-
476
Caiguda del imperi Roma d'occident
Es produeix la caiguda de l'imperi Roma d'occident.
Cristóbal Colom arriba a América -
Period: 476 to 1000
Alta edat mitjana
711- Conquisten la península ibérica
Islam -
620
Islam
Mahoma va crear l'Islam -
632
Península Arabica
La majoría de la península era musulmana -
711
Batalla
Batalla que va caviar els destí de la provincia romana de hispania -
711
Invasió dels musulmans
L'any 711 arriben els musulmans
del nord d'africà i conquisten la
major part de la península Ibèrica
durant uns vuit segles. -
714
La península
Tota la penísula ja era musulmana -
714
Musa
Musa es va declarar el primer valí gobernador de la nova província anexionada al poderos al poderos califato omeya damasco -
Period: 714 to 756
Valiato
Primera etapa del valiato -
732
Batalla de Poitiers
Carlos Mantel va començar a retrocedir les forçes musulmanes de Europa -
732
Carlos Martel
Carlos Martel va frenar el avanç dels musulmans -
750
Revello
Un revelió va estallar al seno de la capital -
755
Les tropes del variato
Les tropes del variato dependent del nou califat de bagdades van enfrentar als nous ocupants commandants per Abderraman en Alameda -
756
Al-Ándalus
Bagdad va perdre la rica i prospera regió de Al-Ándalus -
800
Carlemagne
Charlemagne va conquistar Italia i va ser coronat com ''Imperator Augustus'' per León III el dia de Nadal
I l'imperi es va dividir entre els seus nets. -
800
Feudalisme
-
801
Expansió dels musulmans
L'any 801 els francs prenen Barcelona i estableixen la
Marca Hispànica al Sud dels actuals Pirineus. El comtat
de Portugal passa a ser un regne més, igual que
s'ajunten Aragó i Catalunya formant la corona catalana-
aragonesa. -
Period: 840 to 897
GUIFRÉ EL PILÓS
Fou el
dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer en donar en herència els seus dominis
territorials, iniciant així la Dinastia comtal de Barcelona , ja des de l'edat
mitjana els antics reis d'Aragó i comtes de Barcelona varen glorificar-ne i exaltar-ne la memòria, i el seu llinatge
es mantingué per descendència directa de pare a fill durant cinc segles. Ell va morir a mans musulmanes l'any 897 -
962
Sacre Imperi Romà Germànic
El rei alemà Otón I va ser coronat emperador -
1000
Burguesia
-
Period: 1000 to 1300
Plena Edat mitjana
Feudalisme
Nova classe social- burgesia
Art gótica -
1100
Art gotica
-
1137
Final de la invadió dels musulmans
El regne de Castella i Lleó finalment acaba
amb els musulmans i els treu fora de la
península Ibèrica, així quedant només el regne
de Portugal, la corona catalana-aragonesa i
Navarra. -
1300
Peste negra
-
Period: 1300 to 1492
Baixa edat mitjana
Crisis de etapa
Epidemia- peste negra
1492- Descobriment Amèrica -
1452
FERRAN II
Ferran va néixer el 10 de març de 1452 a la vila de Sos. Va
ser nomenat hereu d'Aragó després de la mort del seu germà
Carles de Viana, i va assumir el tron quan va morir el seu
pare Joan II el 1479. El matrimoni entre Isabel de Castella i ell, acordat el 1475,
va permetre a tots dos iniciar el projecte d'una monarquia
peninsular, que progressivament va incorporar Granada
(1492) i Navarra (1512). -
1453
Caiguda de costanitinopla
-
1453
Invenció de la imprenta
Gutenberg va ser qui va inventar la imprenta -
1453
Fi de la guerra dels 100 anys
En veritat va durar 116 anys entre els regnes de França i Inglaterra
El proposit d'aquesta guerra era decidir qui controlaría les posecions acumulades pels reis anglesos. -
1492
CAIGUDA DE GRANADA
La caiguda de Granada es va produir durant
l'enfrontament entre governants cristians i musulmans al
territori de la península Ibèrica. La ciutat va caure el 2
de gener de 1492 després d'estar assetjada durant
diversos mesos, i finalment va esclatar l'anomenada
Guerra de Granada de 1482-1492.
La ciutat va ser ocupada pels regnes de Castella i Lleó. El
territori va passar a formar part de la família reial
castellana i va passar a ser el Regne de Granada. -
1492
Descobriment Amèrica
-
1496
ISABEL I
Se la coneix com a Isabel la Catòlica perquè era una dona de
grans creences cristianes i el papa Alexandre VI, el 1496, la va
anomenar així.
A ella la van nomenar-la princesa.
Enric va tractar que Isabel es casés amb altres prínceps
pertanyents a altres províncies per tal que no es pogués fer
així amb el tron de Castella, però Isabel va ser molt més
astuta i, fugint del seu castell, es va casar amb Ferran
d'Aragó.