-
- Zona: terres situades al nord del Duero i al Piedemonte pirinenc.
- Mètode: simple ocupació de la terra → qui cultivava un terreny despoblat es convertia en propietari.
- Organització: iniciativa de grups de pagesos o també de nobles i monestirs, sent molts dels seus protagonistes mossàrabs.
- Resultat: predomini de la petita i mitjana propietat.
-
ORGANITZACIÓ SOCIAL SOTA DOMINI CRISTIÀ:
Societat estamental:
Privilegiats
-Rei: màxima autoritat.
-Noblesa: no pagaven impostos, tenien territoris.
-Clergat: no pagaven impostos, vida religiosa. No privilegiats
-Pagesos: serfs i lliures.
-Esclaus. ORGANITZACIÓ ECONÒMICA:
-Rural
-Predomini de la ramaderia ORGANITZACIÓ POLÍTICA:
-Monarquia de dret diví
-Cúria reial: Assessoraven el rei.
-Les Corts: elaboraven lleis i aprovar impostos.
-Els Municipis: controlats per les oligarquies locals. -
- El califat Omeia de Tariq ibn Ziyad, va derrotar Don Rodrigo, el rei dels visigots a la batalla de Guadalete.
- La seva derrota va ser el començament de la ràpida caiguda de l'Estat visigot el qual tenia un poder militar i estabilitat feble a causa de lluites internes per la successió al tron.
-
Després de diverses incursions militars a la península durant dècades, el berber Tariq ibn Ziyad va creuar l’estret de Gibraltar comandant una expedició d’entre 7.000 i 12.000 homes. ORGANITZACIÓ SOCIAL AL-ANDALUS:
Població de religió musulmana:
- Àrabs
- Berbers
- Muladís
Població no musulmana:
- Mossàrabs
- Jueus -
L’emirat és una província governada per un emir que depenia políticament i religiosament d’un califat, l’imperi islàmic. L’emir de Còrdova depenia del califat de Damasc, l’actual Síria, dirigit per un califa de la família dels Omeies.
-
Agricultura: camps d'olivers, vinyers i trigo feien que la producció d’aliments fos abundant. Les seves tècniques de cultiu van permetre una producció més eficient. Indústria artesanal: els musulmans eren famosos per la seva habilitat artesanal. Produïen ceràmica, vidre, cuir i tèxtils d’alta qualitat.
-
Un grup de rebels asturians liderats per Don Pelayo va vèncer un exèrcit molt superior i va aconseguir que el governador musulmà de Gijón marxés. Al territori ‘Astúries hi havia viles petites escampades de gent dedicada al pasturatge.
Aquesta victoria sovint es considera l’inici del període popularment conegut com a Reconquesta, que definim com la conquesta per part dels cristians de les terres que ocupaven els musulmans. -
En les muntanyes del nord-oest de la Penìnsula es situaven nuclis de resistència contra els musulmans i islàmics. Aquests cristians, van ser qui va lluitar a la Batalla de Covadonga, liderats per Don Pelayo.
El successors de Don Pelayo; Alfons I i II creen el regne d’Astúries independent de l’emirat de Còrdova. El regne d’Astúries s’extén fins a l’actual sud de Galícia -
Els francs, liderats per Carles Martell, van derrotar, a Tours, l’exèrcit musulmà que havia entrat a Europa feia 20 anys. Els musulmans superaven en nombre els francs, però aquests els van derrotar amb estratègies militars, el terreny i els boscos per guanyar. Això va permetre frenar l’avenç dels musulmans cap a l’interior del continent. Els francs van expulsar els musulmans del que és avui dia França i com a conseqüència es va crear la marca hispànica.
-
Mor Don Pelayo va ser el líder del poble astur.
-
La família abbàssida, van liderar una rebel·lió contra el Califat Omeia (amb capital a Damasc) en la que pràcticament tots els territoris del califat van estar d'acord en anar contra l'autoritat. El conflicte abbàssida amb els omeies va tenir lloc a la capital i Abderramán I va fugir cap a la Península. Quan la la dinastia abbàssida va guanyar el conflicte va traslladar la capital del califat de Damasc a Bagdad i va governar de forma pròspera creant.
