Evolució històrica de les classificacions internacionals

  • John Graunt

    John Graunt

    Va fer un tractament de les taules de mortalitat de Londres en un intent de calcular la proporció de nens nascuts vius que van morir abans d’arribar a l’edat de sis anys.
  • William Farr

    William Farr

    Va funda l'Oficina del Registre General d’Anglaterra i Gal·les, es va dedicar a millorar-les i a fer que l’ús i l’aplicació de les classificacions fossin uniformes des del punt de vista internacional.
  • Jacques Bertillon

    Jacques Bertillon

    És va encarregar, la preparació d’una classificació de causes de defunció.
  • Conferència internacional

    Conferència internacional

    Primera conferència internacional per a la revisió de causes de defunció, es va establir que calia anar més enllà i fer una classificació de causes de morbiditat.
  • Primera Assemblea Mundial de la Salut

    Primera Assemblea Mundial de la Salut

    Va aprovar un reglament específic per a l’edició del Manual de la classificació internacional de malalties, traumatismes i causes de
    defunció.
  • Conferència Internacional per a la Novena Revisió de la Classificació

    Conferència Internacional per a la Novena Revisió de la Classificació

    Convocada per l’Organització Mundial de la Salut. La conferència va ser mantenir l’estructura bàsica de la CIM, aquesta novena revisió va sorgir la CIM-9-MC per donar resposta a les demandes de més especificitat i per permetre’n un ús més pertinent en l’avaluació de l’atenció mèdica.
  • L’ús de la CIM-9-MC

    L’ús de la CIM-9-MC

    Per a la codificació dels diagnòstics i els procediments clínics s’ha utilitzat de manera obligatòria a Espanya.
  • CIE-10-ES

    CIE-10-ES

    Centre Nacional d’Estadístiques de Salut, dels Estats Units ha desenvolupat l’ICD-10-CM, que és la modificació clínica de la CIM-10, que a Espanya s’anomena CIE-10-ES (diagnòstics i procediments) i que substitueix la CIM-9-MC.