Evolució de la infància

By lllorens
  • 1 CE

    Introducció

    La infància és el primer període de la vida humana (del naixement fins a l'adolescència)
    L'educació infantil va dels 0 als 6 anys, no és obligatòria i té dos cicles: un dels 0 als 3 anys, i l'altre dels 3 als 6.
    L'objectiu és que els infants puguin ser autònoms.
    La infància no sempre s'ha vist igual, depenent de les condicions, la cultura i la societat.
  • 2

    Edat antiga

    A partir del 3000 a.C.
    A Egipte, els fills de faraons, nobles i soldats eren considerats successors. Els fills de mercaders, artesans, pagesos i esclaus se'ls considerava reproductors.
    A Grècia, l'infant tenia més importància, ja que seria la societat del futur. La seva educació pren més valor.
    Els nens que no eren de classe social alta no podien estudiar.
    A Atenes es van néixer escoles pels fills dels ciutadans lliures.
    A Esparta, als nens se'ls preparava per ser soldats.
  • 3

    Edat Mitjana

    A partir del 400 d.C.
    Els infants eren propietat privada dels pares. A part d'això, les nenes i les dones eren discriminades.
    També podia ser objecte de venta i fer algunes feines de casa, com fregar. Per això, la infància era molt curta (fins als set anys). No hi havia cap grau entremig de la infància i la nova vida. Les condicions de vida eren molt dures.
  • 4

    Renaixement, Edat Moderna

    A partir del 1492 d.C.
    Durant aquest període, es comença a desenvolupar el sentiment familiar. Els nens eren considerats indefensos i dèbils.
    Era obligatori anar a l'escola fins als 12 anys, on havien d'obeir, respectar i complir el que ordenaven els adults.
    L'estat facilitava que l'infant pogués vestir-se, dormir i menjar.
    Al s.XX apareixen les lleis de la infància.
  • 5

    Època contemporània

    Al segle XVIII apareix la pediatria.
    Al segle XIX, les classes socials més baixes tenien unes condicions de vida molt precàries (explotació laboral en infants). Per això, alguns països van lluitar per reeducar aquests infants.
    A partir del segle XX, la infància és definida d'una altra manera. Es considera que tenen unes necessitats específiques, ja que els menors són més dèbils que els adults.
    A finals del segle XX, els infants són reconeguts com a grup social, amb diversos drets.
  • 6

    Actualitat

    Quan l'infant neix ja té drets i deures. No han de ser adults molt aviat. Se'ls ha de proporcionar habitatge, alimentació i salut.
    Han de ser protegits i estimats, i ha de tenir dret d'expressió i de ser escoltat.