-
El supervivent omeia Abderramán I va esdevenir emir del territori d’al-Àndalus on es va refugiar de la revolució abbàssida. Aquest canvi va convertir el territori en l’emirat independent de Bagdad, i per tant no tenia cap lligam ni polític ni econòmic amb els abbàssides.
-
L’emirat independent de Bagdad va ser la successió de l’emirat dependent de Damasc. La capital del califat es va canviar amb el canvi de dinastia (derrota dels omeies pels abbàssides), de Damasc a Bagdad. L’emirat de Còrdova va ser fundat independentment per l’omeia Abderraman I, que va escapar del conflicte entre les dinasties.
El seu successor Abderramán II va aconseguir una ràpida islamització de l’emirat de Còrdova. -
La batalla de Poitiers va servir per a dividir al-Àndalus de la resta del continent amb la Marca Hispànica. La Marca Hispànica va ser una estructura administrativa dividida en contats. Creada per Carlemany- el net de Carles Martell i emperador de l’imperi carolingi- va servir com a coixí de seguretat o enclavament defensiu a l’Ebre i els Pirineus entre els musulmans i l’imperi carolingi franc
-
Comerç: al-Àndalus era un important centre comercial entre Europa, Àfrica i Àsia gràcies a la seva ubicació geogràfica estratègica en el Mediterrani. La seda, les espècies i els metalls preciosos aportaven grans riqueses.
-
El líder cristià Alfons III, el successor d'Alfons II, va aprofitar la debilitat dels emirs cordovesos i va ocupar els territoris des de la serralada Cantàbrica fins al riu Duero-conquesta per pressura. Per millor control i protecció del territori, la capital es va traslladar a Lleó, convertint-lo en el regne de Lleó.
-
El Califat de Còrdova es va proclamar el 929 per Abderraman III, que havia estat proclamat emir el 912. Convertint l’emirat independent en el seu propi califat. Això va suposar la creació d’un estat independent musulmà a la Península. Tenia el seu propi líder polític i espiritual. Amb capital a Còrdova, es va aconseguir independència política i religiosa d’al-Àndalus.
Això també va inaugurar l’època més brillant d'al-Àndalus, amb una gran esplendor cultural i econòmica. -
Neix Almansor a Torrox. Va ser un polític i militar important del califat de Còrdova.
-
Almansor comença a realitzar entre 50 i 56 campanyes militars contra els regnes cristians de Lleó
-
Els regnes musulmans van entrar en una etapa de decadència, ja que el 1031, es produeix la divisió del califat en regnes de Taifes. Al segle xiii, es produeix un gran avenç cristià que provoca que el poderós imperi coixí entri en decadència, aprofitant les monarquies cristianes per conquerir grans territoris i arrasar les principals ciutats .Se'ls hi imposa el pagament de pàries (pagament d'un impost a canvi de l'aturament dels atacs)
-
- Zona: entre el Duero i el Sistema Central al sector occidental i a la vall de l'Ebre al sector oriental.
- Mètode: repoblació dirigida → es donava un feu a un consell i se li assignava un alfere regit per una vila.
- Organització: societat de frontera, amb una economia ramadera extensiva
- Resultat: predomini de la propietat mitjana lliure i terres comunals.
-
Mor Almansor a Medinaceli després d’escriure una carta anunciant el seu hereu i donant instruccions sobre com governar.
-
A partir del 1009, en temps del net d’Abderramán III (fundador del califat) va començar la crisi i lluita pel poder per part dels governadors dels territoris. La fitna (guerra civil) va ser el començament de la destrucció i decadència del Califat, durant la qual van intervenir regnes cristians aliats amb diferents bàndols. Durant les següents dues dècades es van succeir diversos emirs i més de 30 taifes deixant el califat reduït a poc més que la capital, Còrdova.
-
Les taifes o regnes de taifes van ser les ciutats formades a la península després de la dissolució del califat Omeia. El 1031, el califat omeia de Còrdova es va abolir i va fragmentar l'antic territori en unitats amb identitat pròpia, les taifes: Múrcia, Carmena, Huelva, Morón, Granada…
Aquest canvi deixaria els musulmans en inferioritat militar i política per enfrontar els cristians del nord que començaven la revitalització de l'alta edat mitjana. -
Ferran I de Castella i de Lleó va obtenir el primer territori per herència materna i va conquerir Lleó i Navarra, creant així el que es coneixeria com la Corona de Castella. El final de la seva vida el va dedicar a combatre contra els musulmans, va derrotar Coïmbra a Portugal i va obligar a les taifes de Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar paries per evitar els seus atacs.
