-
Segle XVIII
Adam Smith (1723-1790) va ser un empresari capitalista i propietari de mitjans de producció.
Durant l'època de la Revolució Industrial l'empresari és de tipus individual.
L'empresari és el propietari del capital i controla els mitjans de producció.
L'empresari compromet la seva capacitat en el funcionament de l'empresa i conseqüència afronta el risc patrimonial de l'activitat. -
Segle XVIII-XIX
R.Cantillon (1680-1734) i J.B Say (1767-1832). L'empresari com a home de negocis.
Cantillin es la primera persona que entén l'empresari com a home de negocis, compra els mitjans per produir i els reben.
Assumeix riscos i negocis que no sap a quin preu recuperarà.
J.B.Say considera el valor de la producció, ha de ser capaç de pagar tots els costos dels factors de producció i els guanys. -
Segle XIX
Marshall (1842-1924). L'empresari com a organitzador.
Avenços tecnològics i majors retribucions i a l'ampliació dels mercats, es necessiten més capitals. Apareixen grans societats en les quals alguns propietaris fan front a les despeses d'una empresa.
L'empresari afronta un risc professional més que patrimonial arriscant la continuïtat del seu lloc de treball.
Distinció del benefici empresarial i les remuneracions exclusives de les aportacions del capital -
Segle XX
J.A.Schumpeter (1883-1950).Empresari com a persona innovadora.
Importància cap a la innovació i al progrés tècnic.
Les empreses innovadores són més competitives en el mercat capitalista i obtenen més benefici.
L'empresari ha d'innovar i inventar fins que les altres empreses els imitin.
Les fases del canvi tecnològic són invenció, innovació i imitació. -
Segle XX
F.H.Knight (1885-1972).Empresari com ha persona que asumeix el risc.
L'empresari és la persona que assumeix el risc (avança els diners) i per tant recompensat per un benefici. Un empresari té dos tipus de riscos: 1. La del director o empresari professional: persona que dóna ordres de gestió i organització. 2. L'empresari patrimonial: persona que assumeix el risc i elegeix la persona que dirigeix i dóna ordres a l'empresa, però el risc és d'ell(empresari patrimonial) -
Segle XX
J.K. Galbraith (1908-2006).Empresari tecnòcrata.
El poder econòmic ha anat passant de les persones i de la propietat de les organitzacions. Apareix el dret de poder restringit i que consisteix en que prenen grans decisions a les empreses són especialistes, actualment es coneixen com a directius.
Un estudi sobre l'economia dominada per les grans empreses(minoria) respecte a les petites empreses(majoria) i com aquestes s'han d'adaptar a les grans empreses perquè son mes influents. -
Segle XX-XXI
W.G. Bennis (1925-2014)Empresari líder
Actualment l'empresari ha de tenir capacitat d'innovació, ser un bon líder i estrateg.
Ha de tenir innovació tan tècnica, per als productes i processos, innovació de gestió, per les tècniques de direcció.
Lideratge ha de tenir qualitats personals per poder-ho exercir i un bon estrateg per poder triar bé els camins adequats per assolir objectius.
