Àndalus va fomentar la islamització de la seva pobació. -
Després de la conquesta d'Hispània, el califat omeia va establir a la península Ibèrica un emirat del seu imperi, anomenat Al-Àndalus, amb capital Còrdova i governat per un valí, que es va mantenir només uns anys.
-
Els emirs van consolidar el eu territori i el seu poder enfront dels regnes cristians i an desenvolupar l'estructura administrativa i jurídica del nou estat. -
A mitjan segle VIII, quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, el darrer membre de la família omeia, el príncep Abd al-Rahman, va fugir a Al-Andalus, on els omeies seguien tenint suports.
-
Els califes van aconseguir posar fi a les rebel·lions internes i frenar l'avançament dels regnes cristians gràcies a les expedicions militars. -
El Califat de Còrdova va ser a l'època de més esplendor cultural i econòmica d'Al-Àndalus, a causa del control del comerç entre Orient i Europa i d'un gran desenvolupament cultural i científic.
-
A la primeria del segle XI, el califat va entrar en crisi a causa de l'elevat cost de l'exèrcit i a la pugna entre els nobles i militars per escapar del control del califa.
-
Durant més de dos segles, el regne nassarita va viure una època de prosperitat, a causa dels seus destacats ports comerçials i a la rica agricultura.