-
Rodrigo Díaz de Vivar (Cid) s’exilia després de fer unes expedicions sense permís.
-
Alfons VI (fill de Ferran I) ocupa Toledo, una de les taifes més grans i importants d’al-Àndalus. Va ser una gran derrota per als musulmans. Per a ells va significar la pèrdua d'una ciutat militarment forta i volia dir que els cristians havien arribat la línia del Tajo
-
Alfons Vl de Lleó envia al Cid a València per protegir a Al-Qàdir.
-
Els almoràvits, tribu bereber del nord d’Àfrica, van intentar reunificar els regnes de Taifes d’al-Àndalus. Van rellançar la yihad, la guerra santa per a la conquesta musulmana del món, després de perdre la taifa de Toledo l’any anterior. Guanyen alguns atacs, però els cristians ja tenen molt poder en especial amb la resistència de forces de caudillos com el Cid (que pren València el 1094).
-
El Cid és desterrat acusat de traició. A partir d’aquí comença a ser lliure i s’alia amb Al-Qàdir.
-
Després de l’assassinat d’Al-Qàdir per part dels almoràvits, el Cid asedia el castell de Cebolla i València capital.
-
El Cid dirigeix la seva més gran expedició contra els almoràvits i València es dona per vençuda i li cedeix el territori el 15 de juny.
-
El 10 de juliol mor Rodrigo Díaz de Vivar (Cid) per causes naturals.
-
Neix Averrois a Còrdova. Va ser un filòsof, teòleg, cadí i metge andalusí.
-
1138: Neix Maimònides a Còrdova. Va ser un filòsof, rabí, teòleg i metge jueu.
-
La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.
-
Els almohades arriben a la Península després que els almoràvits fossin acusats de corruptes, per cobrar molts impostos i no respectar la tradició musulmana. El 1172, els almohades encara controlaven la meitat de la península Ibèrica i van aconseguir fer retrocedir el regne de Lleó. Però aquest grup nord-africà va tenir un moment d’esplendor després de derrotar els castellans a la batalla d’Alarcos. Ibn Tufail i Averrois serveixen d’exemple del desenvolupament de la filosofia i les ciències.
-
Averrois acaba la primera redacció de la “Exposición compendiada de la filosofía” que és una espècie de compilació de les idees filosòfiques d’Aristòtil.
-
Mor Averrois a Marràqueix
-
- Zona: Al sector occidental, la vall del Guadiana; i al sector oriental, Terol i el nord de Castelló. → Territori extens amb poca mà d'obra.
- Mètode: La seva defensa i doblement es van encomanar a les ordres militars.
- Organització: Les terres de les ordres estaven dividides en encomanes al front del qual se situava un comanador.
- Resultat: grans latifundis dedicats a la ramaderia extensiva.
-
Mor Maimònides al Caire
-
Batalla històrica que va marcar el retrocés definitiu dels almohades a al-Àndalus. Victòria cristiana per part de l'exèrcit més gran mai reunit a la Península pels reis Alfons VIII de Castella, Pedro II d'Aragó i Sancho VII el Fort de Navarra.
-
Ferran III (hereu de Ferran I de Castella i Lleó va arribar al tron mitjançant un pacte conegut com a Acuerdo de Benavente es van unir els regnes en una corona fins al dia d’avui. Amb ell també es va iniciar una època d'esplendor cultural que culminaria durant el regnat del seu fill Alfons X el Savi
-
Mahoma ibn Yúsuf ibn Nasr va ser el rei fundador del regne de Granada i també fundador de la dinastia nasarita.
-
Regne Nasarita de Granada va ser el darrer reducte musulmà a la Península, mentre la corona d'Aragó inicia una política d'expansió per la Mediterrània i es confirma la unió de Castella amb Lleó. La "Reconquesta" finalitza el 1492 amb la presa de Granada per part dels Reis Catòlics que l'annexionen a la Corona de Castella. Aquest mateix any es produeix l'expulsió dels jueus i el descobriment d'Amèrica, en nom de Castella, per Cristòfor Colom.
