-
Aquest període comprèn des de l’IV mil·lenni a.c fins a la caiguda de l’imperi romà d’occident
-
Aquesta cultura mil·lenària té estàndards de bellesa prou semblats als de l'actualitat. A Egipte la cura personal era fonamental, i tenien amplis coneixements de cosmètica, higiene i estètica.
-
Els seus ideals eren els següents:
Cos esvelt, espatlles estretes, cintura fina i cara simètrica. -
Les dones eren considerades una versió desfigurada de l'home, que solia complir més adequadament amb les “mesures perfectes”. De totes maneres, en l'antiga Grècia el que es perseguia era l'harmonia i la proporció de les parts, i és per això que les dones belles no eren ni extremadament primes, ni extremadament amples.
-
En la Grècia Clàssica les característiques més representatives eren pell pàl·lida, contextura robusta i pòmuls arrodonits.
-
Abans i durant la dinastia Han, l'estreta alçada de la dona estava de moda. Que la dona anés menuda era senyal d'elegància i gràcia, i el fet que la seua contextura fos petita i fort era senyal de bona salut. Es buscava, abans de res, una sensació de fragilitat i suavitat.
-
Els ideals de bellesa en la Dinastia Han eren la cintura prima, pell pàl·lida, ulls grans i peus petits.
-
Aquest fet marca el final de l'Edat Antiga i l'inicida de l'Edat Mitjana.
-
Aquest període comprèn des de la caiguda del imperi domà d’occident a la caiguda l’imperi romà d’Orient
-
El Renaixement té un cànon de bellesa semblant al del món clàssic, basat en l'harmonia i en la proporció. Encara així, el seu ideal era una mica més exagerat en termes de contextura, ja que es lloaven les corbes i els estómacs arrodonits.
-
Aquest període comprèn des de la des de la presa de Constantinoble fins a la Revolució Francesa .
-
Les característiques més significatives eren pit ampli, pell blanca, contextura gruixuda i malucs grans.
-
Aquest període comprèn des de la Revolució Francesa fins a l’actualitat.
-
Es pot classificar aquest període com l'època de la coqueteria i la pomposidad. Les dones cuidaven la seva aparença i eren molt propenses a l'ús de joies, perruques i maquillatge. Est és un ideal més artificial, en el sentit que no s'aspirava a la bellesa natural; s'acceptaven certs trucs per aconseguir l'aparença perfecta. L'ideal no era esvelt, sinó més aviat ample, però amb sensualitat.
-
Els atributs més representatius eren la cintura petita (amb l'ajuda d'una cotilla), contextura robusta i pit voluptuoso.
-
Les característiques més destacades eren els pits petits, la cintura molt fina, el pèl curt i la figura de “nen”.
-
Ací es presenten els primers indicis d'alliberament femení, per la qual cosa l'ideal canvia dràsticament. Si bé la coqueteria es manté en la vestimenta, en l'ús d'accessoris i en el maquillatge, l'artificial pansa a segon pla. La silueta femenina s'estilitza i es mostra al natural.
-
A Hollywood es perseguia la sensualitat i la contextura de “Rellotge d'Arena”. La dona ideal era ampla, però amb corbes. Es busca elegància, sofisticació i una aparença misteriosa.
-
Les característiques més significatives eren la forma curvilínia, la cintura prima i pits grans
-
La dècada dels seixanta va suposar un boom per a la indústria de la bellesa; les dones s'havien fet més poderoses, estaven disposades a gastar diners en vestuari, accessoris i maquillatge. Amb un look molt poc clàssic, celebraven el seu desig d'independència. Eren coquetes i atrevides
-
Els patrons que se seguien eren una figura extremadament prima, cames llargues i un estil més andrògen.
-
Els anys 80 van ser símbol d'excentricitat i excessos. Les dones van adquirir progressivament certa ambició i desvergonyiment, i no dubtaven a perseguir els mateixos drets i deures que els homes. La dona volia ser sexy, fort, amb personalitat i sense prejudicis.
-
Les dones d'aquesta època es representaven per una figura atlètica, esvelta però amb corbes, altes i uns braços tonificats.
-
Els anys 90 van marcar l'era del minimalisme. Després dels excessos dels 80, va tindre lloc un procés de depuració màxima. El cos es va convertir en un veritable terreny d'expressió amb l'emergència de tatuatges i pírcings. Ja no es perseguien les corbes, sinó més aviat una contextura fibrosa i esvelta.
-
Les dones d'aquesta època es representaven per una primesa extrema, estil andrògen, pell pàl·lida i cames llargues.
-
Cada vegada més dones s'identifiquen amb cossos més farcits, i rebutgen la primesa extrema. Si bé es persegueix una figura esvelta, també s'enalteixen les corbes. Les dones busquen referents de moda que siguin sensuals, esportistes i tonificades.
-
Les dones de l'actualitat es caracteritzen per un estómac pla, cos curvilini, pell saludable i cames tonificades.