-
Va ser un acord entre Ferràn II de Castella i el rei de Granada pel que es fixava la frontera entre els dos regnes. El Pacte va ser conseqüència de la campanya militar del rei castellà, iniciada en 1245. Després d'atacar localitats com Alcalá la Real o Íllora, el seu Consell va decidir atacar la ciutat de Jaén, que havia quedat aïllada, després de conquistar els cristiàs les tres vies d'accés des de l'Emirat de Gharnata
-
- Zona: La vall del Guadalquivir i al litoral llevantí.
- Mètode: S'ocupava una ciutat amb el seu territori circumdant i els béns es distribuïen en funció de l'aportat a la conquesta → en donadis.
- Organització: Els pobladors musulmans van romandre com a colons o van fugir a Granada o al nord d'Àfrica.
- Resultat: Estructura de grans latifundis, adquirits per la noblesa, l'Església i les ordres militars.
-
Conquesta de Tarifa per part dels castellans
-
Conquesta de Gibraltar per part dels castellans
-
La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada.
-
Va ser una de les batalles més importants durant la “reconquesta”. Castella i Portugal van derrotar als benimerins, l’últim regne magrebí que intentava envair la península ibèrica.
La victòria cristiana va tenir vàries conseqüències. El rei del Marroc fugí vers Algesires, des d'on retornà al seu regne, i el de l'Emirat de Gharnata passà a Marbella i després a la seva capital. Els cristians recolliren un botí immens i enviaren al papa Benet XII, entre altres trofeus, 24 estendards enemics. -
Conquesta Alcalà la Real per part d'Alfons XI
-
Batalla del riu Palmones, on Alfons XI va derrotar els nassarins.
-
Presa d'Algesires per part d'Alfons XI
-
Neix Tomás de Torquemada (primer inquisidor general de Castella i Aragó)
-
Neix Isabel l de Castella a Madrigal de las Altas Torres
-
Neix Ferran ll d’Aragó al palau dels Sada.
-
La caiguda de la ciutat en mans dels turcs constituí el punt final de l'Imperi Romà.
-
Neix Abu Abdallah a l’Alhambra de Granada. Va ser l'últim rei del regne nassarita de Granada.
-
Ferran ll d’Aragó és proclamat rei de Sicília després de la mort d’Alfons V
-
Ferran ll d’Aragó i Isabel l de Castella es casen clandestinament a Valladolid.
-
Mor Joan ll de Castella i Isabel puja al tron i firma un document que atorga a Ferran els mateixos poders que ella.
-
Mor Joan ll d’Aragó i ferran puja al tron i firma un document que atorga a Isabel els mateixos poders que ell.
-
Són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.
-
Es va reprendre la conquesta de l'emirat aprofitant que aquest regne es trobava en crisi dinàstica entre Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad, el seu germà Muhàmmad al-Zaghal i el seu fill Boabdil. Es va atacar en tres fases, primer amb la conquesta de la part occidental del regne, en la qual Boabdil signa un tractat amb els reis segons el qual lliuraria Granada a canvi que li donessin un senyoriu a la zona oriental del regne
-
La segona fou el trasllat de la base d'operacions a Múrcia per la conquesta de la part oriental del regne i la rendició d'al-Zaghal.
En la fase final s'exigeix a Boabdil el lliurament de Granada. -
En assabentar-se el poble de Granada dels pactes entre Boabdil i els reis Catòlics, oposà resistència que és resposta pels exèrcits dels reis, i finalment Boabdil lliura Granada el 1492 després d'unes negociacions secretes.
-
Ferran i Isabel es converteixen en els Reis Catòlics després que el Papa Alexandre VI ho certifiqués.
-
Mort de Tomás de Torquemada.
-
Ferran ll d’Aragó i V de Castella i Germana de Foix i Ferran es converteix també en rei de Nàpols.
-
Mor Ferran ll d’Aragó i V de Castella a Madrigalejo
-
Mor Abu Abdallah a Regne de Fes